dijous, 29 de novembre de 2007

Només som micos

Fa uns dies vaig fer aquest post a Bona nit. Els temes de medi ambient m'interessen, com a la majoria de gent que que té dos dits de front, però la lectura d'aquest llibre, Estat de por del Michael Crichton, m'ha canviat una mica la visió que tenia sobre la responsabilitat de l'home en tots els canvis que sembla que està patint el nostre planeta. El llibre és recomanable, més que per la història que explica, que tampoc no està malament, per la col·lecció de dades que dóna en contra del que ens han venut com a canvi climàtic i escalfament grlobal. Això ja ho vaig discutir a l'altre post. Avui el que m'agradaria és posar-vos un fragment del llibre, que no té res a veure amb la història, però que exemplifica el que deia més amunt. A mi m'ha impactat molt tot el que diu, i reafirma les meves idees. És una mica llarg, però al meu entendre, val la pena que es tinguin en compte aquestes coses.

"Hem de pensar on vivim. Vivim al tercer planeta d'un sol de mida mitjana; un planeta de cinc mil milions anys d'edat, que ha estat canviant constantment durant tot aquest temps. La Terra està ara a la seva tercera atmosfera.
>>La primera era d'heli i d'hidrogen. Es va dissipar aviat, a causa de les altes temperatures del planeta. Aleshores, a mesura que el planeta es va anar refredant, les erupcions volcàniques van produir una segona atmosfera, una de vapor i de diòxid de carboni. L'aigua, amb el temps, es va condensar i va formar els oceans que cobreixen la majoria del planeta.

>>Fa uns tres milions d'anys, uns bacteris es van acostumar a consumir diòxid de carboni, i a segregar un gas altament tòxic, l'oxigen. D'altres bacteris deixaven anar nitrogen. La concentració atmosfèrica d'aquests gasos va anar augmentant, i els organismes que no s'hi van poder adaptar es van extingir.

>>Mentrestant, les masses de terra del planeta, que flotaven sobre plaques tectòniques enormes, van acabar juntes, en una configuració que entorpia la circulació dels corrents oceànics. Va començar a fer fred per primer cop i, fa dos milions d'anys, van aparèixer els primers gels.

>>Durant els últims set-cents mil anys, el nostre planeta ha estat en una edat de gel glacial. Ningú no n'està segur, de les causes, però ara, cada cent mil anys, el gel cobreix el planeta. Amb avenços més petits cada vint mil, si fa no fa. L'últim avenç fou fa vint mil anys, o sigui que d'aquí poc temps ens en toca un altre.

>>Tot i així, encara avui, després de cinc mil milions d'anys, el planeta es manté increïblement actiu. Hi tenim cinc-cents volcans, amb una erupció cada dues setmanes. Tenim terratrèmols contínuament: un milió i mig l'any, un de moderat de 5 a l'escala de Richter cada sis hores i un de gran cada deu dies. Els tsunamis travessen l'oceà Pacífic cada tres mesos.

>>Tenim una atmosfera tan violenta com la terra que hi ha sota. En qualsevol moment hi ha mil cinc-centes tempestes elèctriques escampades pel planeta. Onze raigs colpegen la Terra cada segon. Un tornado aixeca la superfície terrestre i la fa volar cada sis hores, i cada quatre dies un cicló gegant de centenars de quilòmetres de diàmetre gira sobre l'oceà i fa estralls a terra.

>>I aquests micos impertinents que es fan dir humans, l'únic que poden fer és córrer a amagar-se. Que aquests mateixos micos es pensin que poden estabilitzar l'atmosfera és d'una arrogància insuportable, perquè no poden controlar el clima. Veuen una tempesta i corren."

dissabte, 17 de novembre de 2007

Rohan a la Costa Brava

Innauguro l'apartat de política d'aquest blog. Arrel de la història del rei Venezuela s'ha fet molt popular en els temes de conversa.

T'he de dir que sí, estimat company, que tothom aquí es pensa que Chávez és un dictador i que té els seus petrodòlars ben amagadets. I quan surt a la conversa que s'han dut a terme projectes com el de portar metges i professors als poblets, es critica diguent que és populista: "així és com es guanya als votants"... t'ho pots creure? És indignant!

Pel que fa al tema del rei, pots imaginar-te que a Catalunya les declaracions de Chávez no han estat del tot mal rebudes (és de bon catalanet criticar a l'Aznar, i més utilitzant aquests adjectius!), però ha obert la veda als mitjans a que es torni a parlar de "lo malo que es Chávez" i de tot el això pot arribar a representar per les empreses catalanes que hi ha a Venezuela.

Arrel d'això hi he estat pensant, i és evident que Chávez ha de tenir molts detractors, perquè el canvi que està promoguent el seu govern no és moc de gall d'inidi. Com ho faríeu per recuperar el control de les empreses del vostre país si aquestes fóssin totes estrangeres?

Imaginem que una de les principals fonts d'ingressos de Catalunya estigués explotada per empreses de Rohan (per posar un país imaginari): Lloret de Mar estaria ple d'hotels d'aquesta gent. Imaginem, a més a més, que fruit d'anteriors governs corruptes, les platges d'aquesta zona fóssin privades. D'aquesta manera, els beneficis del turisme fugirien de Catalunya, deixant els sous dels treballadors (positiu) i la degradació de la Costa Brava (negatiu). En aquest escenari apreix un govern que decideix 1. aturar o limitar la fuga monetaria i 2. protegir la riquesa (en aquest cas, paisatgística). Evidentment, les empreses de Rohan estaríen putejadíssimes, però el país com a tal se'n veuria de ben segur beneficiat. No només les arques locals, sinó les empreses locals que vulguéssin explotar aquest recurs.

La riquesa crea riquesa, però no si es transporta en forma de dòlars lliures d'impostos a altres països.

Torno a formular la pregunta: Com ho faríeu si fóssiu el govern electe?

dimecres, 14 de novembre de 2007

Coser i cantar

Gent, ja el tinc. Ha sortit amb dos dies de retard del que s'havia dit, però un altre aficionat em va comentar que finalment sortiria avui, i cap a l'FNAC tu, que el volia tenir ben aviat a les meves mans. Ara mateix està sonant de fons, i què puc dir? Sona diferent. Les nostres cançons de sempre, però amb una altra cara, i ja us dic jo que a partir d'ara algunes d'elles, en cantar-les, ens sortirà la melodia de la nova versió. Estem sense concerts, almenys que hi puguem anar, però almenys ens regalen aquest caramelet, per anar fent boca per la temporada vinent, que ja se sap, que quan arriba el fred, és temps de pocs concerts i els recopil·latoris floreixen. Us convido a escoltar-lo, s'ha de tenir, fins i tot pot ser una bona carta de presentació per la gent que encara no és aficionada al grup. Si us hi pareu a pensar, no n'hi ha tants de recopil·latoris de grups que cantin en català. Aquí baix us deixo una foto que m'he fet amb el disc, per fer-vos dentetes, a què espereu?



dijous, 8 de novembre de 2007

Weeds

En la línia de recomanar sèries... fa poc temps vaig començar a mirar la sèrie Weeds.

És la història d'una mare de família que enviuda i decideix convertir-se en traficant de marihuana per mantenir l'estatus de la seva família (2 fills). Viuen en una localitat d'aquestes que surten als anuncis amb cases unifamiliars, carrers amples, grans cotxes i "mujeres desesperadas". Com en tots els veinats de prestigi, hi ha una protectora de la moral, que interpreta l'Elizabeth Perkins de meravella. Ah! em sembla que no he comentat que la protagonista (la viuda) és la Marie Louise Parker. Què, cada cop pinta millor, no?

Es classifica com a tragicomèdia, però jo més aviat diria que és surrealista. És bastant bèstia, i suposo que per alguna part de la societat americana resulta molt incòmode. He rigut moltíssim mirant-la, i fins i tot m'he trobat mi mateixa escandalitzada per alguna de les coses de les que fan mofa, és que es foten amb tot!

Estic buscant la tercera temporada...

dilluns, 5 de novembre de 2007

Herois

Aquest cap de setmana els nens han fet un intensiu de la sèrie Herois a casa. Ara em direu "si que et despertes tard, tu!". Doncs sí, mira que fa temps que en sento a parlar, però no ha estat fins que he vist alguns fragments que no m'han vingut ganes de mirar-me-la. Jo no he seguit el ritme que hi havia a casa, perquè tenia altres coses a fer (ells s'han vist tota la primera temporada!), però ja que la tinc a l'ordinador, espero trobar estonetes per anar mirant capítols, i a veure si em poso al dia, ja que conec autèntics fans d'aquesta sèrie, i ja veig que jo baixava de l'hort. Crec que pinta molt bé, hi he vist coses força interessants, a veure si ara puc seguir un fil conductor. Llàstima que ara m'hauria a dedicar a altres coses, però ja se sap, quan tens obligacions, sempre et surt de fer mil coses menys el que toca. Què me'n dieu, algú l'ha seguida? Me'n podeu dir alguna cosa? És realment tan bona com diuen? Perquè a mi em crida, però si em dieu que en realitat no val res... ja no m'hi esforço...