diumenge, 25 de maig del 2008

Amistat

Joan Oller ho va dir molt bé en el programa "El Cafè de la República":

"Mon pare m'ho deia sovint: no et faci mandra anar al diccionari. Hi busco avui la paraula amistat, el significat de la qual creia conèixer perquè procuro practicar-la cada dia. Amistat per a mi vol dir acompanyar, trucar quan no hi ha res a dir, simplement per sentir el pler d'una veu que s'assembla molt a la nostra. I també vol dir arribar a casa d'ells i saber on són els cobert Conèixer el nom dels seus pares i germans i haver-nos retratat junts molts cops amb somriures diferents. Amic vol dir mirar-se al mirall i no estar sol, poder confiar el pitjor de nosaltres i que no ens estimin menys. Saber que on acaba la nostra memòria comencen els seus records, i veure en les arrugues dels altres el pas suau del temps comú. Tenir un amic és tenir un mestre sempre a mà."


divendres, 23 de maig del 2008

Més clar que l'aigua?



El debat públic sobre la sequera no ha fet més que començar. Si les condicions climàtiques no canvien al llarg dels propers anys (i, segons el “famós” Nature del 1998 (1), no sembla que ho hagin de fer), les discussions sobre la gestió dels recursos hídrics seran recorrents en els propers estius. Però el debat sobre l'aigua és més difícil del que sembla i, donat que alguns interessos són molt contraposats, corre un risc de demagògia bastant elevat.

En primer lloc, el tema té un component científic no gens menyspreable. A ningú no se li acudiria opinar alegrement sobre el retinoblastoma humà sense abans haver-se informat científicament, però recentment hem pogut veure com qualsevol s'atreveix a erigir-se com a expert en hidrologia i ecologia sense haver mostrat el més mínim interès per cap d'aquestes dues matèries.

D'altra banda, les xifres (i especialment les unitats amb que s'expressen) poden resultar perillosament enganyoses. És cert que no cal ser matemàtic per relacionar els 1,5 m3/s que vindrien de l'Ebre si s'elongués el transvasament de Tarragona amb els 332 hm3 de consum anual dels habitants del sistema Ter-Llobregat. Però quan el debat gira entorn d'una dansa de xifres, on s'hi barregen euros, volums i fluxos, podem caure fàcilment en una sensació de vulnerabilitat que ens faci sentir massa petits com per opinar.

Aquest post és el resultat d'un exercici personal d'aglutinació d'arguments tècnics i científics (els polítics o ideològics els he tingut clars des del principi), fet amb una lleialtat quasi malaltissa per la veracitat i identificació de les fonts. El text és bastant llarg (qui tingui poc temps que s'aturi aquí), però crec que és una bona eina per fer-se una opinió pròpia i sòlida sobre el tema, i he pensat que l'havia de compartir amb vosaltres.



_______________________________


Estat del riu Ebre
Sobre la situació actual del riu ebre i, especialment, del seu delta, no crec que hi hagi gaires coses a debatre. Fa set anys, quan el Pla Hidrològic Nacional del PP va assignar la màgica xifra de 100 m3/s al cabal ecològic del riu Ebre, el departament d'Ecologia de la UB va decidir recalcular el valor i va arribar a la conclusió que una xifra sostenible amb els ecosistemes del delta era 400 m3/s (2). Avui en dia el riu baixa a una mitjana anual de 280 m3/s (3), i no és cap casualitat que, en determinades èpoques de l'any, s'estiguin pescant peixos d'aigua salada a l'alçada d'Amposta, ni que uns centenars de metres mar endins hi hagi les restes d'un far que no fa tants anys havia estat construït en plena terra ferma. Tot això, per no parlar de la davallada de captures en la pesca, de la producció de musclos o de la delicada batalla que les platges del llevant valencià (alimentades, en part, pels sediments de l'Ebre) tenen amb el mar.



Demanda i aportacions
Òbviament, per poder fer un balanç final, necessitem saber quan consumeix Barcelona i quan reb Barcelona actualment.

DEMANDA
Sobre el consum a la ciutat de comptal:
-Consens general dels mitjans de coumicació: 105 l/persona al dia.
-Web de l'Ajuntament de Barcelona (4): 122 l/persona al dia.
-Càlcul realitzat a partri d'una nota de premsa de la Generalitat (5): 160 l/persona al dia comptant demanda total dels 5,5 milions d'habitants del sistema Ter-Llobregat.
-Segons el web de la sequera de la generalitat: 200l/persona i dia en condicions de normalitat (6).

Com veieu, el càlcul no és gens fàcil. Es compta Barcelona? Es compta tothom qui beu de les mateixes fonts que Barcelona? Es compten només les llars? Com s'obtenen aquestes dades, comptant el que entra a les canonades, o comptant el que surt dels comptadors?

Personalment, crec que és important considerar:
A. Tots els habitants del sistema Ter-Llobregat. L'aigua no coneix termes municipals i, si bevem de la mateixa font, som (a efectes hidrològics) una mateixa població
B. Tots els usos no industrials, no agrícoles i no de reg de jardins. Ho dic així, perquè no es poden despreciar els usos d'establiments i comerços (de ben segur que gens menyspreable), que no tenen cèdula d'habitabilitat i, per tant, no són una llar, però també consumeixen.

Dit això, crec que el més realista per fer un càlcul del que hauriem de rebre és buscar un terme mig en que els 160l/dia tingui més pes específic (ens situariem en una forquilla d'entre 140 i 150 l/dia per persona, que equivalen, per als 5,5 milions d'usuaris, a un flux total d'entre 8,9 i 9,5 m3/s).


APORTACIONS

L'abastiment ja és un tema més complicat. No he pogut trobar quins volums reb actualment Barcelona, ni d'on venen. Sé que ens arriba una canonada del Ter i que explotem l'aquífer del Besòs, però res més (al web d'Aigües de Barcelona, per descomptat, no hi apareix). Possibles indicadors alternatius:

A. Volum d'aigua que es pretén portar de l'Ebre: 30hm3 en 8 mesos (1,5m3/s). (7)
L'any 81 es va aprovar el transvasament a Tarragona autoritzant un màxim de 4m3/s (uns 120hm3/l'any), però durant el 2007 el Consorci d'Aigües de Tarragona “només” va consumir 81hm3. La diferència entre els 120 i els 81hm3 reajustats pel fet que la captació duraria com a màxim vuit mesos, va donar com a resultat els 30hm3 que, segons el Real Decreto aprovat pel Rei a petició del govern, es podria transvasar. Cal tenir present, doncs, que els criteris a l'hora d'establir la xifra no han estat de demanda, sinó de capacitat captadora.
B. Volum obtingut per la dessaladora del Prat:
60hm3 en un any (1,9m3/s). (8)
Una de les mesures que el govern Català ha aplicat per resoldre el problema a mig termini és l'aprovació de la construcció d'una nova dessaladora al Prat de Llobregat que, sumada a l'actual de Tordera, haruà de mantenir la squera a ratlla a partir del gener de 2009. En principi el transvasament només havia de solventar el problema de demanda fins a la posta en marxa de la nova dessaladora, la qual cosa la converteix en un possible indicador per avaluar les alternatives al transvasament. No obstant, cal tenir present que aquests 1,9m3/s no estan calculats per abastir l'Àrea Metropolitana en un context de mínims (que crec que és al que racionalment hem d'aspirar), sinó en un context de normalitat.

Com veieu les dues dades no disten excessivament, però en qualsevol cas, sembla clar que amb 1,5 m3/s arribariem a finals d'any sense problema.


Alternatives i apunts

A. Vaixells. Al voltant de 0,64 m3/s.
A principis de maig van començar a arribar vaixells provienents de Marsella i Tarragona. Segons els càlculs de la Generalitat
(5), al llarg de 63 viatges (uns dos al dia) els vaixells transportaran 1,66 hm3 d'aigua, corresponents als 0,64 m3/s.

B. Dessaladores mòbils. Al voltant de 0,46 m3/s
Aquesta opció va ser utilitzada també de forma temporal durant la sequera que va patir Mallorca l'any 2001 (9). Fa set anys, Mallorca en va llogar cinc, que aportaven una quantitat d'aigua molt limitada. Actualment, segons la Fundació Nova Cultura de l'Aigua (presidida pel catedràtic d'Ecologia Narcís Prat), seria assumible l'aportació de 40000 m3 diaris (0,46 m3/s) d'aigua mitjançant a quest sistema.(10)

C. Depuradora del Prat. 2 m3/s
Que ningú s'espanti amb això de la reutilització de l'aigua. La de l'Ebre conté els pixats de part de Navarra, part d'Aragó i part de les terres de l'ebre. Segons un document elaborat el 8 d'abril per la FNCA (10), del que surt de la depuradora se'n podrien aprofitar uns 2 m3/s. Desconec si s'ha començat a aplicar parcialment aquesta mesura o no.

D. Eficiència. Mínim de 0,13 m3/s
El cas més conegut i escandalós dels molts que hi deuen haver en despilfarro d'aigües és el de la canonada Terr-Llobroegat, de la que en plena sequera es va conèixer que perdia de l'ordre de 11 milions de litres d'aigua al dia (uns 0,13 m3/s) en filtracions (11). La construcció de la nova canonada ja està en marxa, però una acceleració de les obres equivalent a la prevista pel transvasament, aportaria aquests 0,13 m3/s a temps.

E. Darreres plujes.
Sembla ser que al llarg dels darrers dies el cèl ens ha començat a obsequiar amb el que ens ha negat al llarg dels últims mesos. Tot i que els pantans que alimenten el sistema Ter-Llobregat han incrementat el seu nivell considerablement, encara estan per sota del que estaven l'any passat per aquestes dates (242 hm3 front els 392 hm3 del 2007) (12). Resulta molt difícil calcular quin és el nivell de mínims per tal que la situació sigui sostenible (amb certes garanties fins que s'acabi l'any), però la FNCA assegura (sense donar dades que jo hagi pogut veure) que en aquests moments, i tenint en compte les previsions meteorològiques, no estaria justificada la construcció de la canonada (13).

D. Banc d'aigües.
De moment, sembla que els números quadren, però en cas que la canonada s'hagués d'arribar a construir, els experts suggereixen fer-ho sota un context de “banc d'aigües”. Es tracta de comprar aigüa als regants a canvi de que la deixin d'utilitzar. Pel que es veu, a California per cada 100 m3 que “rescaten” dels regants, uns 40 van al riu i uns 60 a Los Angeles. El riu guanya cabal, la gent aigua i els agricultors es veuen compensats per deixar d'utilitzar certa quantitat d'aigua aquell any (14). No obstant, hi ha un aspecte que preocupa als especialistes (i també a mi, que no ho sóc): El control.

Per una banda, control a l'administració. A l'hora de realitzar una obra no hi ha lloc per a la discressió, però un cop construïda, obrir l'aixeta de nou a cop de reial decret sense causar gaire enrenou és molt fàcil i complicat de controlar des de fora. Ningú de nosaltres llegeix el BOE cada dia, ni sabiem res del 3% fins que al Maragall se li va escapar. Per tant, el control polític no és un aspecte gens menyspreable. Novament, la FNCA suggereix que un quilòmetre de canyeria sigui desmuntable, de manera que s'hagi d'aprovar una petita obra en cas d'utilització futura.

Per l'altra, control als regants. Segons Arrojo (15), les comunitats de regants de l'Ebre no disposen d'un sistma eficaç de control dels fluxos, de manera que la única manera de fer-ho amb garanties seria alliberant superfície de regadiu. Ell ha calculat que, per tal que no baixi ni una gota menys pel riu, s'haurien d'alliberar unes 5000 ha de regadiu (14).


Bé, fins aquí les dades que bonament he intentat recollir. Tot i que segurament ja coneixeu el meu posicionament (que també es deixa entreveure en el to del redactat), no us castigaré amb cap valoració personal sobre el tema, que de ben segur seria llarga. Com ja us he introduït, la intenció no era explicar-vos la meva, sinó compartir les eines perquè us fessiu la vostra. Només dir-vos que, malgrat la meva lleialtat a Iniciativa, el diumenge passat estava a Amposta cridant “Baltasar dimissió”.

_______________________________

Les promeses són per complir-les:


(1) Global-scale temperature patterns and climate forcing over the past six centuries (Nature 392, 779-787, April 1998)

(2) Entrevista a Narcís Prat (catedràtic d'Ecologia de la UB) al web de l'ajuntament de Barcelona

(3) Subweb de la Confederación Hidrográfica del Ebro amb dades a temps real i històriques sobre cabals, nivells, etc.

(4) Guia "L'aigua i la ciutat" editada per l'Ajuntament de Barcelona (pdf)

(5) Nota de premsa sobre els vaixells (pdf)

(6) Subweb de l'Agència Catalana de l'Aigua sobre l'estat dels embassaments

(7) Nota de premsa sobre la "captació temporal de l'Ebre" (pdf)

(8) Adjudicació de la dessaladora del Prat a AGBAR

(9) Sequera de Mallorca al 2001

(10) Document de Narcis Prat & Co. de la Fundación Nueva Cultura del Agua d'Abril de 2008 (pdf)

(11) Notícia a Vilaweb sobre les pèrdues en la canonada Ter-Barcelona

(12) Estat dels embassaments que alimenten l'Àrea metropolitana (pdf)

(13) Comunicat de la FNCA del 8 de maig de 2008 demanant una moratòria a les obres del transvasament

(14) Entrevista del Periódico a Pedro Arrojo

(15) Presentació del professor Pedro Arrojo, premi "Goldman" de Medi Ambient 2003




dijous, 15 de maig del 2008

Gegen die Wand

Aquesta setmana he vist "Gegen die Wand" (Contra la pared), del director turco-alemany Faith Akin. És fa difícil de veure, la veriat és que ho vaig passar malament, però em va agradar i em va colpir. Encara ara, quasi una setmana després, sento l'alegria i la pena que em va transmetre. No és bonic, això?

Ella el convenç a ell per casar-se. No s'estimen, la qual cosa és un avantatge, perquè així ell no es posarà gelós quan ella es foti al llit amb altres tios. Aquesta és la idea: casar-se per poder ser lliure i viure la joventut de qualsevol tussi alemanya que se tercie. Però no pot ser amb qualsevol, ha de ser amb un turc... i ell és turc. Sí, és el que se'n diu un "matrimoni de conveniència". Hi ha famílies turques a Alemanya que segueixen essent patriarcats, on les dones no són lliures per decidir res. La pel·lícula ens parla d'una noia d'Hamburg de família turca que decideix ser lliure.

Mostra moltes coses, però sobretot el xoc cultural i el menyspreu que reben les dones en nom del respecte. Baixa a nivell de carrer, té una estètica molt realista i violenta i sembla que el ritme global vingui marcat per ella: la protagonista. És pura bellesa i cau en picat quan perd la força i les ganes de viure, però sempre manté aquesta mirada de supervivent. Sí, també parla de la supervència, i molt!

Us imagineu com seria una pel·lícula filmada per un director català de família marroquina sobre el xoc cultural de la immigració? Encara ens falten anys, per això...

Us deixo el trailer:

diumenge, 11 de maig del 2008

FoldIT!, el joc de l'Orozco

Dels creadors de Rosetta@home arriba Foldit.

Rosetta@home és part del projecte Boinc, que s'aprofita del temps que un ordinador esta inactiu (90-95%) per fer coses productives com ara estudiar el canvi climatic, trobar vida extraterrestre, curar malalties, plegar proteines, estudiar moviment brownia... Aqui teniu link per la llista dels projectes actius.

Pel que respecta a plegar proteines, com be sabeu, es un proces molt intensiu en quant a calcul. Jo tinc la majoria dels ordinadors de la feina pre-programats perque facin aquesta feina a la nit. Pero, es clar, es bastant poc interactiu, l'ordinador plega, tu mires.

Ara, acaba de sortir FoldIT (plega'l). Parteix de la base que la ment humana pot discriminar millor que els millors ordinadors.



Jo fa un parell de dies que hi jugo i és molt entretingut. No cal haber estudiat bioquimica, pero ajuda, no?

Si heu de predre el temps, com a minim, canalitzeu les vostres energies d'una forma productive, home!!

dilluns, 5 de maig del 2008

Austin Powers

O t'agrada, o no t'agrada: no et deixarà indiferent. Ja sé que és cutre, vulgar i fins i tot pot resulta misògen, però a mi (i a altra gent, sé que no sóc la única) m'agrada Austin Powers.

Us faré el favor de deixar-vos un video, per tal que mai feu el ridícul preguntant "Austin Powers és el nom del director, o de l'actor?" el dia que treballeu en un videoclub.

M'encanta la part de la Britney Spears... SÍ, NEEENA!!



Bé, crec que aquest video és xulo, però amb el següent sabreu ben bé de què va la cosa:



Ja ho he dit, eh?! cutre i vulgar. És ell, el misteriós agent secret internacional!!

divendres, 2 de maig del 2008

El Malalts

Si us ve de gust una nova dosi de 'remember when...', l'altre dia vaig veure un vídeo al youtube que em va fer recordar vells temps, i em va arrencar un somriure. Qui no recorda el malalts de tele? Programa mític de TV3, el primer en solitari d'en Toni Soler, si no m'equivoco, al que van seguir Set de Notícies, Set de Nit i no sé quants més fins arribar al Polònia actual. Era un programa que semblava fet amb quatre canyes, però que va despertar la simpatia de l'audiència, i va engrescar en Soler a ser qui és actualment. El vídeo que us poso és un recull dels millors talls d'Altres Límits, la secció que presentava l'Albert Om (qui l'ha vist i qui el veu...), on posaven cantades de programes d'altres cadenes. Segur que no cal que us en faci memòria. Aquí van els 10 primers, segons l'Om. És una mica llarg, però val la pena. Gaudiu-ne!