dimecres, 12 de setembre de 2007

Bioquímica i Català

Ara que ja hem passat l'onze de setembre, he decidit fer una petita aportació a la nostra bonica cultura inaugurant l'etiqueta "llengua" al nostre entranyable blog. No fa gaires dies, de fet, ja vaig escriure el primer post amb aquesta temàtica, però crec que li podriem donar una empenteta a la cosa.

El que us presento avui és un clar testimoni que la nostra llengua està viva, és una cosa dinàmica que hem d'anar construïnt i enriquint cada dia. I és que els temps canvien, i les llengües s'han d'adaptar.

Aquest matí, abans d'entregar el manuscrit del DEA m'he ofert gentilment perquè el meu director de tesi li donés -si vols, si no per mi ja està tot dit- un darrer cop d'ull. El Doctor A. G., que tot i ser habitualment castellanoparlant, té una reconeguda qualitat ortogràfica i gramatical tant en Castellà, com en Català, com en Anglès, ha discrepat especialment amb un títol que feia referència a l'activitat esterasa. -Home, activitat esterasa?! Vols dir que no hauries d'escriure activitat esteràsica o activitat d'esterases?- No sé noi! Ara si que m'has fotut -Mmm... Home, jo havia escrit això per l'hàbit de llegir Esterase activity, però ben mirat... No sé, ja hi pensaré-.

El primer pas de la reflexió ha estat el DIEC (que ha tret una nova versió més utilitària -ja era hora!-), després el GREC i, finalment, l'UBTerm (en ocasions m'ha tret de molts merders). Però família, es veu que la bioquímica no és una afecció gaire corrent entre filòlegs i filòlogues. Així que he optat per la via democràtica; primer amb el laboratori (escolta, a tu què et sona millor...?), i després amb el món sencer (Google: cerca'm, en pàgines només en català, la combinació activitat + ...). Bé, ambdós referèndums apuntaven cap a una de les dues opcions de forma rotunda, però el sentit comú (allò que jo demano sempre: T'has assegut cinc minutets al vàter per pensar sobre això?) em començava a dir tot el contrari. Què hem de fer doncs?

No us diré què he fet jo finalment, però us asseguro que hi ha publicacions en Català amb totes dues fórmules i, donat que cap diccionari oficial en recull cap d'elles, no crec que cap membre de cap tribunal de tesi o DEA us pugui penar per haver escollit una de les dues opcions. No obstant, després de pensar-hi, crec que se n'hauria d'utilitzar una i només una d'aquestes. Què en penseu vosaltres? Us convido a que dediqueu dos minuts i mig a la llengua i dos minuts i mig a la bioquímica, tot complint amb aquells cinc minutets que sempre reclamo per a que s'imposi el sentit comú.

3 comentaris:

  1. A veure, d'entrada la referència lingüística que havia pensat és el TermCat, un compendi terminològic realment molt ampli, que contempla moltíssims termes científics. Ara bé, sembla ser que aquesta gent tampoc s'ha parat a pensar sobre la nomenclatura de certs enzims. Tenint en compte això, passem a les meves reflexions. Crec que si en el títol et refereixes a l'activitat d'un enzim en concret, una proteïna, pots dir "activitat esterasa", entenent l'expressió com a "prteïna X". Si no hi ha un candidat molecular únic o bé aquest és desconegut, em decantaria més per "activitat esteràsiques o esteràsica". Bé, no sé si és una lògica adient, però és la meva opinió personal, he dit.

    ResponElimina
  2. Jo Gerhart crec que optaria per "activitat esteràsica", ja que es tracta de definir un enzim amb aquesta característica, "amb una activitat del tipus tal".

    ResponElimina
  3. Ei, un tema molt interessant, per què l'escriviu quan estic a prendre pel cul i no tinc temps per dedicar-m'hi??

    Primer de tot dir que te'n faries creus de com poden arribar a ser de perapunyetes alguns membres de tribunal, però bé, si arribéssim a aquests extrems, jo m'aixeco i li retorço el braç fins que digui que et donarà igualment l'excel·lent cum laude.

    Després, dir que el català no és l'únic idioma al que li passa això, el castellà té el mateix problema. Hem catalanitzat unes paraules amb terminacions angleses, i s'hauria de buscar una fórmula perquè això no sembli tant descarat, però a l'hora, s'hi ha de semblar prou. És difícil, però jo no veig amb mals ulls el fet de dir 'activitat esterasa', ja que si la paraula ens ve originalment en forma anglesa, per què canviar la forma com ells ho diuen?

    Per últim, i per reforçar la meva teoria (que m'he tret de la màniga així, en un moment), diré que els enzims tenen la seva pròpia nomenclatura clàssica, que els diferencia d'altres proteïnes, i és aquesta terminació amb -asa, i que a mi això ja em val per saber el que fan. Si vols dir que un enzim té una activitat d'un tipus concret, per què no dir 'noséquèasa', i no haver de catalanitzar-ho per fer-ho adjectiu? No crec que sigui un adjectiu d'activitat, què em dieu si us ho escric així: 'activitat: esterasa'?

    Convenço a algú?

    ResponElimina