dimecres, 13 de juny del 2018

Como defender a un asesino, Temporada 4

Si hi ha una sèrie amb poca anomenada, però que enganxi com una mala cosa, aquesta és 'Como defender a un asesino'. Els qui l'han vist reconeixen aquest poder absorbent, però no és d'aquestes que està en boca de tothom. A casa però, la seguim per la seva trama recargolada, quan penses que la rosca no dóna més de si, encara la fan girar una mica més. La quarta temporada compta amb 15 episodis d'uns 40 minuts, com les anteriors.

ATENCIÓ, SPOILERS!

La temporada inclou nadó. D'aquí.
Comença la temporada amb el grup destrossat per la pèrdua d'en Wes. La Laurel està obsessionada per trobar el seu assassí, sobretot perquè està segura que va ser el seu propi pare, magnat de la tecnologia, qui el va matar. Els altres l'ajudaran, però el grup està desfet i amb poques ganes de relacionar-se, especialment amb l'Annalise. I què fa ella? Doncs lluitarà per mantenir-se sòbria després d'haver-se tirat a la beguda. Per no seguir embolicant els seus col·laboradors, inicialment els acomiada amb una carta de recomanació, fins i tot a la seva inseparable Bonnie. Aquest fet farà que alguns d'ells trobin feina a casa de 'l'enemic', però també contribuirà a que alguns dels personatges puguin infiltrar-se a llocs apropiats. També veurem com en Frank reapareix i torna a agafar protagonisme. La seva relació amb l'Annalise és complicada per les revelacions que es van fer, però aviat el tindrem fent de les seves per ajudar la seva mentora. Una trama de fons d'aquesta temporada és una demanda col·lectiva que portarà cua.

L'Annalise fent teràpia amb en Santos... ai, amb en Roa. D'aquí.
Després d'unes temporades que semblava que el nivell anava de lleugera baixada (m'he adonat que ni tan sols en vaig fer ressenya!), aquesta quarta temporada remunta i torna a enganxar com mai. Apareixen alguns personatges nous, el més destacat dels quals és l'Isaac Roa, psicòleg que tractarà la desintoxicació de l'Annalise, i que és més conegut per ser el successor del president Bartlet a The West Wing. D'altres secundaris també agafen volada i el conjunt és, com sempre, recargolat, manipulador i fregant la legalitat, com ens agrada. Manté aquella tàctica de mostrar-nos a cada capítol un fragment d'alguna cosa que passarà en un futur, inconnexa i desorganitzada, però que et manté arrapat al seient fins que s'hi arriba.

Sembla que hi ha hagut un petit accident? D'aquí.
La temporada acaba amb un cliffhanger, per tant hi haurà cinquena i segur que la mirarem, tant perquè enganxa i els personatges estan molt ben muntats i explotats, com per veure fins on es pot embolicar la troca sense que tot acabi saltant pels aires. I mira que ja ho semblava a la primera temporada! Però allà estarem.

Valoració: Bona sèrie, amb llums i ombres, amb coses que agradaran més o menys, però com a entreteniment, un 10.