divendres, 12 de juny de 2009

Anecdotari gatuno

Fa unes setmanes se'm va descosir el botó de dalt de la camisa castellera. Com que a casa no tinc res per cosir, ni hagués sabut fer-ho, vaig decidir guarda-lo per veure si podia enganyar ma mare perquè me'l cosís. Era petit, no sabia on deixar-lo per recordar-me'n. El vaig deixar sobre la tauleta de nit, lloc on el podria veure cada dia.

Però me'n vaig oblidar. I per què? Doncs perquè va desaparèixer. De seguida ni em vaig recordar que l'havia deixat allà, ni tant sols em recordava de la seva existència. Fins que avui al matí, quan em disposava a netejar la sorra dels gats, m'he trobat un botonet blanc i petit ben enterradet en una caqueta. De seguida he lligat caps, no és difícil saber com el botó s'ha transmutat d'un lloc a l'altre. Els gats han après a obrir la porta de l'habitació, però generalment no m'hi trobo massa destrosses. Això sí, el botó era molt temptador per jugar-hi, i sembla ser que també per menjar-se'l. No sé per què, em puc imaginar quin dels dos ha estat... el mateix al que ara li ha donat per menjar paper... aquests gats un dia em donaran un disgust...

Amb aquest post obro una nova categoria i proposo fer una sèrie de posts amb aquesta temàtica. No seguits, eh, però quan els nostres gats en facin alguna, sempre es pot traduir en un post, amb aquest mateix títol. Tant parlar-ne entre nosaltres, també en podem escriure, oi?

3 comentaris:

  1. En serio veus factible que se l'hagi menjat i l'hagi cagat?? Ostres, això em sembla molt impressionant... No vols dir que l'hauran dut allà "per casualitat"?

    M'agrada la categoria, la propera que em facin els parell que tinc a casa, l'escriuré aquí!!

    ResponElimina
  2. Estic completament segur que se'l va menjar! Com si no conegués en Bloggins!!

    Esperaré les vostres anècdotes, a falta d'Antònia Font, amb alguna cosa ens hem d'entretenir, no?

    Ja em direu què en penseu de la plantilla que he posat. Si no us agrada,en podem buscar una altra. He intentat que no fos massa rebuscada...

    ResponElimina
  3. Els teus gats són un cas, Xexu! m'agrada llegir les historietes dels gatunos, jje

    raquel

    ResponElimina