dilluns, 13 de juliol del 2009

Kebap i gelat

El nom d'aquest post és el que es podria anomenar el nou menú de temporada. I és que amb el meu retorn al poble, després del periple per Barcelona, sembla que s'ha tornat habitual aquesta fórmula entre els amics que tinc per aquí. El que no podia fer fins ara, almenys de manera ràpida, era que em truquessin tot tornant d'alguna activitat i em diguessin 'ja has sopat?' o 't'apuntes a menjar alguna cosa per aquí baix?'. I sí, sí que m'apunto, i tant. I el que tenim per aquí baix és un lloc de kebaps que fa anys que rutlla, i recentment la jijonenca, que està tenint molt d'èxit i dóna molta vida a la plaça. Així que no cal pensar massa: a tocar de casa, menjar algun entrepà amb pa de pita i un fantàstic gelat, qualsevol dia, i sense haver-ho de planejar ni desplaçar-me massa.

Pot semblar una ximpleria, però això em fa sentir més proper als amics, més del que m'havia sentit darrerament. Ara som tots a prop i ens veiem més, per la meva sorpresa, grata sorpresa. I així l'estiu té més pinta d'estiu, tot esperant els viatge, que per alguns de vosaltres començaran molt, molt aviat. Espero la foto esquer.

dimarts, 7 de juliol del 2009

El paisatge favorit de Catalunya

El programa El paisatge favorit de Catalunya de TV3 és un de tants que la cadena catalana ha fet a la seva història, un de tants programes entranyables, inofensius i que si els arreplegues t'enganxes, que sembla que tant agraden als catalans. Ho dic perquè han de tenir èxit per força, no trobo que TV3 esgoti la fórmula. Bé, jo no m'hi he enganxat especialment, però ho he vist algun dia, i com que ara no fan res més, mentre sopava he mirat el primer vídeo que han ofert. Després he tancat la tele i he vingut cap aquí, no m'ha calgut més (bé, he desat el plat i els coberts, és clar).

El primer vídeo d'avui, l'últim programa de fase regular, segons han dit, el presentava el publicista Lluís Bassat. Per qui no sàpiga com va la cosa, un personatge conegut ensenya el seu paisatge preferit i després la gent vota. En Bassat és de Barcelona, i presentava el 'paisatge' Barcelona des dels miradors, el Tibidabo, el de Vallvidriera i alguns dels edificis més alts de la ciutat. A mi personalment se m'ha posat la pell de gallina. M'he emocionat, l'he trobat un reportatge espectacular en el que hi han participat alguns arquitectes i d'altres convidats. M'ha encantat i de seguida he pensat que ho volia compartir amb vosaltres.

No puc penjar el vídeo perquè TV3 no et dóna l'opció, però si que us puc deixar l'enllaç, és aquest. És llarguet, dura més de 12 minuts, però crec que val la pena mirar-lo, espero que us hi animeu.

diumenge, 5 de juliol del 2009

Little things

Estem al sofà,al nostre sofà. El Jordi llegint un llibre que el té eclipsat, jo escoltant cançons d’Antònia Font. Sona "En s’estiu" i me n'adono que no fa falta estar en una platja transparenta per ser feliç, que a vegades les petites coses són les que t’omplen de felicitat i et donen força per continuar. L’alte dia, parlant amb la meva professora d’anglès vam arribar a la conclusió que quan estàs disfrutant d’una cosa i d’un moment (ho anomerarem pic de felicitat) perceps les coses de diferent manera que quan simplement estàs bé; ella m’explicava que en aquest estat veu les coses de color més brillant i jo percebo olors diferents i quan agafo aire per respirar és com si inhalés la millor droga, la del benestar.

Raquel