diumenge, 24 d’agost del 2008

Ctrl/Alt/Delete

Aquest post en un principi s'havia de dir 'Copy/Paste'. Això és perquè pretenia ser una crònica del concert d'Antònia Font del passat dia 22 a l'Arboç, poble que està al costat de Llorenç del Penedès, amb característiques similars, a la mateixa hora, amb la mateixa previsió de llista de cançons, i amb la mateixa gent exactament que vaig assistir a l'anterior concert. Però no va ser així, el concert es va suspendre per la pluja. De fet, a l'hora del concert ja no plovia, però vam preguntar als tècnics si es faria el concert, i ens van dir que el material estava massa mullat, i que no era segur. La meva teoria és que el poc públic present a l'hora de començar (per la pluja i perquè un concert s'hagués sentit per tot el poble i ja haguessin vingut en començar) i que tenien concert el dia següent també hi va ajudar bastant a que l'Arboç es quedés sense els mallorquins.

Així que ens vam quedar amb un pam de nas. Algú comentava que potser era mentida, i que ho havien enunciat però que en realitat no estaven allà. Si no fos perquè vaig veure en Pau amb un gintònic a la mà, potser m'ho hagués pensat jo també. Però bé, tot i que l'ambient de festa major no era gaire lluït, nosaltres ho vam passar bé igualment, a la nostra, i de concerts ja n'hi haurà més. El 25è se'm resisteix. Però aviat, aviat...

Imatge d'arxiu.

dijous, 14 d’agost del 2008

It's called epMotion

Avui va de musica cientifica:



Crec que esta a l'altura del "Biorad PCR song"

Lorensso, Lorensso...

Al concert del passat dia 11 d'agost a Llorenç del Penedès li van faltar quatre coses que a continuació passo a citar:

Gerhart
Txaro
GG
Rachel

A part d'això, els Antònia Font ens van regalar un concert com els que feia temps que no tenia l'oportunitat d'assistir.


Com als vells temps, concert en un poble petit, a primera fila, amb un públic poc dens, però entregat, i amb ells pletòrics sobre l'escenari. Un Pau somrient i més concentrat que en darreres ocasions va oferir la seva millor cara, i es va deixar la pell a l'escenari. Vam poder comprovar que el nou repertori d'aquesta temporada inclou Extraterrestres (quan ja ens havíem cansat de demanar-la) i Final (que mai m'havia atrevit a demanar perquè pensava que era una bogeria). A més, fan un gran Astronauta Rimador, que enguany apareix abans, suposo que per no haver-la de cantar al final amb la veu ja cascada de tot el concert.

















Va ser un concert amb una companyia desacostumada, i no iniciada, però he de dir que va ser una bona estrena, i em penso que s'estan començant a crear nous fans del grup, que potser ens acompanyaran en alguna propera ocasió.

El que potser és pitjor que en altres temporades són els bisos. Batiscafo i Bamboo (Ooooohhh) en el primer, i tant sols Alpinistes-Samurais en el segon. Van dir que no tenien més temps, tot i l'evident insistència del públic amb Viure sense tu. Esperem que no l'hagin eliminada, perquè és i seguirà sent el millor final que pot tenir un concert, i un post.


dilluns, 4 d’agost del 2008

Perquè sou uns animals...

Abans de les cròniques, de les fotos, abans d'explicar què ha donat de si aquest cap de setmana i de relatar les sensacions que us heu emportat, és necessari que us doni les gràcies per haver-me fet sentir allà, per haver estat pensant en nosaltres i trucar-nos, i no poca estona. Perquè malgrat no poder venir, una petita part de mi era allà, i això només s'aconsegueix quan hi ha un vincle com el que tenim nosaltres. Moltes gràcies per ser com sou i per fer-me sentir així. Com que avui no em puc incloure en el verb i dir allò de 'm'encantem', simplement us dire que m'encanteu, i que estic segur que hi haurà més oportunitats d'estar junts i gaudir d'uns dies -i unes nits- plegats.