dilluns, 9 de febrer de 2009

Felicitats!!

En Gerhart volia escriure un post, avui. Li he demanat que no ho fes. Primer, perquè jo volia fer un post especial pel segon aniversari de la Comunitat, i segon, perquè el post que volia fer ell era existencialista i no, no estem per existencialismes. Avui ha estat un dia de felicitats i us diré perquè
M'he llevat quan ha sonat per 3a vegada "The Magic Key" al mòbil, descobrint per sorpresa que era a l'habitació de convidats. És que ahir vam posar els llençols a rentar i al vespre ens feia pal fer el llit, de manera que vam aprofitar que tenim un altre llit parat per saltar-nos aquesta obligació d'adults. Això, és felicitat. M'he preparat el tupper a la vegada que feia un cafè i després m'he dutxat. He posat el tupper a la bossa més chic de tuppers que s'ha inventat mai i he sortit fletxada perquè el meu germà ja m'esperava al cotxe. Hem parlat de plaques solars. He esmorzat amb l'azafata de l'1,2,3 que ha tornat de Massachussets fa 3 dies. Minuts de felicitat. M'he passat gairebé tot el dia furgant entre els butlletins oficials de cada comunitat autònoma per descobrir els intringulis del procediment que s'ha de seguir perquè t'autoritzin un estudi observacional de seguiment retrospectiu... He constatat que el nostre país és un puto puzzle i que, malgrat tot, a mi m'agrada el què faig. Tornant amb el meu germà, havíem dit que parlaríem de plaques solars per escalfar l'aigua, però hem improvisat despotricant del seu jefe "el calvo". He estat molt d'acord amb tot el que deia i, tot i que ell estava enfadat, hem rigut plegats. Fa una estona estàvem mirant feliçment "In treatment" amb en Panxito, amb la consciència tranquil·la d'haver netejat el lavabo. Els llençols... estan per posar, clar... i jo feliç!

Aquestes són les meves felicitats d'un dilluns... un dilluns especial en el que fem 2 anys!!


No puc deixar d'escriure't avui, que encara no és demà, que tot anirà bé, que el principi serà una merda (potser) però que amb el temps s'anirà posant al seu lloc. La distància... és relativa, i què són 2 mesos? En la vida d'una Jana poden ser molt, però en la vida d'un GG i una Rach...?

8 comentaris:

  1. Me n'alegro d'aquestes felicitats. El fet de formar part de vosaltres, al blog però sobretot fora d'ell, és una cosa que m'ompla de felicitat. La distància i el temps són relatius, ben cert, però ara estic una mica trist per tot el que deixo aquí, però content de saber que noves portes esperen ser obertes, i que vosaltres sempre podreu entrar-hi.
    Les Highlands ens esperen!!

    També moltes felicitats pel segon aniversari de la Comunitat!!

    ResponElimina
  2. Mecagon...! Txaro, quin tros de post! M'ha encantat, jo que ja m'estava preparant la meva terrible venjança per no fer-me cas en la celebració de la comunitat... brutal, ja m'he començat a riure amb el primer paràgraf, que bo!

    Visca "The Magic Key", visquin els tuppers (de gelat si pot ser!) i visquin les plaques solars, què collons!

    Però sobretot, que visqui la Comunitat i els seus 2 anyets, més que una Jana, per poc. Felicitats a tots per continuar aquí, i fer d'aquesta la nostra casa virtual. Però aaaaaahhhh, alerta! Molt més important tenir la nostra petita casa no virtual, els nostres llocs de trobada, que no necessiten ser físics, perquè sempre us porto amb mi, i allà on sóc, vosaltres també.

    Per tant, GG, no hi ha distàncies que puguin trencar els fonaments de les nostres cases. Trist o no, la teva vida canvia, millora, perquè faràs el que voldràs, construiràs un futur, i la Rach serà amb tu, perquè no ens enganyem, què faries tu sense ella? Què faríem tots sense ella?

    Que dos anys no són res, ja veus, els de la Comunitat han passat volant. Ves preparant-me el llit amb dues mantetes, a l'habitació de l'ordinador. Que vinc, i si dic que vinc... vinc, eh?

    ResponElimina
  3. Joder Txaro!! Encantat d'haver renunciat al meu post avorrit i freaky per deixar lloc al teu. M'ha encantat. Jo també crec en això de que la felicitat no cal buscar-la en les grans i bones notícies o en sofisticades activitats a l'aire lliure, sinó en moments senzills i aparenment xorres... però bonics. Trenco una llança en favor d'aquests àtoms de felicitat.

    Pel que fa als dos anys, moltes gràcies a tots. Sabeu que no sóc molt blogàire (i, de fet, si de mi depengués el blog estaria en hivernació durant onze de cada dotze mesos), però estic content de tenir aquest espai amb vosaltres. Ja sé que això és públic i ho pot llegir tothom, però, mireu, us estimo, i no vull deixar d'escriure-ho.

    Ale, Felicitats!

    ResponElimina
  4. Primer he de dir que em llegiu amb molts bons ulls, i segon, que sense els comentaris del meu estimat company el resultat no hagués estat el mateix.

    Moltes gràcies!!! i Moltes felicitaaaaats!!

    ResponElimina
  5. Primer he de dir que em llegiu amb molts bons ulls, i segon, que sense els comentaris del meu estimat company el resultat no hagués estat el mateix.

    Moltes gràcies!!! i Moltes felicitaaaaats!!

    ResponElimina
  6. Felicitats a tots el membres que escriviu, comenteu/m i feu que aquest espai sigui tan vostre i tant transparent!! És nota que flueixen bones vibracions..

    I pel que diu la Txaro, la felicitat s'aconsegueix amb petites coses, gestos que fan que la vida sigui més senzilla i que ens fan sentir bé. Jo sóc feliç!! tot i que opino que la felicitat total no existeix pq sempre hi ha quelcom que no funciona com ens agradaria. Vosaltres m'ajudeu a aconseguir-la i tot i que aquest espai no és pròpiament meu, si em permetu n'agafo un trosset, val?

    Cada vegada entenc més la frase de "bioquimica és la vida, lo demés són detalls".

    apali!!

    raquel

    ResponElimina
  7. FELICITAAAAAAAATS FOSFAAAAATUUS!!

    Un honor poder passar per aquí de tan en tan i sentir-me més aprop vostre...

    ResponElimina
  8. Aqui astronauta, canvi.

    Que diu que en GG se'n va? A on? Que ja ha presentat el doctorat?

    Aqui astronauta, canvi.

    ResponElimina