diumenge, 1 de febrer de 2009

L'all ho és tot...

A la meva altra casa ja n'havia parlat un cop, i ara farem allò de 'de concert a concert', i publico perquè em toca. M'ajunto massa amb en GG, ho sé.

Ahir vam anar al concert presentació de la gira 'El tour ho és tot pels francesos' de l'Estanislau Verdet, alter ego de Pau Vallvé. Sens dubte, vam passar una bona estona, i l'únic que en podria dir de negatiu (per mi) és que justament, l'Estanislau està deixant de ser l'alter ego d'en Vallvé, per esdevenir en Vallvé en si mateix. Tots els trets distintius que recordava de l'anterior gira no hi van ser en aquest concert, les disfresses, en Bernat en bata, les explicacions entre cançó i cançó (d'aquestes sí que en va haver alguna, hehehe)...



Però el que compta, que és la música, sí que hi va ser, i penso que tenen un gran directe, que millora els discs. A destacar per sobre de totes, pel meu gust, Himne, ja que la cançó és molt bona, però en directe es converteix en apoteòsica.

A més va ser una nit de noves coneixences i de retrobaments per formar un grup collage que déu n'hi do. I ja quan et posen Alaska i Mecano abans d'anar a dormir... ja no t'explico. Però vaig anar a dormir jo, la festa va continuar, oi?

2 comentaris:

  1. La festa va arribar a casa en un estat força lamentable. El Tomàtec i un servidor, vam acabar al Karma, embotits i ensordits. I els FGC de tornada semblaven un cementiri.

    Un plaer retrobar-te(nos).

    Petons pel voltant dels mugrons.

    P.D: Estic fent un post molt heavy. Una declaració d'amor en tota regla, una mica en tó irònico-festiu, espero que ningú s'ho prengui malament (especialment els implicats).

    ResponElimina
  2. Ja sabeu que el senyor Verdet no ha captivat el meu cor al mateix nivell que a vosaltres. Vaja, que no m'agrada. Però ja que el post s'ha extès a les conseqüències posteriors al concert, vull dir-vos que m'ho vaig passar teta amb vosaltres. Una abraçada!

    ResponElimina