dilluns, 22 de novembre del 2010

Encara hi ha possibilitats

Dedico aquest post a la Txaro, és un vídeo curtet que potser, amb una mica de sort, li permetrà emportar-se l'àlbum de Japó a Edinburgh.

divendres, 5 de novembre del 2010

Santification Party

Els del Matí i la mare que el va parir de Ràdio Flaixbac han fet un tall humorístic en honor a la visita del Papa d'aquest diumenge a Barcelona. Han emulat un anunci de discoteca típic del grup Flaix, sobretot de macrofestes com les de cap d'any o Sant Joan, mantenint l'accent del que sempre els fa, però posant-hi la lletra. La veritat és que m'ha fet molta gràcia, i és que es pot fer broma de tot. N'han fet fins i tot un vídeo i aquí us el poso, però el que fa més gràcia no són les imatges sinó el que diuen. Si coneixeu aquests típics anuncis de discoteca, potser el trobareu divertit com jo. A veure si rieu una estona.

dilluns, 1 de novembre del 2010

Divertimento

Amb un cap de setmana llarg, i massa temps per pensar, m'adono que serà molt difícil viure sense tu. Tants plans i tantes hores i al final no farem aquell viatge a una cala transparenta. Res d'aquest món no m'importa tant com el temps que vam compartir encara que ens destrossàvem mútuament ses vides. Ja no crec que es vere que t'he d'esperar, quin greu no haver compartit ses boires d'Escòcia amb tu. El que passa és que després de convertir-me en el rei de ses capavallades, jo encara t'enyor, ningú no és perfecte. M'agradaria sentir aquelles coses alegres als dematins, quan el meu natural és trist. M'agradaria compartir la posta de sol des d'un penya-segat i una pluja suau de pols estel·lar. I no cal parlar de mil cent cinquanta condons, oi? El meu vidre és entelat, el meu cel insuficient i sento aquella buidor de l'absència. Però al final sa tristesa se destil·la i s'evapora, i encara que jo volia fer un reggae d'aquesta vida, no podré dir adéu des d'allà dalt, hauré de tenir els peus a terra. Li falta una banda sonora en aquesta mirada d'oliva i de gel, ja et canviarà la manera de veure les coses. A mi aquesta mirada sovint m'ha deixat fet una puta braga, com per desaparèixer del tot, aproximadament per no existir. Com també altres coses, per exemple es teu llit de penombra i llençol. Encara que malgrat els mals moments, com dos asteroides que han desviat sa ruta, direm que ha estat fantàstic, i tot es quedarà només en es meu eclipsi total. Si al final, la vida és curta i tot passa com un tir de bala. Però hi ha coses que queden, ja mai podré tornar a escoltar igual Bamboo.