dilluns, 27 de novembre del 2017

Como defender a un asesino, Temporada 1

Època de sèries d'advocats a casa, perquè després de veure la primera temporada de 'The good wife', ens vam decantar per una altra del ram: 'How to get away with a murder', traduïda a l'espanyol com a 'Como defender a un asesino'. Però si bé la primera, a banda de la trama que relaciona la protagonista, ens explica de manera realista el dia dia d'un bufet d'advocats, 'Como defender...' és qualsevol cosa menys realista. I és moltes coses més enllà d'una sèrie d'advocats. Aquesta primera temporada consta de 15 capítols d'uns 42 minuts més o menys.

Els personatges principals de la sèrie, amb l'Annalise en primer pla, i d'esquerra a dreta: 
Asher, Rebecca, Wes, Laurel, Michaela, Connor, Nate Bonnie i Frank. D'aquí.

La professora Annalise Keating té fama de ser un os, i els alumnes que cursen la seva assignatura han d'estar més que preparats. Als jutjats, l'Annalise es dedica a defensar casos en els que els seus clients són culpables, o almenys ho semblen molt. I se'n surt, perquè no escatima cap recurs, legal o no, per aconseguir guanyar un cas. Això intenta transmetre als seus alumnes. Cada any en tria quatre o cinc perquè l'ajudin en el seu particular bufet i competeixin entre ells per ser l'alumne més avantatjat, el que guanyarà el trofeu. A la promoció d'enguany reclutarà cinc prometedors alumnes que de seguida s'integren en els seus casos, juntament amb els altres dos únics treballadors del bufet, l'advocada Bonnie Winterbottom, i l'enigmàtic Frank Delfino, que ningú sap quina és la seva titulació, però que és del tot eficient. Al principi els estudiants ajuden a l'Annalise amb els casos que van obtenint, però tot es complicarà quan ells mateixos passen a ser 'el cas', i l'Annalise farà tot el que calgui per protegir-los. Els cinc estudiants són en Wes Gibbins (l'endollat), la Michaela Pratt (l'estrella fugaç), en Connor Walsh, la Laurel Castillo (l'espavilada) i l'Asher Millston (el caracul). 

L'equip en acció. A saber què els demana l'Annalise... D'aquí.

La sèrie trenca esquemes pel que fa a continuïtat. En aquesta primera temporada hi ha un cas recurrent que esquitxa a tots els protagonistes: l'assassinat de Lila Stangard, que va agafant importància al llarg dels capítols, a mesura que anem sabent més coses i tenim més informació. De fet, com que funciona a base de flashbacks, o millor dit flashforwards, sabrem què passarà, però no com s'hi arriba, i ens falten mil i una peces per completar el puzle. Perquè el que veiem en el futur és molt sorprenent, i llavors ens porten al temps present, cada cop més proper als fets dels quals ens van donant només petits tasts, i mica en mica anem entenent el que passa. A més, també van apareixent casos particulars que l'equip ha de resoldre, però no tenen per què ajustar-se a un capítol només. I el que és pitjor, de vegades els casos particulars es barregen amb el recurrent

La Bonnie i en Connor us ensenyen el trofeu pel qual competeixen els 5 estudiants. D'aquí.

Els personatges són molt extrems, i cadascun té una personalitat molt marcada. L'Annalise ho domina tot i és capaç de tot, però també té la seva vessant torturada. La Bonnie i en Frank li són completament fidels, així que els pot demanar qualsevol cosa, i ells ho fan. I els estudiants són molt diferents entre ells i es complementen bé. D'ells, quatre queden ben embolicats en el cas principal per motius que no es poden dir, i l'Asher queda fora però acabarà tenint protagonisme per altres bandes. L'Asher, per cert, és molt odiós. Dels altres és molt fàcil agafar afecte a en Wes, per com es mostra amb una protagonista inesperada de la pel·lícula: la Rebecca Sutter, la seva veïna. En Connor, un gai esbojarrat, però amb molt de coratge, també agrada, però tots tenen alguna cosa. I en Frank és tan inquietant... Ah, l'apartat d'espontanis il·lustres és pobre, només trobarem l'histriònic advocat Richard Fish d'Ally McBeal i la senadora Doris Jones de House of Cards.

En Wes i la Rebecca comparteixen alguna cosa més que replà. D'aquí.

'Como defender a un asesino' és d'aquestes sèries que vas de sorpresa en sorpresa, amb girs constants de guió que t'ho capgiren tot, i que t'atrapen encara més, és clar. Està ben muntada perquè vagis sabent les coses mica en mica, al ritme que ells volen, però pots parar boig amb un avançar dels esdeveniment tan frenètic. És una bona sèrie per mantenir-te enganxat a la cadira i per veure un capítol rere un altre. Inversemblant? Sí, molt. Però és ficció, i només esperes que et sorprengui capítol rere capítol. I això ho fa sobradament. Va de menys a més, i acabes tan enganxat que corre risc d'acabar morint de tanta espectacularitat. Però de moment ja tenim ben avançada la segona temporada.

dimarts, 14 de novembre del 2017

The good wife, Temporada 1

De vegades el nom d'una sèrie o d'una pel·lícula ens pot tirar enrere a l'hora de donar-li una oportunitat. Em vénen al cap moltes males traduccions de títols que no fan justícia al que després podem veure. Però la traducció no és el cas de 'The good wife', la bona esposa, nom que porta a equívoc de seguida. No, no és que l'Alícia Florrick no sigui una bona esposa, però la sèrie que protagonitza va molt més enllà del que podríem pensar. La primera temporada consta de 23 episodis d'uns 40 minuts cadascun.

Els personatges més destacats de la primera temporada, d'esquerra a dreta: 
Kalinda, Cary, Lockhart, Alícia, Will, Peter i Eli Gold. D'aquí.

El fiscal del comtat de Cook a Illinois, Peter Florrick, es veu obligat a plegar esquitxat per casos de corrupció i per un escàndol sexual amb una prostituta. L'acusació el porta a la presó, pendent d'una apel·lació. La gran damnificada és la seva dona, l'Alícia, que acostumada a una vida molt acomodada per la posició del seu marit, es veu obligada a recuperar la seva carrera d'advocada per mantenir els seus dos fills. Trobarà feina al bufet d'un antic company de carrera, en Will Gardner, on haurà de competir amb altres associats per una plaça fixa. Durant la primera temporada, anirem veient com el bufet anirà resolent casos i arribant a acords, amb gran participació de l'Alícia, però també amb el seu principal competidor Cary i la investigadora Kalinda. Mentrestant, el cas del seu marit s'anirà resolent, tot i que té molts clarobscurs, i l'Alícia es debatrà amb ella mateixa per si el perdona i torna amb ell quan surti de la presó, o tira per altres bandes. La carrera política d'en Peter amenaça amb emportar-s'ho tot per davant altre cop, però ella té clar que no pensa deixar la seva feina a Stern, Lockhart i Gardner.

L'Alícia visita en Peter a la presó. Si s'hi queda una temporada més, 
potser no passa res... D'aquí. 

La sèrie va de menys a més, des d'un inici tebi fins a enganxar moderadament, i acaba sent prou interessant. L'Alícia és una mica sosa, però altres personatges, com la Kalinda, que té uns mètodes qüestionables però sempre se'n surt, ho compensen amb escreix. Altres personatges destacats són en Will, que sembla un bon paio tot i ser un tauró de l'advocacia, o l'Eli Gold, cap de campanya d'en Peter quan vol tornar a ser fiscal, que és molt peculiar. També veurem com el bufet passa per dificultats econòmiques, cosa que porta conseqüències.

Kalinda i Eli Gold. Sense ells, la sèrie valdria la meitat. D'aquí.

En l'apartat de cares conegudes, en aquesta primera temporada treuen el cap la Britta Perry de Community, l'Oberyn Martell de Joc de Trons i mig repartiment de House of Cards, en Peter Russo, la Heather Dunbar, en Seth Grayson i en Tom Hammerschmidt.

A Dorne no es pot anar vestit així... D'aquí.

Les sèries d'advocats sempre tenen un interès implícit perquè els casos que presenten sempre són un misteri, i com aconsegueixen defensar els acusats sempre sorprèn. En aquest cas, a més, la història subjacent té incomptables girs i es va barrejant amb els casos puntuals fins a construir una xarxa prou ben aconseguida. En conjunt, força correcte, sense tornar-se boig, però una sèrie per anar seguint.

Valoració: Kalinda sempre al meu equip.