diumenge, 24 de desembre de 2017

Stranger things, Temporada 1

La generació que mira sèries de manera compulsiva és la que ara tenim entre 30 i 50 anys. Apel·lar als anys 80 sembla un bon pla per atreure a tota aquesta gent, i això fa Stranger Things, la sèrie de Netflix que ha conreat una bona legió de fans amb només 8 capítols de quaranta i escaig minuts. Ambientada en els primers 80, i molt ben caracteritzada, aconsegueix crear una atmosfera intrigant que et manté ben atent a la pantalla.

Fins i tot la presentació de la sèrie és retro. D'aquí.

Al petit poble de Hawkins, a Indiana, quatre nens de 12 anys, els 'empollons' de la classe, juguen a rol al soterrani d'un d'ells. Després d'aquella partida, en Will desapareix en circumstàncies molt estranyes. La seva mare Joyce Byers, interpretada per la Winona Ryder, i els seus amics Mike, Dustin i Lucas es posaran a buscar-lo. Comptaran amb l'ajuda del cap de la policia local, en Jim Hopper. Aquest al principi pensarà que el nen senzillament és mort, però alguna cosa estranya passa a l'edifici del Departament d'Energia dels EUA que tenen prop del poble. Diversos fenòmens estranys els fan sospitar que no es poden refiar de ningú. La Joyce començarà a rebre missatges a través dels llums de casa. Tothom pensarà que ha embogit, però i si és el seu fill que li parla des de ves a saber on? Tot es torna encara més estrany quan apareix l'Onze, una nena que fuig de no se sap què, i que té uns poders que anirem descobrint. Entre tots hauran de trobar les fronteres entre dos mons que es complementen i es toquen, mentre que algú o alguna cosa terrorífica comença a fer de les seves.

La Winona ja li podria haver comprat un smartphone a son fill... D'aquí.

A casa no tenim costum de veure sèries o pel·lícules de terror, però Stranger Things no es pot dir que faci por, però sí que és molt inquietant. Hi passen coses paranormals que es van barrejant amb l'existència tranquil·la dels protagonistes. La Winona Ryder fa molt bon paper de mare trasbalsada, i la jove actriu (Millie Bobby Brown) que interpreta Onze també. Els altres nens sobreactuen una mica, però potser és per les veus que els han posat en el doblatge, que no els escau gens. La trama es va complicant per demostrar que hi ha forces de la natura amb les que més val no jugar. Enganxa i intriga, però no sé si fins el punt de bombo que se li ha donat, que sembla que tothom l'ha vist i els ha entusiasmat. En definitiva, una bona sèrie amb atmosfera retro, amb banda sonora de l'època, però alhora futurista i de ciència ficció. Una combinació que ha resultat força aconseguida.

Valoració: ja ho deia jo que els vuitanta havien fet molt mal...