Gegen die Wand

Aquesta setmana he vist "Gegen die Wand" (Contra la pared), del director turco-alemany Faith Akin. És fa difícil de veure, la veriat és que ho vaig passar malament, però em va agradar i em va colpir. Encara ara, quasi una setmana després, sento l'alegria i la pena que em va transmetre. No és bonic, això?

Ella el convenç a ell per casar-se. No s'estimen, la qual cosa és un avantatge, perquè així ell no es posarà gelós quan ella es foti al llit amb altres tios. Aquesta és la idea: casar-se per poder ser lliure i viure la joventut de qualsevol tussi alemanya que se tercie. Però no pot ser amb qualsevol, ha de ser amb un turc... i ell és turc. Sí, és el que se'n diu un "matrimoni de conveniència". Hi ha famílies turques a Alemanya que segueixen essent patriarcats, on les dones no són lliures per decidir res. La pel·lícula ens parla d'una noia d'Hamburg de família turca que decideix ser lliure.

Mostra moltes coses, però sobretot el xoc cultural i el menyspreu que reben les dones en nom del respecte. Baixa a nivell de carrer, té una estètica molt realista i violenta i sembla que el ritme global vingui marcat per ella: la protagonista. És pura bellesa i cau en picat quan perd la força i les ganes de viure, però sempre manté aquesta mirada de supervivent. Sí, també parla de la supervència, i molt!

Us imagineu com seria una pel·lícula filmada per un director català de família marroquina sobre el xoc cultural de la immigració? Encara ens falten anys, per això...

Us deixo el trailer:

FoldIT!, el joc de l'Orozco

Dels creadors de Rosetta@home arriba Foldit.

Rosetta@home és part del projecte Boinc, que s'aprofita del temps que un ordinador esta inactiu (90-95%) per fer coses productives com ara estudiar el canvi climatic, trobar vida extraterrestre, curar malalties, plegar proteines, estudiar moviment brownia... Aqui teniu link per la llista dels projectes actius.

Pel que respecta a plegar proteines, com be sabeu, es un proces molt intensiu en quant a calcul. Jo tinc la majoria dels ordinadors de la feina pre-programats perque facin aquesta feina a la nit. Pero, es clar, es bastant poc interactiu, l'ordinador plega, tu mires.

Ara, acaba de sortir FoldIT (plega'l). Parteix de la base que la ment humana pot discriminar millor que els millors ordinadors.



Jo fa un parell de dies que hi jugo i és molt entretingut. No cal haber estudiat bioquimica, pero ajuda, no?

Si heu de predre el temps, com a minim, canalitzeu les vostres energies d'una forma productive, home!!

Austin Powers

O t'agrada, o no t'agrada: no et deixarà indiferent. Ja sé que és cutre, vulgar i fins i tot pot resulta misògen, però a mi (i a altra gent, sé que no sóc la única) m'agrada Austin Powers.

Us faré el favor de deixar-vos un video, per tal que mai feu el ridícul preguntant "Austin Powers és el nom del director, o de l'actor?" el dia que treballeu en un videoclub.

M'encanta la part de la Britney Spears... SÍ, NEEENA!!



Bé, crec que aquest video és xulo, però amb el següent sabreu ben bé de què va la cosa:



Ja ho he dit, eh?! cutre i vulgar. És ell, el misteriós agent secret internacional!!

El Malalts

Si us ve de gust una nova dosi de 'remember when...', l'altre dia vaig veure un vídeo al youtube que em va fer recordar vells temps, i em va arrencar un somriure. Qui no recorda el malalts de tele? Programa mític de TV3, el primer en solitari d'en Toni Soler, si no m'equivoco, al que van seguir Set de Notícies, Set de Nit i no sé quants més fins arribar al Polònia actual. Era un programa que semblava fet amb quatre canyes, però que va despertar la simpatia de l'audiència, i va engrescar en Soler a ser qui és actualment. El vídeo que us poso és un recull dels millors talls d'Altres Límits, la secció que presentava l'Albert Om (qui l'ha vist i qui el veu...), on posaven cantades de programes d'altres cadenes. Segur que no cal que us en faci memòria. Aquí van els 10 primers, segons l'Om. És una mica llarg, però val la pena. Gaudiu-ne!

In my life

Avui vull compartir amb vosaltres aquest poema, que descriu molt bé un dia qualsevol en el meu cap. A veure qui endevina de qui és...

There are places i'll remember
All my life though some have changed
Some forever not for better
Some have gone and some remain
All these places have their moments
With lovers and friends i still can recall
Some are dead and some are living
In my life i've loved them all

But of all these friends and lovers
There is no one compares with you
And these memories lose their meaning
When i think of love as something new
Though i know i'll never lose affection
For people and things that went before
I know i'll often stop and think about them
In my life i love you more

Though i know i'll never lose affection
For people and things that went before
I know i'll often stop and think about them
In my life i love you more
In my life i love you more

Una pista, no és AF...

La Trinca

Ja fa temps que vull fer un post, i per no xafar-ne d'altres ho he anat deixant. Però l'he de fer, és necessari. Gràcies a l'amic Redcrash, darrerament he recuperat una música que restava en el record, però que veig que encara pot ser ben viva. Si si, parlo de La Trinca. Qui no recorda aquelles cançons satíriques i iròniques, aquelles lletres tan ben trobades i lligades, i tan divertides, per què no dir-ho? Doncs sembla que està en la ment de tothom, ja que tots els que he preguntat, d'edats força diferents, declaren haver seguit La Trinca i haver-se sabut les cançons.

No m'estranya, van marcar una època que no era gens fàcil, i deien algunes coses que fins i tot avui dia són per posar-se les mans al cap, almenys, si pensem en com anaven les coses llavors. M'ha fet gràcia tornar a sentir algunes cançons, sobretot perquè ara les entenc molt millor, i tot i que ara els components del grup regentin una de les productores més potents del país, s'ha de reconèixer que tenien uns pebrots... La gent canvia, ja se sap. A mi m'encantaven, tot i que ara veig que no entenia ni la meitat de les coses. Recordo haver esperat amb delit la sortida d'un nou disc, i tota la família asseguda al voltant del radiocaset per sentir les noves cançons. Eren altres temps. Eren cançons impactants, diferents, que deien alguna cosa quan no tot es podia dir, i tot això, en clau d'humor.

Bé, m'agradaria saber si sóc només un friki, o vosaltres també éreu seguidor del grup. Per anar fen boca, us deixo aquí una de les cançons que més gràcia m'ha fet en aquest redescobriment. Gaudiu-ne, jo ho faig, encara que sembli mentida...

El mon es molt petit

Estic de congres a San Diego, lo qual ja es en si fantastic. El primer dia, sopant en una terrasseta a 25C de temperatura (lo qual, en si, tambe es fantastic), sento una veu que diu "Xavi!?". Em giro, sabeu qui era?

Doncs era l'Eli (Elisabet Ametller)!!! Resulta que el seu lab també han vingut al mateix congres, AACR American Association for Cancer Research, i cap dels dos sabia que l'altre venia.

Ja tinc partner de birra i braves!