Plusmarquistes de pandereta

Quarts de deu del matí. En algun lloc de l'andana deu de l'Estació de Sants, un jove celoní baixa del tren amb cara de son i s'apropa a l'oficina d'informació que RENFE ha habilitat de forma provisional.

-Bon dia...
-Bon dia.
-He sentit per megafonia que arrel de les futures obres de l'AVE tenen intenció de canviar els horaris...
-Efectivament.
-M'ha semblat sentir que aquest canvi començarà el proper dissabte...
-Així és. Aquest dissabte.
-Que em podria donar uns horaris de la línia que va a Sant Celoni?
-No. Fins divendres no en tindrem d'horaris.


I la tia es queda tan ampla! Com si fos la cosa més normal del món i l'actitud més esperable per a una empresa que gestiona milers (i no és un dir) de viatgers cada matí. Brillant! Sí senyor! Si algun lector o lectora del blog patia davant la possibilitat de que RENFE ja no pogués superar la incompetència i manca de logística, ja pot dormir tranqil. No sé si coneixeu l'estació a aquelles hores del matí, però us ben asseguro que divendres serà més difícil fer-se amb un horari de RENFE del que va ser comprar entrades del concert de Police de l'any passat (gent amb sacs de dormir per esgarrapar els horaris abans que ningú... ja veuràs). I espera't! Seran capaços la propera vegada de mantenir la data d'entrega d'horaris ABANS de que es faci efectiu el canvi? O potser els imprimiran DESPRÉS, convertint-se així en indiscutibles plusmarquistes del país de la pandereta?

Que no pot ser tan difícil, home!