divendres, 1 de juny de 2007

Gràcies, Citroën

Tot va començar amb l'anunci d'un cotxe amb nom de pintor. Per la nostra generació, els anuncis han estat una via de coneixement de noves músiques. Em vaig comprar un CD pensant que serien tot versions dels anys 50 i 60, però no, nens i nenes. El que estava comprant era una entrada a un món fins aleshores desconegut per mi: el món de la música en estat pur. Amb Pink Martini vaig començar a fixar-me en com de fantàstics podíen ser el que fins aleshores eren per mi un complement de la veu: percussions, trompeta, trombó, violins, xelo, baix, guitarra, segones veus, ... Quin espectacle, senyores i senyors!

I què millor podia esperar jo que veure'ls a l'Auditori? Van fer pujar a l'escenari el glamour que només es troba a les pel·lícules en blanc i negre, l'escència de les orquestres dels anys 50-60 i el sentit de l'humor que només poden tenir aquells estadunidencs que no voten a Bush. Canten en italià, francès, turc, portuguès, japonès, espanyol, crota i també en anglès. Parlen sobretot de l'amor, però amb molta picardia, passen d'estar al Carnaval de Río a una terrassa de Nàpols i no deixen de visitar les ànimes del Japó. I ballen, tots ballen i tmbé composen, ah! i de tocar en saben molt, com demostren al final fent espectaculars solos que només es poden contestar aixecant-te, aplaudint molt i cridant!

Sense deixar d'anomenar les fabuloses sabates de la cantant, China Forbes, i la brillant posada en escena del pianista, Lauderdale, m'acomiado de vosaltres amb un...


Una notte a Napoli
Con la luna ed il mare
Ho incontrato un angelo
Che non poteva più volar
Una notte a Napoli
Delle stelle si scordò
E anche senza ali
In cielo mi portò


Sóc conscient de que em queda molt món per conèixer...

4 comentaris:

  1. Si, tot va començar amb Sympathique, i sembla ser que ha acabat arrelant un sentiment en tu. Et falta molt món per descobrir, i per més que en coneguis, te0n seguirà quedant igual. Aprofita els descobriments, disfruta dels detalls que ens brinda la vida. I sobretot, no oblidis el que ja tens, que encara que no ho hagis de descobrir, és encara més important.

    ResponElimina
  2. Tenen una cançó, "hey eugene" que es la que em ve a la ment cada vegada que el meu jefe pasa de mi (el meu jefe es diu Eugene...)

    Eugene
    Eugene

    Eugene
    I said hello, Eugene
    Are you there, Eugene

    I said hello (hello), Eugene (Eugene)

    Eugene (Eugene)
    Eugene (oh yeah)

    I said hello (hello), Eugene
    Are you there, Eugene (tell me are you there)

    I said hello (hello), Eugene (Eugene)
    Eugene (Eugene)
    Eugene (tell me oh)

    I said hello (hello), Eugene (Eugene)
    Does any of this ring a bell Eugene?


    Sobretot la part are you there, Eugene

    ResponElimina
  3. No vull trencr el ue significa per tu aquesta cançó, oh estimat Frigo, però la cantant la va composar després de desesperar-se esperant la trucada d'un tal "Eugene" que va conèixer en una festa.

    ResponElimina
  4. La veritat és que ja fa un temps que vaig assistir a un concert dels Pink Martini, i em van sorprendre molt, molt gratament. Són uns cracks aquesta gent, i sabenel que toquen i com fer viure un concert intensament, amb molt de glamour i bons ritmes. Chapeau!!

    ResponElimina