diumenge, 7 de juny de 2009

Jo, koala


Tothom tenim les nostres cosetes i preocupacions: fer caixes i preparar una mudança, caracteritzar esterases de papallona, fer estudis clínics, tenir cura de la familia feliç, intentar que l'accent escocès no sembli xinès, esbrinar els racons hematopoiètics dels ratolinets, trobar una bona feina, saber si demà farà un bon dia, enllestir la declaració de la renda, trobar temps per a escriure al blog,... però hi ha uns éssers especials en aquest planeta que sembla no estiguin gens preocupats per tots aquests dilemes i qüestions, només cal que en mireu la seva expressió de calma total, sense més mal de cap que pensar quina serà la següent fulla d'eucaliptus que es menjaran, o en quina branca i posició dormiran les properes 20 hores del dia.

Encara que aquesta particular visió del món pot resultar temptadora de vegades, no m'agradaria ser un koala en aquest sentit. Sóc feliç de sentir la vida amb totes els aspectes que això comporta, ser conscient del meu voltant, buscar respostes i fer preguntes, emocionar-me, preocupar-me per la gent que estimo,..

Serà això l'evolució? Estaré deixant de ser un koala? En qualsevol cas, que difícil és separar sa koala d'es koal!!

11 comentaris:

  1. GG, en una ocasió et vaig caracteritzar com la persona que feia fàcils les coses difícils. Mai havia relacionat això amb el fet que siguis una mica koala, però fer-ho ara pren tot el sentit del món.

    Això, però, no és incompatible amb ser persona: viure, preocupar-se, disfrutar, pensar, ... El koala viurà sempre dins teu, no deixaràs mai de ser-ho.

    PD: Qui és el meteoròleg??

    ResponElimina
  2. Oeoeoe!! Quin post més xulo GG!!! M'ha agradat molt.

    Per començar, no separis mai sa koala d'es koal. I després dir que trobar una bona fulla d'eucaliptus amb totes les seves propietats organolèptiques al punt no deu ser feina fàcil.

    La vida s'ha de viure, que per això es va inventar. Els koales tenen la seva. Nosaltres la nostra. I tu tens les dues. Sempre seràs transparent, com un tel de seva.

    M'ha agradat aquesta reflexió. Me'n vaig a buscar un arbre al que enfilar-me.

    ResponElimina
  3. Genial!! M'ha encantat la reflexió (i com ens has inclòs a tots de forma personalitzada!).

    Justament aquests dies hi pensava (i en parlava amb una tieta meva)... Encara no he decidit si és bo o dolent, però sembla que els marrons psicològics pels que passem tot sovint (llegeixi's obsessions, maldecaps, menjades d'olla i d'altres fonts d'infelicitat que ens "inventem") són el preu que hem de pagar per l'epítop específic sapiens...

    Molt bona. Gràcies!

    ResponElimina
  4. Hola! Potser el post confon però el GG no deixarà de ser mai un Koala, no pot, ho porta ja massa dins seu, i com a vegades us he dit per mail està Koala al cub..
    Tot bé perquè fa un parell de setmanes vam visitar al zoo (l'únic d'UK que té Koales)i a partir d'aquí va començar una conversa matafòrica-paranoica on té final en forma de post. Hi han animals que fan i tenen un ús en l'ecositema, però un koala...evitar que el món no estigui ple d'eucaliptus...no!! Vosaltres, si haguéssis de ser un animal, quin us agradaria ser?? jo potser un cigne..
    bé, macos ens veiem

    raquel

    ResponElimina
  5. Ei, gracis pels comentaris macos! La veritat és que el post el vam engendrar entre sa koala i es koal. Tranquils, em sembla que encara hi ha koal per estona, com bé diu la Rach ;) Realment és una passada com els koales estalvien energia d'aquesta manera, passant-se el dia fent el dropo, però és que no els hi queda una altra solució, a no ser que canviïn de dieta, que les fulles d'eucaliptus no donen molt de sí! Per tant, jo crec que soc una evolució del koala, que no només s'alimenta d'eucaliptus (només en forma de caramels quan estic refredat), sinó també de pasta, hamburgueses,....de tot vaja, així que d'aquesta manera puc disposar de més energia per a fer moltes més coses que els koales, però a la "koala-way"!!

    ResponElimina
  6. Raquel, sempre m'ha costat moltíssim pensar quin animal m'agradaria ser (no és que em passi el dia pensant-hi, però el cert és que és una pregunta que es fa tot sovint). T'envejo per tenir-ho tan clar...

    Salut!

    ResponElimina
  7. Jo seria un eriçó, molt clarament, i no fa falta pensar-hi massa per veure que m'escau molt. En GG un koala, amb la calma. I la Raquel un cigne..? El més sorprenent de tot és que tu te'n declaris. Que nosaltres ho veiem em sembla normal, però no m'esperava que tu mateixa veiessis el cigne que portes dins. Me n'alegro.

    ResponElimina
  8. Uff!! jo no sé què sóc... em costa molt pensar en un animaló... Potser seria un ratolinet, però ara em costa molt de pensar-hi. De voler ser, m'agradaria ser un ocell o un peix per poder veure mons diferents al meu. Ja ho tinc: seria un pingüí!! potser no m'escau, però a mi m'agrada.

    Gerhard, jo crec que tu series algun tipus d'ocell, descaradament. Per exemple un colibrí.

    PD: Estem davant del post amb més comentaris??

    ResponElimina
  9. No pas, el d'Antònia Font al Liceu en va tenir més, però si voleu, només ens hi hem de posar, eh?

    ResponElimina
  10. Xexu, sabia que no em fallaries... jeje

    ResponElimina
  11. Si, un cigne blanc (no penseu que sóc racista però també hi han de negres o grisos, bé, això m'ho acaba de dir el GG...). El trobo un animal net, elegant, la gent normalment els alimenta, amb el coll llarg, quan neixen són negres i a mesura que creixen és fan blancs, no són agressius, intenten buscar la calor..
    Txaro, un pingüí??? no t'acabo de veure...
    raquel

    ResponElimina