tag:blogger.com,1999:blog-54217852369038562782024-03-13T11:04:01.194+01:00Comunitat del FosfatBioquímica és la vida, lu demés són detalls.Comunitathttp://www.blogger.com/profile/10633024471224331290noreply@blogger.comBlogger492125tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-41537971497532332442024-01-26T13:43:00.000+01:002024-01-26T13:43:07.720+01:00Confluències<p>"La vida té unes confluències ben estranyes. L'Esme no gosa dir casualitats: detesta aquesta paraula. A vegades, però, està convençuda que hi intervé algun factor: algun impuls, alguna topada de forces, algun caprici de la cronologia"</p><p>Casualitats, sincronies, causalitat, coincidència... tant hi fa. A mi em criden molt l'atenció. Deu ser la meva vessant analítica intentant trobar explicacions a allò desconegut. </p><p>Però què em dirieu si us passés el que em passa a mi. Avui, sense anar més lluny, m'ha vingut al cap la cançó "La Felicidad", aquella que diu...</p><div style="text-align: left;"><div style="text-align: center;"><i>Antes nunca estuve así enamorado</i></div><i><div style="text-align: center;"><i>No sentí jamás esta sensación</i></div></i><i><div style="text-align: center;"><i>La genta en las calles parece más buena</i></div></i><i><div style="text-align: center;"><i>Todo es diferente, gracias al amor</i></div></i><i><div style="text-align: center;"><i>La felicidad, ¡ja, ja, ja, ja!</i></div></i><i><div style="text-align: center;"><i>De sentir amo-o-o-o-or</i></div></i><i><div style="text-align: center;"><i>Hoy hace canta-a-a-a-ar</i></div></i><i><div style="text-align: center;"><i>A mi corazó-o-o-o-ón</i></div></i></div><p>Segur que us sona. </p><p>Al cap d'una estona, m'he fet un te, i la meva bossesta duia un missatge</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhpZu2vtBSjewh6_CowzFZnbm3hS2Np7jHoCwp9MZsIkZwCHLXSoVVyDc677i_JnL-hS9nHzxeCMDKgbHfQqt25R0UOyHVeao5jnr6wTK3XDDbsuc4JzW2LCX6v1O5LB1lFSFztRE9FWvZPyIZxpOA3n30XDtyUBVlnlvkGTvR6vzqT2Fiu1uOkumc8B-c" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img alt="" data-original-height="1413" data-original-width="1060" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhpZu2vtBSjewh6_CowzFZnbm3hS2Np7jHoCwp9MZsIkZwCHLXSoVVyDc677i_JnL-hS9nHzxeCMDKgbHfQqt25R0UOyHVeao5jnr6wTK3XDDbsuc4JzW2LCX6v1O5LB1lFSFztRE9FWvZPyIZxpOA3n30XDtyUBVlnlvkGTvR6vzqT2Fiu1uOkumc8B-c" width="180" /></a></div><p></p><p>Doncs això. Estimeu, sigueu feliços, i la vida us abraçarà.</p><p><br /><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>Txarihttp://www.blogger.com/profile/01890530052426542692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-70296549952718093512024-01-15T10:51:00.006+01:002024-01-15T10:55:44.668+01:00Sort en teniu de que siguin tan monos<p style="text-align: justify;"> Avui els meus veïns potser m'heu aplaudit. Feia temps que havia d'escombrar el pati, ho sé, i ara, després d'haver-ho fet, no és que llueixi molt, però es veu més aconduit. M'agradaria destacar que una de les tasques amb la que més m'he entretingut ha estat treure les caquetes dels vostres gats. Si fins fa poc pel meu pati s'hi passejava un gat, ara se n'hi passegen quatre. Jo en tenia dos, abans, i d'entre totes les seves virtuts, la que més em passava desaparcebuda és que mantenien a ratlla els vostres gats. Ara el meu pati sembla una plaça pública. La finestra del meu despatx dóna al pati, i m'encanta observar-los. Què ens passa, amb els gats? Només de mirar-los ja em fan sentir una escalforeta al cor difícil de plasmar en paraules. Només us diré una cosa: sort en teniu de que siguin tan monos. </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK06fv3z4xTGXChB5EOFtkbH1hyjfHsdlsfvFNlhi-40m5CBMOyasJ7eg0UcJEl5eJ_h2OFlyf1nT-fAZD6c9k9nb3NIM9T4eHCWby2AESNHEd6usmS_A9Yawk-uJSkahK_pexQj3ZldO2ShWX-b4TLu8rvO5FseHssZA3JDtWf8kUFso9UDDtlHd-DM8/s3072/DSC04672.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2304" data-original-width="3072" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK06fv3z4xTGXChB5EOFtkbH1hyjfHsdlsfvFNlhi-40m5CBMOyasJ7eg0UcJEl5eJ_h2OFlyf1nT-fAZD6c9k9nb3NIM9T4eHCWby2AESNHEd6usmS_A9Yawk-uJSkahK_pexQj3ZldO2ShWX-b4TLu8rvO5FseHssZA3JDtWf8kUFso9UDDtlHd-DM8/s320/DSC04672.JPG" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Un record pel Tòkio i en Panxito <3</div><br /><br /><p></p>Txarihttp://www.blogger.com/profile/01890530052426542692noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-57265405446110033492023-08-27T17:42:00.003+02:002023-08-27T17:42:25.175+02:00La bellesa artística <p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioYTtyhRXgIBTRWMrWDZzrhTlS9sKvgSFmPZ14FSFTOCFU3QmebDqylLjDqCq5W2ON_4_dTLoIVvJEt5oHcPYyNXdPeKaw0zookbPjM6ilCnyASDxgrxmAL760Bj7aA-R4gMxz2tPi2V28XmeHqMnlOIFQahn0uVlyVLYSTogFrj5DdJU3REhrrfpvWcw/s4096/IMG20230827173357.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4096" data-original-width="3072" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioYTtyhRXgIBTRWMrWDZzrhTlS9sKvgSFmPZ14FSFTOCFU3QmebDqylLjDqCq5W2ON_4_dTLoIVvJEt5oHcPYyNXdPeKaw0zookbPjM6ilCnyASDxgrxmAL760Bj7aA-R4gMxz2tPi2V28XmeHqMnlOIFQahn0uVlyVLYSTogFrj5DdJU3REhrrfpvWcw/s320/IMG20230827173357.jpg" width="240" /></a></div><p>"Jo confesso" de Jaume Cabré.</p><p>No he sentit cantar el cor de Monteverdi, tampoc he vist Vermeer de prop ni he llegit Proust. Però sí, un cop s'ha tastat la bellesa artística, la vida et canvia.</p>Txarihttp://www.blogger.com/profile/01890530052426542692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-19834277645966941042023-08-26T10:40:00.003+02:002023-08-26T10:40:37.837+02:00Connexions estiuenques<p style="text-align: justify;">Aníbal va desembarcar a l'actual Cádiz amb el seu pare i va fer carrera militar, fins a comandar l'exèrcit que va creuar els Alps amb elefants, com nosaltres amb la nostra autocaravana enorme. Qui també va creuar els Alps va ser Napoleó, no amb elefants, sinó amb infanteria, com nosaltres amb les nostres filles. Ambdós comandants comparteixen haver passat a la història com a grans estrategues, no com nosaltres que ens hem deixat guiar per la cerca de la fresca, les postes de sol i el gaudi de banyar-nos a llacs i piscines. Les batalles les reservarem per més endavant.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh4PPQ69cOM6qnswTVKwNHV39zPQXbRLoeYizFcMrdbF-uzcf8EriJb8KKmv7IaAytizqFXWPzd2UHs81qoEwuolqATQpgLtzEtS2ieBZIZjuNwibj-ZLlshI2Hex2tKa9KyT4meaqY63_lwwdBg8CNg4dM7iQEJhL9-KKY-Y-hfq4TFcLnkeas84AB-Ww" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="736" data-original-width="1200" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh4PPQ69cOM6qnswTVKwNHV39zPQXbRLoeYizFcMrdbF-uzcf8EriJb8KKmv7IaAytizqFXWPzd2UHs81qoEwuolqATQpgLtzEtS2ieBZIZjuNwibj-ZLlshI2Hex2tKa9KyT4meaqY63_lwwdBg8CNg4dM7iQEJhL9-KKY-Y-hfq4TFcLnkeas84AB-Ww" width="320" /></a></div><span style="background: none rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #202122; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Inter, Helvetica, Arial, sans-serif; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-align: start; vertical-align: baseline;"><div style="text-align: center;"><i style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-style: italic; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Snow Storm: Hannibal and His Army Crossing the Alps, </i><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">William Turner 1810-1812</span></div></span><p></p><p style="text-align: justify;">Turner va pintar a Aníbal creuant els Alps. No hi veig els elefants. Quasi no hi veig l'exèrcit. En el seu quadre es destaca la força de la natura, concretament d'una tempesta de neu.</p>Txarihttp://www.blogger.com/profile/01890530052426542692noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-36910143887803944602023-07-15T10:59:00.008+02:002023-07-15T10:59:44.887+02:00Mínim comú múltiple<p>"Una cigala es posa a xerricar damunt nostre. La Fujiko n'imita el cant:</p><p>- Xiii, xiii, xiii...</p><p>- De quins espècie és?</p><p>- Abura-zemi!</p><p>- Quants anys viu sota terra?</p><p>- Sis</p><p>- Als Estats Units, hi ha larves de cigala que viuen soterrades disset anys.</p><p>- Disset anys sota terra i només un mes a l'exterior? Quina pena!</p><p>(...)</p><p>- Si vostè fos una cigala a Nova York i jo una abura-zemi, ens tornaríem a trobar al cap de cent dos anys.</p><p>- Per què cent dos anys?</p><p>- Disset vegades sis.</p><p>Reflexiono i exclamo:</p><p>- Ah! parla del mínim comú múltiple!"</p><p>Extret del llibre "Lluna plena", d'Aki Shimazaki.</p><p>... i així va ser com, als meus 43 anys, vaig entendre el concepte.</p>Txarihttp://www.blogger.com/profile/01890530052426542692noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-69532529038936283912023-02-13T09:27:00.000+01:002023-02-13T09:27:05.749+01:00La dona i la nena en la ciència <p>Valorant enormement la tasca que es fa des de les institucions per visualitzar referents el dia de la dona i la nena en la ciència, avui aterro amb una reflexió menys optimista:</p><p><br /></p><p>"Ens fan creure que podem ser científiques, i després ens trobem soterrades pel sistema."</p><p><br /></p><p>No sé què en penseu de la presència de dones en la ciència. En les carreres de ciències hi ha moltes dones, però la presència va disminuint a mesura que avancen els anys de la carrera científica. Estem infrarepresentades al pensament científic. Si fos un estudi en persones, diria que el reclutament és bo, però hem de millorar la retenció. </p><p>Creieu que és (només) qüestió de temps?</p>Txarihttp://www.blogger.com/profile/01890530052426542692noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-54048928698178681902023-02-03T11:35:00.002+01:002023-02-03T11:35:31.374+01:00Que tinguis un bon diaAvui m'ha trucat l'Adolf. Trucava a una noia amb el meu nom, però no era jo. Ha estat molt simpàtic i m'ha dit que no sabia perquè em tenia a l'agenda. <div><br /></div><div>A mi també em passa. Acumulo contactes de moltes persones amb les que he tingut una interacció minça. També se'm van sincronitzar els contactes d'una mare de l'escola que havia gestionat el correu de l'associació de famílies, cosa que fa que tingui contactes de desconeguts. </div><div><br /></div><div>Sigui com sigui, l'Adolf m'ha fet riure i m'ha transmès una energia molt bona "Que tinguis un molt bon dia i millor cap de setmana!", materialitzant la dita de que els errors a vegades ens porten coses bones.</div><div><br /></div><div>Comunitat, espero que tingueu un molt bon dia!</div>Txarihttp://www.blogger.com/profile/01890530052426542692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-32382894127152344042023-01-17T09:34:00.000+01:002023-01-17T09:34:39.345+01:00Amigues inspiradores<div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;">La meva estimada amiga m'ha fet arribar un text que diu així:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Yo no sé: cocinar usar sombrero ser acogedora llevar joyas arreglar flores recordar citas agradecer regalos dar la propina adecuada retener a un hombre mostrar interés en las reuniones de padres.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">No puedo dejar de: fumar beber comer chocolate robar paraguas quedarme dormida por la mañana olvidarme de recordar cumpleaños y limpiarme las uñas. Hablar por boca de otros revelar secretos amar lugares extraños y psicópatas.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Puedo: estar sola fregar platos leer libros construir frases escuchar y ser feliz.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Sin remordimientos."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És de la Tove Ditlevsen, una escriptora danesa, segons la wiki "<span style="background-color: white; color: #202122; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">una de les autores més conegudes de Dinamarca en el moment de la seva mort".</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202122; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Lato, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"><br /></span></div><span style="background-color: white;"><div style="text-align: justify;">I jo penso... Si una escriptora danesa és així, jo hauria de deixar de fer esforços per demanar-me ser d'una altra manera. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><span style="background-color: white;"><div style="text-align: justify;">Gràcies amiga.</div></span></div>Txarihttp://www.blogger.com/profile/01890530052426542692noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-5068580270100536312022-12-26T11:11:00.004+01:002022-12-26T11:11:51.410+01:00Matí inspirador<p> [11:04, 26/12/2022] Txaro: Noies, avui estic molt animada. Estic pensant en fer una llista de cançons que comenci per</p><p>[11:04, 26/12/2022] Txaro: </p><iframe allow="autoplay; clipboard-write; encrypted-media; fullscreen; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="352" loading="lazy" src="https://open.spotify.com/embed/track/01XmTy6EWHDLMEVpfYiaee?utm_source=generator" style="border-radius: 12px;" width="100%"></iframe><p>[11:04, 26/12/2022] Txaro: I continuaré per</p><p>[11:04, 26/12/2022] Txaro: </p><iframe style="border-radius:12px" src="https://open.spotify.com/embed/track/4FXSEdmbbeGmPIQltH27C8?utm_source=generator" width="100%" height="352" frameBorder="0" allowfullscreen="" allow="autoplay; clipboard-write; encrypted-media; fullscreen; picture-in-picture" loading="lazy"></iframe><p>[11:04, 26/12/2022] Txaro: I quan acabi, la compartiré amb vosaltres</p><p>[11:05, 26/12/2022] Txaro: Perquè afegiu les vostres cançons</p><p>[11:05, 26/12/2022] Txaro: I passin a ser nostres</p>Txarihttp://www.blogger.com/profile/01890530052426542692noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-78598521658478260512022-08-01T19:31:00.003+02:002022-08-01T19:31:21.878+02:00El llac de la mort<p>La N. i jo pensem que són persones, en algun lloc hem llegit que són cavalls. En tot cas, em fa pensar en tu i en la definició de romanticisme que hem compartit, i en com en som, d'insignificants i vulnerables, davant la bellesa inmensa de la natura.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ5CpnKAPSQWdf71NYx3RimYuB0nRshMYvIIKM6WelpLBF-EQqMPPLK4TQ2skOJz32QEr9vZRPckbSYvqEdSmx6SwOCRdoRfzZGvn8hxtTnfdb_OxJ41mJEu3KWcvpzn0pgnhrzZ8pyLzW3ail6Jp9D5Kudci-gt-NFAeDannMjTL4d_2wpCqGk2AZ/s320/20220730_185304.jpg" width="240" /></div><p><span style="font-size: x-small;">Antoni Fabrés - El llac de la mort, dins l'exposició "El batec de la natura" del MNAC</span></p><p>Recorda: no et tiris mai d'un penya-segat. </p>Txarihttp://www.blogger.com/profile/01890530052426542692noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-15953309919458052022-07-11T10:22:00.003+02:002022-07-11T10:25:23.831+02:00Retrobaments<div style="text-align: left;">Com ho feia, això d'escriure? Doncs no ho sé, però m'agradava... i m'ha agradat anys més tard, quan rellegint-me i rellegint-nos, he descobert una Txari que s'havia perdut en el forat del temps... Si és veritat que "como afirma el griego en el Cratilo); el nombre es arquetipo de la cosa; en las letras de ‘rosa’ está la rosa; y todo el Nilo en la palabra ‘Nilo’" (1), aleshores, escriure pot estirar el fil que em farà sortir del laberint. Tot plegat és molt enrevessat, ho sé. El meu imaginari ha canviat d'un temps cap aquí, però poc a poc ens anirem trobant. Us ho asseguro. </div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">(1) Poema "El Golem" de Jorge Luis Borges. </span></div>Txarihttp://www.blogger.com/profile/01890530052426542692noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-90530396184857465702022-07-10T21:09:00.094+02:002022-07-10T22:22:43.876+02:00Concert AF a València 9 de juliol 2022<p>Tot anava molt ràpid, les cançons semblava que anéssin a 1.5x! El públic s'avançava i es notaven a l'ambient les ganes boges de cantar. Jo volia aturar-ho tot!! Potser era jo la que anava lenta? però és que després d'<i>Un minut estroboscòpica </i>van tocar <i>Me sobren paraules</i>, <i>Darrera una revista </i>i <i>Love song</i>. Massa emocions, direu,... però, rebobinem un moment. </p><p>Després de 3 setmanes buscant acompanyant, divendres a les 12 de la nit comprava les entrades i reservava allotjament a València, empesa per en Gerhart i acompanyada d'una (molt) bona amiga que em va despertar la bogeria adolescent. </p><p>Tornant al concert, <i>Armando Rampas</i> em va fer aterrar una mica. Ja érem a Formentera. No hi havia marxa enrere en aquest viatge que no sabia si em portaria al passat, al present o al futur. Van tocar moltes cançons, moltes! De les primeres, vaig gaudir especialment amb <i>Dins d'aquest iglú</i>. <i>Astronauta Rimador</i> em va deixar sense paraules. La (molt) bona amiga em va fer notar que acaba com <i>Rage Against The Machine</i>, això ja ho havíem dit? Vam gaudir-la a tope, recordant que una de les últimes vegades l'havia cantat <a href="http://comunitatdelfosfat.blogspot.com/2011/09/sant-quirze-i-ja-en-van-30.html" target="_blank">amb la N a la panxa, 10 dies abans que naixés</a>. I després? Què hi ha després d'<i>Astronauta Rimador</i>? Doncs silenci. Silenci absolut del públic per escoltar en Pau cantant <i>Cartes de Ramiro</i>, en un moment preciós de molta intimitat i gran connexió. Van seguir amb més cançons: <i>Tots es motors</i>, <i>Alegria</i>, <i>Venc amb tu</i> i tanquem. Tanquem? Per descomptat que no! van tornar i van (vam) seguir cantant. Una novetat respecte a concerts anteriors (sí, els de fa quasi 10 anys) va ser que hi havia projeccions en una pantalla gran darrere els músics. El color blau turquesa va acompanyar <i>Batiscafo Katiuscas, </i>per traslladar-nos a aigües insondables, i creieu-me si us dic que vaig notar les balenes i vaig sentir les sirenes, i em van caure llàgrimes d'emoció per la bellesa del moment. Més enllà de la nostàlgia, el que estava passant en aquell moment era <b>màgic.</b> L'oda a <i>Clint Eastwood</i> es va enllaçar -igual que en el disc- amb <i>Icebergs i guèisers</i>, i volia quedar-me allà, davant les <i>plataformes de petroli</i> per sempre, esperant els <i>elefants en estampida</i> i fent <i>plans de futur</i>. Però per sort no ho vaig fer. La traca final va ser <i>Calgary 88</i>, i la final del tot, on el públic va esclatar de debò, va ser <i>Viure sense tu</i>. Perquè <i>la vida és un teatre que se diu felicitat</i>, i de vegades connectes amb la gent, encara que no sigui per <i>primaveres i trinaranjus</i> junts. Va ser una monada, i una experiència escoltar les cançons amb accent valencià. </p><p>No va ser (només) un viatge al passat, van ser dues hores i mitja d'energia molt present i de projecció futura del concert que anirem a l'octubre. Un altre concert per compartir l'imaginari de llimones i maduixes, de papermates i llapissos d'ikea, de papers de vàter, d'iglús, de passadissos de 100 metres, barques, fars, mars, transbordadors, robots, extraterrestres, fuies dets abres, perns de satèl·lit, paraigües i termos espanyats, llunes, centres de gravetat i tantes altres coses, conceptes, entitats que sembla que no lliguin, però que ordenats antòniafònicament creen un <b>univers </b>que fa que fluir per la vida sigui més bonic, fàcil i plaent. </p><p>Gràcis AF, de tot cor, per compartir el vostre món, el vostre art i gaudir amb nosaltres. I gràcis especials també per la (molt) bona amiga, fan o no fan d'AF, ja tens un lloc en aquest univers ;)</p><p>Material suplementari:</p><p></p><ul style="text-align: left;"><li>Setlist:</li></ul><p></p><p> <iframe allow="autoplay; clipboard-write; encrypted-media; fullscreen; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="380" src="https://open.spotify.com/embed/playlist/2b9hJfWm5ivBgYczUzhNrD?utm_source=generator" style="border-radius: 12px;" width="100%"></iframe></p><div><div><br /><br /></div></div>Txarihttp://www.blogger.com/profile/01890530052426542692noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-76047472547140894152018-07-09T00:50:00.001+02:002018-07-09T00:50:54.208+02:0013 Reasons Why, Temporada 2<div style="text-align: justify;">
La primera temporada d'aquesta sèrie no feia augurar res de bo, ja que gran part de la temporada parla de problemes superficials d'adolescents, però cap el final s'anima una mica i justifica haver-se empassat els 13 capítols de durada llarga. Recordem, una noia s'ha suïcidat i ha deixat 13 cintes de casset, cadascuna dedicada a una persona de les que considera responsables de la seva mort. Però un cop coneguts els culpables, com podia continuar això? Si la Hannah continuarà morta, no?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEila-nvko-Y3x9YjrFiNJ14J6vpd684l6ze7uWcQxd8cEXKM15APID4P_FJhz9CfVOWyD6gj5mIK7CNccrnvfz-Vp8gKZ74AIH4Jnw__qUyQz093sAoV24o4pTRhBaDXtOk5g6Mfzl7dQ/s1600/13reasonswhy6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1068" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEila-nvko-Y3x9YjrFiNJ14J6vpd684l6ze7uWcQxd8cEXKM15APID4P_FJhz9CfVOWyD6gj5mIK7CNccrnvfz-Vp8gKZ74AIH4Jnw__qUyQz093sAoV24o4pTRhBaDXtOk5g6Mfzl7dQ/s400/13reasonswhy6.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">En Bryce és el focus d'atenció. És un violador? Sembla un noi molt maco, oi? D'<a href="https://www.popsugar.co.uk/gdpr?utm_medium=redirect&utm_campaign=US:ES&utm_source=www.google.com&gdpr">aquí</a>.</span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs en aquesta segona temporada assistirem al judici per la demanda que la mare de la Hannah ha interposat a l'institut Liberty, a qui culpa de no haver tingut cura de la seva filla pel bullying que li feien, cosa que la va portar al suïcidi. Per seguir la norma de la casa, a cadascun dels 13 capítol s'interroga a un dels implicats. Però aquí no està la gràcia. La gràcia és que descobrirem moltes coses que no se'ns van dir a la primera temporada, coses que passaven per sota o paral·lelament a allò que la Hannah ens va deixar saber amb les cintes. I a fe que en aquell institut hi passen moltes coses. La Hannah, per cert, segueix apareixent a mode de visions que té en Clay, que va parlant amb ella perquè no se la treu del cap. Mica en mica anirem entenent més coses i ja no serà una simple sèrie d'adolescents, posarà sobre la taula molts problemes reals que tenen els joves, la drogoaddicció, la cultura de la violació, la falta de comunicació en general.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGzsxj7MLWLPZ41QEjxzGolCmiXt0bF3DvrZTHPk365sRggmL0v7GnXGDuWu7k8NsHZlvzkBHom4fjdOB7AKnJn69_afGYY9CSqzf9sKTX7XojwqtmP8XSpWmzRxj0sSGB80YAYzF0uQ/s1600/13reasonswhy5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1080" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGzsxj7MLWLPZ41QEjxzGolCmiXt0bF3DvrZTHPk365sRggmL0v7GnXGDuWu7k8NsHZlvzkBHom4fjdOB7AKnJn69_afGYY9CSqzf9sKTX7XojwqtmP8XSpWmzRxj0sSGB80YAYzF0uQ/s400/13reasonswhy5.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Tres dels nous personatges: la Nina, la Chloe i en Caleb. D'<a href="http://popcrush.com/gdpr/consent/?redirect=/13-reasons-why-season-2-new-characters/">aquí</a>.</span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquesta segona temporada hi intervenen molts personatges nous, però cap m'ha resultat familiar. Hi ha nous adolescents amb paper, molts més familiars dels protagonistes i algun que altre membre de l'escola. També hi ha els advocats del judici, és clar. Algun dels nous és destacable, com l'inadaptat amic d'en Tyler, en Cyrus.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTtYXXOyjN920jqY5M-y0y-qmnn289iRzGSe4451symRlDrF7k2k7Tn0dGiThESbUatv7V_9Evbj60y5TzLCl8mSZ81tYkhYR0TaxF773DuYj2l72CS7yrv0Z58HZLkKTfTXEV5bwmwg/s1600/13reasonswhy4.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1068" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTtYXXOyjN920jqY5M-y0y-qmnn289iRzGSe4451symRlDrF7k2k7Tn0dGiThESbUatv7V_9Evbj60y5TzLCl8mSZ81tYkhYR0TaxF773DuYj2l72CS7yrv0Z58HZLkKTfTXEV5bwmwg/s400/13reasonswhy4.jpeg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">En Cyrus i en Tyler no en pensen una de bona aquesta temporada. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Tindrà conseqüències. D'<a href="https://www.independent.co.uk/arts-entertainment/tv/news/13-reasons-why-season-2-school-shooting-storyling-showrunner-brian-yorkey-justification-a8363071.html">aquí</a>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
La sèrie puja de revolucions en aquesta segona temporada, i pel meu gust també puja molt en interès. Exposa els problemes amb ment oberta i busca la culpabilitat d'un fet com el suïcidi d'una jove a totes bandes, sense obviar cap dels actors. Hi ha escenes explicites i per això hi ha sempre advertències i telèfons d'ajuda per si algú se sent identificat amb el que s'hi exposa, de manera que la sèrie té una mica de voluntat de servei social i està bé. A la capacitat d'enganxar, a aquesta temporada se li ha de sumar una trama molt més interessant i més adulta, més analítica i reflexiva, però no pas mancada de ritme. Per mi tot s'espatlla una mica al darrer capítol quan els guionistes es passen una mica de voltes per justificar la tercera temporada que vindrà. I no vull dir que el que ensenyen no sigui possible, de ben segur que passa, però em sembla que van massa enllà. Per això ja veurem si la mirarem quan arribi el moment.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Valoració</b>: Millora la primera i ajuda a entendre moltíssimes coses. No vulgueu estudiar en un institut americà... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://comunitatdelfosfat.blogspot.com/2017/08/13-reasons-why.html">Temporada 1</a></div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-77879927329160206092018-06-13T19:05:00.001+02:002018-06-13T19:05:03.474+02:00Como defender a un asesino, Temporada 4<div style="text-align: justify;">
Si hi ha una sèrie amb poca anomenada, però que enganxi com una mala cosa, aquesta és 'Como defender a un asesino'. Els qui l'han vist reconeixen aquest poder absorbent, però no és d'aquestes que està en boca de tothom. A casa però, la seguim per la seva trama recargolada, quan penses que la rosca no dóna més de si, encara la fan girar una mica més. La quarta temporada compta amb 15 episodis d'uns 40 minuts, com les anteriors.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red;"><b>ATENCIÓ, SPOILERS!</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0WLhFMqQI_IPDINmNf5HFESXgksSaTEo8Obdq2F_Q0fuhjJDVwMYm6AbDj9KWTicGz6L0YasDYfmudiMfiEcKEvEG80Gr110YkjPYj1lqyE6joMEUMd3qVF4uNTeoU6r7Rc4VDp-7Sw/s1600/ComoDefender7.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="112" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0WLhFMqQI_IPDINmNf5HFESXgksSaTEo8Obdq2F_Q0fuhjJDVwMYm6AbDj9KWTicGz6L0YasDYfmudiMfiEcKEvEG80Gr110YkjPYj1lqyE6joMEUMd3qVF4uNTeoU6r7Rc4VDp-7Sw/s200/ComoDefender7.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La temporada inclou nadó. D'<a href="http://howtogetawaywithmurder.wikia.com/wiki/Christopher_Castillo">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
Comença la temporada amb el grup destrossat per la pèrdua d'en Wes. La Laurel està obsessionada per trobar el seu assassí, sobretot perquè està segura que va ser el seu propi pare, magnat de la tecnologia, qui el va matar. Els altres l'ajudaran, però el grup està desfet i amb poques ganes de relacionar-se, especialment amb l'Annalise. I què fa ella? Doncs lluitarà per mantenir-se sòbria després d'haver-se tirat a la beguda. Per no seguir embolicant els seus col·laboradors, inicialment els acomiada amb una carta de recomanació, fins i tot a la seva inseparable Bonnie. Aquest fet farà que alguns d'ells trobin feina a casa de 'l'enemic', però també contribuirà a que alguns dels personatges puguin infiltrar-se a llocs apropiats. També veurem com en Frank reapareix i torna a agafar protagonisme. La seva relació amb l'Annalise és complicada per les revelacions que es van fer, però aviat el tindrem fent de les seves per ajudar la seva mentora. Una trama de fons d'aquesta temporada és una demanda col·lectiva que portarà cua.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGs0PypDk09uhuuhyphenhyphenlm-_hnMb89UQydcsGcL5YR-RbpulmfL3baSXdjUiXF3fmf0pM-sHEGjfEYltmPibbfIikTBMKSeMp6MPLIgldn3jagBj3eg8yL9K30Pxchg-hbNLVjQblxW00Gw/s1600/ComoDefender6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="684" data-original-width="1023" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGs0PypDk09uhuuhyphenhyphenlm-_hnMb89UQydcsGcL5YR-RbpulmfL3baSXdjUiXF3fmf0pM-sHEGjfEYltmPibbfIikTBMKSeMp6MPLIgldn3jagBj3eg8yL9K30Pxchg-hbNLVjQblxW00Gw/s400/ComoDefender6.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'Annalise fent teràpia amb en Santos... ai, amb en Roa. D'<a href="https://somanyshows.com/how-to-get-away-with-murder-im-not-her">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
Després d'unes temporades que semblava que el nivell anava de lleugera baixada (m'he adonat que ni tan sols en vaig fer ressenya!), aquesta quarta temporada remunta i torna a enganxar com mai. Apareixen alguns personatges nous, el més destacat dels quals és l'Isaac Roa, psicòleg que tractarà la desintoxicació de l'Annalise, i que és més conegut per ser el successor del president Bartlet a The West Wing. D'altres secundaris també agafen volada i el conjunt és, com sempre, recargolat, manipulador i fregant la legalitat, com ens agrada. Manté aquella tàctica de mostrar-nos a cada capítol un fragment d'alguna cosa que passarà en un futur, inconnexa i desorganitzada, però que et manté arrapat al seient fins que s'hi arriba.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjie2gHcXO_rgUGD5NZzUW5OME7gVc5-1aGLpWBzTCIVAlAG8TTLHofUY6Iio64MCMzyP6ApWdRxZwCwZmW25ybpbSeCRZrs1Ny0y5AOhEn6po75C_NwsqRe5I7sp4aMIThQRkEoVKiJg/s1600/ComoDefender5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjie2gHcXO_rgUGD5NZzUW5OME7gVc5-1aGLpWBzTCIVAlAG8TTLHofUY6Iio64MCMzyP6ApWdRxZwCwZmW25ybpbSeCRZrs1Ny0y5AOhEn6po75C_NwsqRe5I7sp4aMIThQRkEoVKiJg/s400/ComoDefender5.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sembla que hi ha hagut un petit accident? D'<a href="https://www.tvspoileralert.com/2017/11/how-to-get-away-with-murder-4x08-critica-live-live-live.html">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
La temporada acaba amb un cliffhanger, per tant hi haurà cinquena i segur que la mirarem, tant perquè enganxa i els personatges estan molt ben muntats i explotats, com per veure fins on es pot embolicar la troca sense que tot acabi saltant pels aires. I mira que ja ho semblava a la primera temporada! Però allà estarem.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Valoració</b>: Bona sèrie, amb llums i ombres, amb coses que agradaran més o menys, però com a entreteniment, un 10. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://comunitatdelfosfat.blogspot.com/2017/11/como-defender-un-asesino-temporada-1.html">Temporada 1</a></div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-60838602847113897062018-05-22T21:41:00.003+02:002018-05-22T21:44:15.309+02:00Jessica Jones, Temporada 2<div style="text-align: justify;">
Tot i que no som gaire de súper-herois a casa, ja que vam començar aquesta sèrie vam mirar també la segona temporada. 13 capítols més d'aquesta antiheroïna amb una força descomunal, però amb una mala gaita encara més descomunal. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: red;">A PARTIR D'AQUÍ HI HA SPOILERS</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després d'acabar amb el Kilgrave, que tenia el poder de controlar la ment, la Jessica i els seus companys Trish i Malcolm, dediquen els seus esforços a investigar qui la va convertir en el que és. Descobreix que n'hi ha altres com ella, i que tots tenen relació amb una empresa que experimentava amb humans. Volen descobrir qui eren i acabar amb ells perquè no facin mal a ningú més, però pel camí es trobaran a algú que es dedica a eliminar a altres persones amb dons per protegir a IGH, l'empresa en qüestió. Aquesta assassina implacable és qui menys voldria la pròpia Jessica.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiptKIyWcol_C6ej-bMF18PsXvosfRs4PhQIfetitGejZUxyyjXuIOk3iDtDjwwJVlymuaOhXqmc-qDXA_ykPbWortbuz7soOAFHHiQ7poulDmchkEvllVP1KGAHRJkqKW6oG3OdjiC6w/s1600/JessicaJones4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="474" data-original-width="710" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiptKIyWcol_C6ej-bMF18PsXvosfRs4PhQIfetitGejZUxyyjXuIOk3iDtDjwwJVlymuaOhXqmc-qDXA_ykPbWortbuz7soOAFHHiQ7poulDmchkEvllVP1KGAHRJkqKW6oG3OdjiC6w/s400/JessicaJones4.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Una de les noves incorporacions. És guapo, oi? D'<a href="http://www.vulture.com/2018/03/jessica-jones-recap-season-2-episode-9.html">aquí</a>.</span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La temporada va sobretot d'això. Segueix mostrant unes persones amb habilitats especials artificials, induïdes per científics, que estan integrades en una societat ben real. L'aposta és atractiva i és una sèrie que es deixa veure, però en aquesta segona temporada tot passa més lent i potser no calien 13 capítols per explicar el que explica. Intenten mostrar una vessant més humana de la Jessica, dintre de la seva inhumanitat, i sabrem per què és així. Hi ha altres trames paral·leles, com la de la Jeri Hogarth, més coneguda com a Trinity, que té relació amb la principal, però viu el seu propi drama, i també hi ha els flirtejos de la Trish que li confereixen certs poders.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkMpFNlIwP75_dF9jJ-abPzbuzesCqF9MFyNl8sPG08GyPh5p5aX3v1fWZQoizxRjwjvG0wyNMb9wEURYCQQWtwvDtLrjkXaqSFbgHVZR2YGYOHwwPdKAP8WAuwP92kUW8_kWAXOjckQ/s1600/JessicaJones5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkMpFNlIwP75_dF9jJ-abPzbuzesCqF9MFyNl8sPG08GyPh5p5aX3v1fWZQoizxRjwjvG0wyNMb9wEURYCQQWtwvDtLrjkXaqSFbgHVZR2YGYOHwwPdKAP8WAuwP92kUW8_kWAXOjckQ/s400/JessicaJones5.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Una altra novetat, no tan guapa... i amb un <i>pronto</i> perillós... D'<a href="https://www.elitedaily.com/p/is-alisa-jones-in-marvel-comics-jessica-jones-mother-is-new-to-the-marvelverse-8441681">aquí</a>.</span></div>
<br />
Suposo que hi haurà una tercera temporada de la sèrie, però no puc garantir que la miri. No és que estigui malament, però vaig anar perdent interès progressivament i la vaig acabar una mica d'esma. Diguem que no hi havia pressa per mirar els capítols.<br />
<br />
<b>Valoració</b>: De mare només n'hi ha una... per sort.<br />
<a href="https://comunitatdelfosfat.blogspot.com.es/2018/04/jessica-jones-temporada-1.html">Temporada 1</a> </div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-5845499441449558772018-05-06T19:06:00.000+02:002018-05-06T19:06:42.831+02:00Katalonski<div style="text-align: justify;">
No és que m'hagi oblidat d'aquest blog, però darrerament no estem massa actius mirant sèries a casa. Hem mirat alguna pel·lícula interessant, però m'ha fet mandra ressenyar-la. El que sí que puc dir és que molts vespres ens enganxem a mirar la tele i no hi ha manera d'apagar-la. Una de les cites setmanals que se sol repetir és el nou programa de TV3 <a href="http://www.ccma.cat/tv3/katalonski/">Katalonski</a>, presentat per l'islandès Halldor Mar. Tot i que la seva aparença és absolutament forana, el seu català és excel·lent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXUfntnXF6EwBP2BMqBcEKusat5aHnDIKYdHWV_K0fehzjJwzTjCKNSvO4DeJYuDfm-PcKfxnySQrQTo1vr9FsuTaoD8KEGSOl1TleRlTRoZA6qdOvKN6_JT4wDZ9yrL5SDdjFIfXOGg/s1600/katalonski1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="380" data-original-width="420" height="289" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXUfntnXF6EwBP2BMqBcEKusat5aHnDIKYdHWV_K0fehzjJwzTjCKNSvO4DeJYuDfm-PcKfxnySQrQTo1vr9FsuTaoD8KEGSOl1TleRlTRoZA6qdOvKN6_JT4wDZ9yrL5SDdjFIfXOGg/s320/katalonski1.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Logo i presentador, geni i figura. D'<a href="http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/accions_sensibilitzacio/katalonski/">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El format del programa és molt de TV3, n'han fet de similars, com l'Afers Exteriors, el Cases d'Algú i tants altres. Però aquest té un atractiu especial pels catalanets, ja que sempre ens agrada que la gent de fora aprengui català, sempre sens cau la bava. L'Halldor va pel món, cada setmana a un país diferent, buscant residents originaris d'aquell país que per algun motiu parlin català. Pot ser que s'enamoressin de Catalunya en una visita com a turistes, o que hi van passar una temporada mentre estudiaven, o que l'amor de la seva vida és català o catalana. O senzillament algú que s'ha interessat per la nostra cultura i llengua i ha decidit aprendre a parlar català. Hi ha casos de tota mena. Però resulta molt curiós veure com gent d'allò més diversa parla català d'una manera notable. Des d'allà on viuen miren TV3, escolten música d'aquí, segueixen el Barça... fins i tot algun a l'Espanyol, incomprensiblement. Parlen amb una naturalitat de les coses que són habituals per nosaltres que és sorprenent que ho puguin ser també per persones de l'altra banda del món.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLlpzzBa5TLk96SkjhTjLs890LMuxZgPOA8_wgaU75OutwdMmw-wff9Zvmzhuq0Ym11uCL62rMhMD7QjlXNdb876j1R-OMoij_o0etS4EQcAV0tsVRUDiVfK6xjJVOZ6I8AriAxCCkWw/s1600/katalonski2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="378" data-original-width="670" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLlpzzBa5TLk96SkjhTjLs890LMuxZgPOA8_wgaU75OutwdMmw-wff9Zvmzhuq0Ym11uCL62rMhMD7QjlXNdb876j1R-OMoij_o0etS4EQcAV0tsVRUDiVfK6xjJVOZ6I8AriAxCCkWw/s400/katalonski2.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fent castells a Mont-real, el més normal del món. D'<a href="https://www.nuvol.com/noticies/katalonski-i-les-fronteres-de-la-llengua-catalana/">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
És un programa molt entranyable i alguns dels 'katalonski' que han aparegut ja s'han fet famosos a les xarxes socials. A més, l'Halldor és músic i sempre va amb la guitarra penjant amunt i avall. És un paio molt especial i carismàtic, i en el programa actua sense filtres, molt natural. La música juga un paper important en el programa, tant perquè alguns dels protagonistes canten en la nostra llengua, com perquè la banda sonora està molt ben triada. De moment han estat a EUA, a Regne Unit, Mèxic i Canadà, i a tot arreu hi ha gent que parla català, és fantàstic. La veritat és que enganxa. També entenc que hi hagi gent que passa d'aquests temes, però la gent que hi surt no només parlen català, sinó que tenen una gran estima per Catalunya, o si més no, molta simpatia cap a nosaltres, i això ens reforça una mica l'autoestima. Si no l'heu mirat, proveu-ho un dia, a veure si us convenç. Però si us hi enganxeu no vull cap responsabilitat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Valoració</b>: Molt fan de l'Halldor! </div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-28177843944334519422018-04-12T00:28:00.001+02:002018-04-12T00:28:21.115+02:00Jessica Jones, Temporada 1<div style="text-align: justify;">
Hom pensaria que quan algú comença a mirar una sèrie s'ha informat prèviament sobre l'argument, la temàtica, el gènere, o algun detall que el pugui orientar si serà del seu gust o no. Doncs bé, o a casa som uns passerells, o no sempre és així. Vam començar a veure <a href="http://www.imdb.com/title/tt2357547/">Jessica Jones</a> pensant-nos que tindria temàtica feminista, per comentaris que havíem sentit i pels anuncis del metro, però resulta que va de superherois! Potser que a la pantalla aparegués el logo de Marvel ben gros ens podria haver donat alguna pista, però no. Aquesta primera temporada consta de 13 capítols d'uns 50 minuts.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixYeeTWVlqtuuReUg2tVTv5xhsQ76G9y56LB4pftaTkC5Ey6DenP9Pf4DsB5THbG_1eIREo0j4ifq0QHegkzH7d7WFYkjhqJm1T60_Qlo-J3RfGodMOg6Ds_nWcz8LFFEF9wCScVU4LQ/s1600/JessicaJones1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="883" data-original-width="786" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixYeeTWVlqtuuReUg2tVTv5xhsQ76G9y56LB4pftaTkC5Ey6DenP9Pf4DsB5THbG_1eIREo0j4ifq0QHegkzH7d7WFYkjhqJm1T60_Qlo-J3RfGodMOg6Ds_nWcz8LFFEF9wCScVU4LQ/s200/JessicaJones1.jpg" width="177" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una de les caràtules. D'<a href="http://mcureviewer.blogspot.com.es/2016/02/jessica-jones-season-1-episode-13-aka.html">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
La Jessica Jones és una investigadora privada que es dedica a fer fotos compromeses per revelar infidelitats i altres temes que la gent vol amagar. Els seus mètodes són peculiars, no sempre legals, i de seguida descobrim, a més, que compta amb una força descomunal i sobrehumana. Efectivament, és una persona amb un do, d'aquelles que tothom sap que existeixen però que viuen pràcticament en la clandestinitat. La Jessica beu massa, i a més té flashbacks d'una experiència que va viure amb una altra persona amb un do. en Kilgrave. El poder d'en Kilgrave consisteix en controlar la ment, pot fer que qualsevol persona faci el que sigui, des de proporcionar-li el que vulgui, atacar a algú altre, o fins i tot auto-agredir-se fins a matar-se. Per dir-ho finament, no és una bona persona, així que fa servir el seu poder de manera dèspota. Se'l donava per mort, però ha tornat. La seva obsessió amb la Jessica farà que torni a amenaçar el seu món, per lamentable que sigui, i a tota la gent que l'envolta. Si una cosa està clara és que se l'ha de treure del mapa, i només ho podrà fer la Jessica.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipE14PsBNREkqvWMaMm91m9iO4EGhUVBZJexuqfx-3-OBJT6mgDFp0eBP05TJeYSrK2cvTfuQ6zTy3XKQOiRXQzyvVJGTt9eLqyAH_YEk3SXQmiMmu2Bnpkwq8tvboUBnSlS0g4C3rbQ/s1600/JessicaJones2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipE14PsBNREkqvWMaMm91m9iO4EGhUVBZJexuqfx-3-OBJT6mgDFp0eBP05TJeYSrK2cvTfuQ6zTy3XKQOiRXQzyvVJGTt9eLqyAH_YEk3SXQmiMmu2Bnpkwq8tvboUBnSlS0g4C3rbQ/s400/JessicaJones2.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Alguns dels protagonistes, en Clemons, la Jeri, la Trish i la Jessica. D'<a href="https://www.polygon.com/2018/3/2/17058130/jessica-jones-season-1-recap">aquí</a>.</span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els personatges d'aquesta sèrie surten en altres sèries de Marvel paral·leles, secundaris d'aquesta tenen les seves pròpies sèries, on hi apareixen els protagonistes d'aquesta. Força curiós. De seguida hi reconeixerem una cara molt coneguda: la <a href="https://www.matrixfans.net/wp-content/uploads/2012/02/trinity_the_matrix-11351.jpg">Trinity</a>, que aquí fa d'advocada sense escrúpols. A casa seva la coneixen com a Carrie-Anne Moss. Però també hi trobarem en <a href="https://i.pinimg.com/originals/6d/b9/7e/6db97eec8da54915d9d5281f93160009.jpg">Lester Freamon</a> de <i>The Wire</i> i la <a href="http://www.fotogramas.es/var/ezflow_site/storage/images/cinefilia/que-fue-de-rebecca-de-mornay/113882123-1-esl-ES/Que-fue-de-Rebecca-de-Mornay_landscape.jpg">Rebecca de Mornay</a>, famosa per <i>La mano que mece la cuna</i>, tot i que que no vaig reconèixer.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh17YDSDsm0h23KhvuJatWI_Pq6p_BOQEWXatefcAlktKyfv9fXLM_bofcUr0PK_9OWaQBGk5Z0Zkjul62eUs3Q51ariWPl6HSe13qdpRn7pDI2fTXy3PQuedAIkifdB-bHCMyyhXnR9w/s1600/JessicaJones3.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="1024" height="233" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh17YDSDsm0h23KhvuJatWI_Pq6p_BOQEWXatefcAlktKyfv9fXLM_bofcUr0PK_9OWaQBGk5Z0Zkjul62eUs3Q51ariWPl6HSe13qdpRn7pDI2fTXy3PQuedAIkifdB-bHCMyyhXnR9w/s400/JessicaJones3.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Però aquest és el prota veritable: en Kilgrave. Aquí amb en Malcolm, </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">un tros de pa beneït. D'<a href="http://marvelcinematicuniverse.wikia.com/wiki/File:Malcolm_brings_Photos.png">aquí</a>. </span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La sèrie es basa en l'acció i en el súper-poder d'en Kilgrave. hi ha molta sang i no s'estalvien escenes escabroses. És un bon plantejament, però de vegades és desagradable de tant explícit. Interessant el plantejament d'un món eminentment realista en el que conviuen uns súper-poders coneguts, però que generalment no es fan notar. Entre les actuacions destaca precisament el dolent, interpretat per en <a href="http://www.imdb.com/name/nm0855039/?ref_=ttfc_fc_cl_t5">David Tennant</a>, que fa molt bon paper. Entre ell i la Jessica, la <a href="http://www.imdb.com/name/nm1269983/?ref_=ttfc_fc_cl_t1">Krysten Ritter</a>, s'emporten tota la quota de pantalla, i els altres són gairebé comparses. La força contra el poder mental. Qui guanyarà? No faig cap spoiler si dic que la sèrie no es diu 'Kilgrave', i que hi ha una segona temporada amb el mateix nom.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Valoració</b>: Sense ser gran cosa, una sèrie d'acció, amb súper-herois i súper-heroïnes, que es deixa veure i arriba a intrigar.</div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-22013589555160295722018-03-31T20:12:00.000+02:002018-03-31T20:12:01.181+02:00Ready Player One, la pel·lícula<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTgQVoeBOn9mok2wSnmWiLjzPrD4nzM8OIfNV-UUonhcvccGk-IZstUjHSLZRIFY8jV4Zs5En6LDi1U_7M0Ub8nZW7MahUL4k2-5d2CfjFgkAHURNChMTTY-E7fTEVZm_pFZVXXsg4GQ/s1600/ReadyPlayerOne1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="809" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTgQVoeBOn9mok2wSnmWiLjzPrD4nzM8OIfNV-UUonhcvccGk-IZstUjHSLZRIFY8jV4Zs5En6LDi1U_7M0Ub8nZW7MahUL4k2-5d2CfjFgkAHURNChMTTY-E7fTEVZm_pFZVXXsg4GQ/s320/ReadyPlayerOne1.jpg" width="215" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Caràtula molt Spielberg, no? D'<a href="https://www.filmaffinity.com/es/film750408.html">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Quan vaig veure que al març del 2018 s'estrenaria aquesta pel·lícula em vaig afanyar a comprar el llibre en el que s'inspirava per llegir-lo abans. En tenia bones referències i va ser l'impuls que em faltava per no deixar passar més temps abans de llegir-lo. Després de llegir el llibre i veure la pel·lícula, considero que va ser un error de càlcul.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://llibresipunt.blogspot.com/2018/03/ready-player-one.html">El llibre</a> em va agradar força, però si no l'hagués llegit, probablement la pel·lícula d'Spielberg m'hauria impressionat i agradat molt més. L'argument ja és conegut, un futur relativament proper en el que la majoria de gent viu connectada a OASIS, un simulador virtual en el que es pot ser el que es vulgui, perquè la realitat fa pena. Quan el seu creador mor, deixa amagat un ou de pasqua en el sistema, una mena de joc pels més aficionats a la seva obra. Qui el trobi tindrà el control de la seva empresa i una recompensa econòmica estratosfèrica. En aquest context, la cacera de l'ou es converteix en una cursa de proporcions planetàries. La gràcia de la història és que el creador Halliday era un gran aficionat a la cultura pop dels 80, i molts dels mons recreats a OASIS estan inspirats en aquesta cultura, de manera a la meitat del segle XXI els jocs, música i pel·lícules dels 80 tornen a estar completament de moda.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp9szi4bcYpfIWsXyQxbSsQ6dqgC69I2DC5j2v0onla_auKc5TDytSM5xPQlTzoM02HJQkFUhPGoSJ1R3ZugkJgYxv9BWIVGHEv5O2w71UNhK1_fqa2-EKchShg2_MSTQP0SzTO_uwPg/s1600/ReadyPlayerOne2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="567" data-original-width="1000" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp9szi4bcYpfIWsXyQxbSsQ6dqgC69I2DC5j2v0onla_auKc5TDytSM5xPQlTzoM02HJQkFUhPGoSJ1R3ZugkJgYxv9BWIVGHEv5O2w71UNhK1_fqa2-EKchShg2_MSTQP0SzTO_uwPg/s320/ReadyPlayerOne2.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Parzival rebent una de les claus de mans de l'Anorak. D'<a href="http://www.antena3.com/se-estrena/especiales/ready-player-one/tests/test-cultura-pop-eres-digno-heredar-oasis-ready-player-one_201803305abe472b0cf271a8effb2f92.html">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
És una mala pel·lícula aquesta Ready Player One? Doncs no, no es pot dir això. Manté l'esperit de la història, recrea bé els avatars dels protagonistes i manté els seus tarannàs. Els efectes especials són molt espectaculars i indubtablement hi ha moltes referències a la cultura dels 80, però ni de bon tros tantes ni tan explícites com al llibre. I és que aquí comencen les comparacions. Temia que seria molt difícil fer una adaptació fidedigna d'aquesta història i els meus pitjors temors s'han complert. Però no perquè no es pogués, perquè he comprovat que es podia, sinó perquè no s'ha volgut, senzillament. Si per aconseguir l'objectiu cal passar per diverses proves, i aquest també és l'argument de la pel·lícula, per què canvies les proves?? Per què són tan diferents? Per què els protagonistes es coneixen molt abans, tant a OASIS, però sobretot a la realitat? Per què t'inventes personatges innecessaris? I tants altres canvis innecessàriament absurds que no esmentaré per no fer més spoilers. Perquè costava el mateix recrear el que hi havia, que inventar-se proves i personatges nous. Vaig pensar que seria difícil fer una adaptació, però no ho era: es podia. Es podien acceptar alguns canvis de guió pel format cinematogràfic, però pel meu gust, tants altres no es podien tocar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsZakKGsyHUCf57tkzSQ1wKd9g1IuBgcOg2GIJBGe1dgW-RIzIjVyRKu-BnuXvRR2elqZx_CbBDK9l-FFKCRhk4YQLs-6aNKZptgwdotEStkX0rDrjCJxV6vIcL3ycFVH4koILX0LOMg/s1600/ReadyPlayerOne3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="800" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsZakKGsyHUCf57tkzSQ1wKd9g1IuBgcOg2GIJBGe1dgW-RIzIjVyRKu-BnuXvRR2elqZx_CbBDK9l-FFKCRhk4YQLs-6aNKZptgwdotEStkX0rDrjCJxV6vIcL3ycFVH4koILX0LOMg/s320/ReadyPlayerOne3.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Parzival i Art3mis, noi coneix avatar... D'<a href="https://www.zonared.com/analisis/critica-ready-player-one-pelicula-generacion-equivocada/">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
De manera que m'he endut una bona decepció pel que fa a l'adaptació. Però si es busca una pel·li emocionant, amb ritme, acció i imatges espectaculars, pot fer el fet. M'hauria agradat molt més si no hagués llegit el llibre abans, que per mi és molt millor i té molt més sentit. Però bé, tampoc no em feu massa cas, perquè sembla que majoritàriament la pel·lícula està agradant força, també als que han llegit el llibre. Què hi farem si la gent és poc exigent amb els guions adaptats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Valoració</b>: Em vaig passar la pel·li fent petar els llavis i fent que no amb el cap, la meva acompanyant ho pot confirmar.</div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-39472197382483132632018-03-18T21:11:00.000+01:002018-03-18T21:11:00.230+01:00Altered Carbon, Temporada 1<div style="text-align: justify;">
L'última sèrie que hem vist a casa és una de les que més expectativa generava en els nostres entorns en matèria de ciència ficció. Es tracta d'<a href="https://www.netflix.com/es/title/80097140">Altered Carbon</a>, la primera temporada de la qual compta amb deu episodis d'al voltant d'una hora de durada i que es pot trobar a Netflix.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOr-rU5Kz96Zrdl7uikKAj7oCfnB8qhSeF9L3UrTSNACnVXVHLgvOxkzdAlF23u4XjVPjYU0OVeYJYBA5-AGjJYw8LHO-GcEkWhIrT8DKxRnBN8So3ONvJsGzkxhsLpV2mn_M3u-RKeA/s1600/AlteredCarbon1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOr-rU5Kz96Zrdl7uikKAj7oCfnB8qhSeF9L3UrTSNACnVXVHLgvOxkzdAlF23u4XjVPjYU0OVeYJYBA5-AGjJYw8LHO-GcEkWhIrT8DKxRnBN8So3ONvJsGzkxhsLpV2mn_M3u-RKeA/s400/AlteredCarbon1.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Takeshi abans i després. Ja podeu triar quin us agrada més. D'<a href="https://www.asiancrush.com/trailer-for-netflix-sci-fi-show-altered-carbon-puts-an-asian-mind-in-a-white-body-video/">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El plantejament és força engrescador. Ens mostra un futur d'aquests de cyberpunk on les diferències de classe són encara més abismals i on el significat de la vida de les persones és molt diferent. La consciència ja no està lligada a un cos, sinó que s'emmagatzema en unes 'piles' que es poden instal·lar en la 'funda' que sigui. La funda en qüestió és un cos humà, bàsicament. Però el cos ja no té cap importància, perquè és fàcilment bescanviable. L'única manera de morir realment és si es destrueix la teva pila. Però fins i tot hi ha possibilitat de fer-se còpies de seguretat, si tens prou diners, és clar. Evidentment, hi ha tot un mercat i unes lleis al voltant d'aquesta tecnologia. En aquest context, un 'mat', un personatge de classe molt alta, fa tornar un soldat de guerrilla que tenia la pila congelada perquè investigui qui l'ha matat. Sona estrany, però és clar, aquest tenia còpia de seguretat. En Takeshi Kovacs descobrirà que les arrels d'aquest crim van molt més enllà... un cop s'hagi acostumat a la nova funda que li han donat, que no és cap casualitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3Me5m-G_1kLxaQcdCkZIHQwdsY3ymAotWlhrvZL_2XKB2IsJhO5oNDOme_vzqmJFR1fGBjvPOn-OARadBf7nYObW7qD5fryJ8x7WPkroXUo80ujVwjQcwS_FDqreEf8qJodAZo6Y9Gg/s1600/AlteredCarbon2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="720" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3Me5m-G_1kLxaQcdCkZIHQwdsY3ymAotWlhrvZL_2XKB2IsJhO5oNDOme_vzqmJFR1fGBjvPOn-OARadBf7nYObW7qD5fryJ8x7WPkroXUo80ujVwjQcwS_FDqreEf8qJodAZo6Y9Gg/s400/AlteredCarbon2.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Kovacs i Ortega, els protes. D'<a href="https://www.ecartelera.com/noticias/44790/critica-altered-carbon/">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
En l'apartat de cares conegudes, la funda d'en Takeshi correspon a la
del governador <a href="https://cdn1.thr.com/sites/default/files/2017/05/hoc_504_unit_02641r1-h_2017.jpg">Will Conway</a> de House of Cards, el presidenciable
republicà que li feia competència al 'bo' d'en Frank Underwood.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglh7aW3TDRgjPscuNXr5UFazkc_W5sImG3qaJa2iKO8OQBPA4NlSzYJ0DcfdTzzpqqcM7P_ZkmmIcxsM_LCJkibjAw0ja-7j6MN-n6T738bAaAp5jc9H5ux9Ib92vcrg38BA9-wC61Jw/s1600/AlteredCarbon3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="520" data-original-width="780" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglh7aW3TDRgjPscuNXr5UFazkc_W5sImG3qaJa2iKO8OQBPA4NlSzYJ0DcfdTzzpqqcM7P_ZkmmIcxsM_LCJkibjAw0ja-7j6MN-n6T738bAaAp5jc9H5ux9Ib92vcrg38BA9-wC61Jw/s400/AlteredCarbon3.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">És un personatge virtual, en Poe, però és el meu preferit! D'<a href="http://www.indiewire.com/2018/02/altered-carbon-season-2-wishlist-netflix-1201928869/">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Emparant-se en que 'les fundes' no tenen massa importància, la sèrie és considerablement violenta, i també hi ha un munt de nus i escenes de sexe. Però més enllà d'això, la sèrie no acaba d'arrencar, i mira que els ingredients els té. Argument ben pensat, efectes visuals a dojo, tecnologia futurista, tot apunta a que podria ser una sèrie d'aquelles que enganxen a les masses, però per algun motiu que no sé determinar, es queda a mitges. Massa embolicat tot plegat, tot i que al final acaba quadrant. I potser que algunes coses ens grinyolen i no se'ns explica com es resolen en un món tan diferent del nostre. Suposo que si hi ha una segona temporada la mirarem, però així d'inici no ens ha impressionat gaire.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Valoració</b>: Menys sang i la trama una mica més clara hi ajudaria.</div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-43476772509547598922018-02-25T19:26:00.000+01:002018-02-25T19:26:56.953+01:00The End of the F***king World, Temporada 1<div style="text-align: justify;">
Una mica orfes de sèries, ens hem deixat convèncer per una aposta una mica diferent a les vistes anteriorment. <a href="http://www.imdb.com/title/tt6257970/">The End of the F***king World</a> és una tragicomèdia protagonitzada per dos adolescents inadaptats i la primera temporada (desconec si n'hi ha d'haver més), consta només de 8 episodis d'uns 20 minuts cadascun, així que passa ràpid.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqbAUs60MDEvukXj3tR9j-Rgt1Q8QE9XsivAXS-yafWlkj2vVjS6BoyYFeu_gRzRgR9bZZJ0HdontbWRjlJ6CmpxRCE-1JoaPRw9rYHUzrJQaAQSwBHUauDSXJQH6ACrwAm_fE_q2ATQ/s1600/Theendof1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="558" data-original-width="992" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqbAUs60MDEvukXj3tR9j-Rgt1Q8QE9XsivAXS-yafWlkj2vVjS6BoyYFeu_gRzRgR9bZZJ0HdontbWRjlJ6CmpxRCE-1JoaPRw9rYHUzrJQaAQSwBHUauDSXJQH6ACrwAm_fE_q2ATQ/s400/Theendof1.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aquí els tenim, els dos protagonistes, Alyssa i James. Cadascú a la seva... D'<a href="http://www.lavanguardia.com/series/20180115/4438176898/netflix-the-end-of-the-fucking-world.html">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
En James és un nano esprimatxat i feble que no es comunica amb ningú. Va perdre la mare i el seu pare és un 'capullo' integral. Se sap diferent, i té l'esperança de matar a algú, es considera un psicòpata que només ha d'aconseguir la víctima adequada. Llavors apareix l'Alyssa a la seva vida, una noia que parla sense filtres i que es mou per impulsos. En James s'adona que per fi ha conegut la seva primera víctima, però endut per l'empenta de l'Alyssa començaran una mena de viatge cap enlloc, però lluny de la vida que coneixen, que als dos els fastigueja. En aquesta escapada, generaran vincles molt forts i hauran d'escapar-se de situacions molt complexes que encara els uniran més. Objectiu: arribar on viu el pare biològic de l'Alyssa, que segons ella els acollirà i hi estaran bé. Però les coses no sempre són com una espera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOxKgvaKXNPPpeBqTOJy6JtEsjYMxwg_Nfg-5TGYm-Oa7KLn7X96UYQCqRtdcnnAtbYbnF8jRy296Q3LZ9-WZYKkSmRcMlZO4Txa-QKMDK6J8Hj4l7GDmAkYONwLyDNc6WpGikKQGaSw/s1600/Theendof2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOxKgvaKXNPPpeBqTOJy6JtEsjYMxwg_Nfg-5TGYm-Oa7KLn7X96UYQCqRtdcnnAtbYbnF8jRy296Q3LZ9-WZYKkSmRcMlZO4Txa-QKMDK6J8Hj4l7GDmAkYONwLyDNc6WpGikKQGaSw/s400/Theendof2.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les dues policies que els segueixen trenquen tòpics. Un 10 en això. D'<a href="http://www.imdb.com/title/tt6916940/">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta sèrie és molt rara, però no m'atreviria a dir que dolenta. Els protagonistes són esperpèntics, però els drames que es van trobant són ben reals. La seva manera de resoldre'ls, però, no ho serà tant. Té gràcia que podem tenir accés als pensaments dels protagonistes, a banda dels diàlegs, també 'sentirem' el que van pensant, que no sempre coincideix, o diguem que en veu alta no diuen tant com pensen. En James ja el tenim vist perquè va protagonitzar un dels capítols de Black Mirror, concretament el 3x03 <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Shut_Up_and_Dance_(Black_Mirror)">Shut Up And Dance</a>, que per cert és dels que menys m'ha agradat. Entre el repartiment també veurem dues cares conegudes més, el <a href="http://images.indianexpress.com/2015/07/jonathan-aris.jpg">patòleg de Sherlock</a>, i la <a href="https://imagesvc.timeincapp.com/v3/fan/image?url=https%3A%2F%2Fwinteriscoming.net%2Ffiles%2F2017%2F03%2FYara-Greyjoy-S6.jpg&c=sc&w=850&h=560">Yara Greyjoy</a> de Joc de Trons, germana d'en Theon, aquí en el paper de policia. I pel que fa a l'actuació dels personatges principals, jo em quedaria amb l'actriu que fa d'Alyssa, que val la pena dir que es diu <a href="http://www.imdb.com/name/nm1875238/">Jessica Barden</a>, que tot i que no és tan joveneta com la pinten a la sèrie (se suposa que en té 17), penso que la veurem molt a partir d'ara, perquè trobo que fa molt bé el seu paper. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV4AerBl6aPasUeW_RYeqpcfH0kQJr2463yY7VRKHQHk1SJhzKnNBNkjOcJ4BEXOJgwVItDq6g6IXg9oXkTmT-G3Ur1lh1-D1hPKy30Rs_kB_0NGarJ7M303wehE5NNcd1lWtzfb7P6w/s1600/Theendof3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="474" data-original-width="710" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV4AerBl6aPasUeW_RYeqpcfH0kQJr2463yY7VRKHQHk1SJhzKnNBNkjOcJ4BEXOJgwVItDq6g6IXg9oXkTmT-G3Ur1lh1-D1hPKy30Rs_kB_0NGarJ7M303wehE5NNcd1lWtzfb7P6w/s400/Theendof3.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aquest és el pare de la criatura que tenen tantes ganes de trobar... D'<a href="http://www.vulture.com/2018/01/the-end-of-the-fucking-world-recap-season-1-episode-7.html">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
En definitiva, una primera temporada molt curta que es pot mirar gairebé d'una tirada, com una pel·lícula llarga. No és una gran sèrie, però té detalls que intriguen i la fan distreta, i una situació inicial que fa venir ganes de mirar-la, recordem que l'objectiu d'en James és pelar l'Alyssa, com a primera informació que tenim de la sèrie, posat que són els dos protagonistes, no està malament. I també a destacar l'actuació d'ella, que penso que és notable. Si voleu una sèrie força friki que s'acabi aviat, ja sabeu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Valoració</b>: No sé si guanyarà massa Emmys, però es deixa veure. </div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-41796479010894288032018-02-20T00:33:00.001+01:002018-02-20T00:33:51.144+01:00Stranger Things, Temporada 2<div style="text-align: justify;">
Continuen les històries d'aquesta colla de nanos espavilats i saberuts en un poble de mala mort que, ves per on, acull un portal dimensional a un altre univers, el que ells anomenen 'el món del revés'. La segona temporada de Stranger Things fa honor al seu nom i hi apareixen coses cada cop més estranyes. Compta amb 9 episodis d'entre 45 i 65 minuts i manté aquella estètica <i>vuitantera</i> tan ben aconseguida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: red;"><span style="font-size: large;">A PARTIR D'AQUÍ HI HA SPOILERS</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgkrLLS7fZjxa0VH74hi5hX0LmPqZ0Ph86gqiXXJQMFvwEaXoIbDfMMZ5hreNhQVbl-QGS-xPHL-ErUsjfELunpO2Fyv2b0rrKIEqnl5AYT9OxjoTW4BBia2sYenUYEy2tq4y1mWtwmQ/s1600/StrangerThings3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="530" data-original-width="924" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgkrLLS7fZjxa0VH74hi5hX0LmPqZ0Ph86gqiXXJQMFvwEaXoIbDfMMZ5hreNhQVbl-QGS-xPHL-ErUsjfELunpO2Fyv2b0rrKIEqnl5AYT9OxjoTW4BBia2sYenUYEy2tq4y1mWtwmQ/s320/StrangerThings3.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La imatge vintage d'aquesta temporada. D'<a href="https://laprensa.peru.com/espectaculos/noticia-stranger-things-2-11-preguntas-que-responder-temporada-3-netflix-fotos-75866/6">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
Ha passat un any a Hawkins i torna a ser Halloween. Aparentment, tot torna a ser com abans, en Will va aconseguir tornar del món del revés, però la seva mare, la Winona Ryder, segueix molt preocupada per ell. No s'acaba de trobar bé i li han de fer proves periòdicament. I fa bé de preocupar-se, perquè nosaltres ja sabem que en Will té alguna cosa ficada al cos que no és d'aquest món. Mentrestant, el poble sencer comença a experimentar una mena de putrefacció que acaba amb totes les collites, i és que alguna cosa es cou al subsòl. Un portal es manté obert i per allà hi entra de tot, però res amb bones intencions. En Will és una mena d'espia, l'altre món hi veu a través d'ell i sap els passos que fan els nostres amics. I l'Onze? On ha anat a parar? No se la veu des que va aconseguir vèncer el Demogorgon a la primera temporada. Doncs la té el cap Hopper amagada en una cabana aïllada, perquè no s'exposi a aquells que la busquen per experimentar amb ella. Però s'enyora dels seus amics, especialment d'en Mike, que encara cada nit intenta contactar amb ella a través d'un walky talky. Cansada d'estar tancada, decideix anar a donar una volta, i de pas saber algunes coses del seu passat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbW2N0bQRm8jiFm5-gmzLhh8Jl54oPFB0evd6gKcChu1AYXq6v-RaoOgJI2ZS8ok8Nsv1t7luawyFkL977Ctv7C5j-8vELoubDItYD8_x_I_U_rSa_KyYFDP57_EUFJLr0LqaAm8PDrw/s1600/StrangerThings4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="474" data-original-width="710" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbW2N0bQRm8jiFm5-gmzLhh8Jl54oPFB0evd6gKcChu1AYXq6v-RaoOgJI2ZS8ok8Nsv1t7luawyFkL977Ctv7C5j-8vELoubDItYD8_x_I_U_rSa_KyYFDP57_EUFJLr0LqaAm8PDrw/s320/StrangerThings4.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els nous d'aquesta temporada, Bob, Billy i Max. D'<a href="http://www.vulture.com/2017/10/stranger-things-2-new-characters-guide.html">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
En aquesta temporada tenim la incorporació estel·lar d'en <a href="https://vignette.wikia.nocookie.net/vsbattles/images/1/1d/20f3a752581bdcd2a0f52a85e9a532b1.jpg/revision/latest?cb=20170721110847">Sean Austin</a>, més conegut com a Sam Gamgee del Senyor dels Anells, que farà de parella de la Winona, però no li hem d'agafar massa afecte. També apareixen un parell de germanastres amb cert paper, la Max, que s'integrarà al grup, i el seu germà gran que és un paio odiós i desagradable. Sobre els personatges ja coneguts, en Dustin creix i Onze perd una mica. Els altres tres continuen sent d'hòstia, per aquest doblatge que els posen. Bé, en Will no, pobre, que sempre està fet un nyap. I la Joyce, la Winona, segueix fent un paperàs.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7xuR1Gi7QG237blo-wf0G19y0MA-8k7sM7IHNco4IhEAJ1uzZN_0B1uBAAEEHrHhWCadqyhtGZ1ZmEDe_7DG-eq_uxWjTcVdEq3gjXd7bWnlDoT9d8HvCZvwpAOl9xFjwV5Ko4NT8vg/s1600/StrangerThings5.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7xuR1Gi7QG237blo-wf0G19y0MA-8k7sM7IHNco4IhEAJ1uzZN_0B1uBAAEEHrHhWCadqyhtGZ1ZmEDe_7DG-eq_uxWjTcVdEq3gjXd7bWnlDoT9d8HvCZvwpAOl9xFjwV5Ko4NT8vg/s320/StrangerThings5.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sembla que vol ploure. D'<a href="https://www.youtube.com/watch?v=GB-ArD4ORrQ">aquí</a></td></tr>
</tbody></table>
La temporada manté un bon nivell d'interès i no perd respecte la primera. És una mica més explícita en escenes de 'terror', sense arribar a fer massa por. Els nens estan creixent i comencen a demostrar interessos romàntics, i això pot sobrar una mica, però és inevitable. L'ambientació segueix sent molt bona, i la intriga es manté. Encara hi ha molts enigmes per resoldre, i tot i que sembla un final conclusiu, els guionistes ens recorden que alguna cosa (força grossa, i també estranya) encara vigila des de l'altra banda, així que els nostres amiguets no es poden confiar, i nosaltres hem de seguir pagant Netflix per mirar la tercera temporada que, sens dubte, arribarà.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Valoració</b>: no ens tornem bojos en lloar-la, però paga la pena dedicar una estona a mirar-la. </div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-71321902448848154192018-02-04T21:54:00.002+01:002018-02-04T21:54:31.722+01:00Estiu 1993<div style="text-align: justify;">
No miro gaire sovint cinema català, senzillament perquè no se'm planta davant, però si una pel·lícula està acaparant portades, elogis i premis darrerament, aquesta és '<a href="https://www.filmaffinity.com/es/film382702.html">Estiu 1993</a>', de la directora Carla Simón. Quan la vaig veure ofertada a una de les plataformes que tinc a casa, no m'ho vaig pensar. La vam mirar just el dia abans dels Gaudí, precisament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPJIohdDrMUPLumYCKRP_gRZk_CtdGpLofHNnD7BSR_3iKUHpdwP2NUWPiKbANTE1tAZ6Q3V19-h9xpslBNsTjSDD1qhq4hLzSBLj8y_OcXe0x_e02ZSJx_P6xq5oqRadCE-9AJ8LTiA/s1600/Estiu1993_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="670" data-original-width="1200" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPJIohdDrMUPLumYCKRP_gRZk_CtdGpLofHNnD7BSR_3iKUHpdwP2NUWPiKbANTE1tAZ6Q3V19-h9xpslBNsTjSDD1qhq4hLzSBLj8y_OcXe0x_e02ZSJx_P6xq5oqRadCE-9AJ8LTiA/s320/Estiu1993_1.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Frida, un dia que decideix maquillar-se. D'<a href="http://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20170907/estiu-1993-luchara-oscar-6269090">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Estiu 1993 explica la història de la Frida (alter ego de la mateixa directora), una nena que acaba de perdre la mare i, com a mesura d'urgència, l'envien al poble a passar l'estiu amb el seu oncle i la seva família. La Frida es mostra molt tibada, distant i entremaliada, els ho posa molt difícil a l'Esteva i a la Marga, i també a la seva innocent cosineta Anna. Però ja se sap que rere una nena enrabiada amb el món i que no para de fer malifetes sense que sembli que li importi, hi ha una nena immensament trista.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLvK6jUpKNmWcaer6KGS30-P9GR2YUmNAHjDwLRiNIp0wjnyGoRyymEdgGC4lD-MYNGKRed1S5AzIqLUdmu5iMXMPzKmOYHOmQzoF1q_AC_bQduuGLMutLn22uGNJCCJrCWU0TIh7oXQ/s1600/Estiu1993_2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="534" data-original-width="800" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLvK6jUpKNmWcaer6KGS30-P9GR2YUmNAHjDwLRiNIp0wjnyGoRyymEdgGC4lD-MYNGKRed1S5AzIqLUdmu5iMXMPzKmOYHOmQzoF1q_AC_bQduuGLMutLn22uGNJCCJrCWU0TIh7oXQ/s320/Estiu1993_2.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">No ha de ser fàcil treballar amb aquests espinguets. D'<a href="https://twitter.com/cinoscararities/status/828689219811962880">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
La pel·lícula està gravada amb quatre canyes, és d'aquestes minimalistes i conceptuals, amb llargs silencis, on els plans fixos segur que volen dir alguna cosa, però els pobres profans no acabem d'entendre. D'entre el repartiment destaca l'omnipresent David Verdaguer, l'home de moda del cinema català, que fa el paper d'oncle Esteve. La tieta Marga (Bruna Cusí) ho fa prou bé, encara que la Frida (Laia Artigas) és la que s'emporta totes les mirades. Fa un paper difícil i se'n surt prou bé als seus sis anyets, però personalment no em va semblar una actuació d'Òscar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjctRQSEqHN-z2wkrdWvItN7TBwT2K54sTl4MqK5DQJd9L8p3c_kHCieONMOoyWM86Y4lfqH3GxUsQVoOvJ9296eGut8O17da5pICpa4yjJA_8_aCi-bRoHJGrvMNfDmyc9zByNHaBL6Q/s1600/Estiu1993_3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1400" data-original-width="1400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjctRQSEqHN-z2wkrdWvItN7TBwT2K54sTl4MqK5DQJd9L8p3c_kHCieONMOoyWM86Y4lfqH3GxUsQVoOvJ9296eGut8O17da5pICpa4yjJA_8_aCi-bRoHJGrvMNfDmyc9zByNHaBL6Q/s320/Estiu1993_3.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La cara que et queda quan has d'aguantar la Frida. D'<a href="https://www.ivoox.com/bruna-cusi-tenia-edad-protagonista-audios-mp3_rf_19601716_1.html">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Seré sincer a risc que algú em tiri pedres. Estiu 1993 té tots els números per ser un èxit de crítica, per a que els diaris i tertúlies li dediquin pàgines i hores d'elogis. Però és una pel·lícula perquè l'espectador mitjà, un cop acabada, es miri amb el seu acompanyant i digui 'i ja està?'. És una pel·lícula amb missatge, explica una situació molt concreta com és la superació d'un dels tràngols més durs pels quals es pot passar, i ho fa de manera tendra, costumista i probablement fidedigna a com ho va viure l'autora, però no té més. Una història petita com una altra, una mica sobrevalorada pel bombo que se li està donant. Però què sabré jo, que sóc tan mal cinèfil, oi?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Valoració</b>: No n'hi ha per tant. </div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-36994728766705427372018-01-21T12:30:00.002+01:002018-01-21T12:30:33.881+01:00Mindhunter, Temporada 1<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNk1BZCmj8yAbZGzMe5mPp5DF0QXtiE_gJOZLdiyajxK5mDTqPFDpu2WbIgtielfpYCCWU8Ow2b-Ayw5PKhifTIm3abM4VUOKzhXCe0jnKtLauvWSvZHVNsiNBG4I3nBMMNKf3HlMg7A/s1600/mindhunter1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="846" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNk1BZCmj8yAbZGzMe5mPp5DF0QXtiE_gJOZLdiyajxK5mDTqPFDpu2WbIgtielfpYCCWU8Ow2b-Ayw5PKhifTIm3abM4VUOKzhXCe0jnKtLauvWSvZHVNsiNBG4I3nBMMNKf3HlMg7A/s200/mindhunter1.jpg" width="140" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">D'<a href="https://www.filmaffinity.com/es/film678702.html">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Una sèrie policíaca que parla dels inicis de la psicologia en els interrogatoris policials, d'establir patrons de comportaments aberrants a partir de psicòpates, sociòpates i assassins en sèries, a qui pot no agradar-li això? La primera temporada de <a href="http://www.imdb.com/title/tt5290382/">Mindhunter</a> està ambientada a finals dels '70, té 10 capítols de llargada variable i és bàsicament la presentació del que haurà de venir després. Està basada en fets reals.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els detectius Bill Tench i Holden Ford no triguen a congeniar i a formar la unitat de ciències del comportament de l'FBI. L'obsessió per la psicologia darrera dels crims violents i de caire sexual els portarà a entrevistar a pervertits i delinqüents de la pitjor classe per establir patrons de comportament, i a encunyar termes com 'assassí seqüencial' que acabarà esdevenint 'assassí en sèrie'. Els aprenentatges els serviran per resoldre casos més comuns. Especialment en Holden, que és un coco però que sembla una mica tocat de l'ala, s'acabarà involucrant molt amb els entrevistats, mentre que en Bill, més gran i experimentat, se'n manté a certa distància. La seva tasca interessarà i preocuparà per igual als seus superiors, que es veuran obligats a picar-los la cresta més d'un cop. Encara que la seva superior directa, la doctora Wendy Carr, és la responsable del projecte que tenen entre mans i en el transcurs d'aquesta temporada passarà del món de l'acadèmia a supervisora de l'FBI.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzMOgDns1n65lnfMkdOR81eVnzYo-oLLkexwo_QY0ht8hB7Ek1zSkog9e_WttVDwIwtHZTgmhcMThj2IWH1q-IGR_uhJ9inFTa7J7MDo_HW7D2ggnqpYjOXTSGd2d7J2oVLVNH3p75vQ/s1600/mindhunter2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="707" data-original-width="1600" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzMOgDns1n65lnfMkdOR81eVnzYo-oLLkexwo_QY0ht8hB7Ek1zSkog9e_WttVDwIwtHZTgmhcMThj2IWH1q-IGR_uhJ9inFTa7J7MDo_HW7D2ggnqpYjOXTSGd2d7J2oVLVNH3p75vQ/s400/mindhunter2.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El moment que t'adones que has aconseguit una cosa gran. D'<a href="http://lewtonbus.net/television/mindhunter-s1e4/">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Costa una mica d'adonar-se'n, però la doctora Carr és en realitat l'<a href="https://vignette.wikia.nocookie.net/vsbattles/images/6/65/Fringe-1.jpg/revision/latest?cb=20170914220639">Olivia Dunham</a> de Fringe. Així que ja tenim una dels protagonistes que ha sortit a una altra sèrie amb un paper destacat, però aquí acaba l'apartat de cares conegudes de Mindhunter, almenys per mi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNkjAdhfLMOaMzZPopXY8yAbzRdayDRwLNYLJm6ZLc8UygItgrHKrqamRoR9bXBxOZUSqSxw7UEbG5fSy7riHT7vdat68aB15ouOZ706lptiQ5ULACAMCl7Dn24D7DQqtE76gNX_ZdqQ/s1600/mindhunter3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNkjAdhfLMOaMzZPopXY8yAbzRdayDRwLNYLJm6ZLc8UygItgrHKrqamRoR9bXBxOZUSqSxw7UEbG5fSy7riHT7vdat68aB15ouOZ706lptiQ5ULACAMCl7Dn24D7DQqtE76gNX_ZdqQ/s400/mindhunter3.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En Kemper, un crac. Però si se t'acosta... millor fuig. D'<a href="http://time.com/4968024/netflix-mindhunter-book/">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
La sèrie pinta bé, té elements que la fan molt interessant i la ambientació està notablement aconseguida. La tecnologia, les maneres i els costums dels 70 estan ben reflectides, i els personatges estan ben triats, encara que desconec la seva semblança amb els agents de l'FBI en els que estan basats. I si parlem dels tarats que entrevisten, són inquietants i deixen alguns moments força estel·lars. Si se li pot retreure alguna cosa a la sèrie és que és força lenta, hi passen poques coses i hi ha molt de diàleg. En funció de què busques en una sèrie et pot agradar més o menys, a mi m'ha agradat força. No he parlat d'una altra protagonista de la sèrie, que és la parella d'en Holden, la Debbie Mitford, que desconec per què té tant de protagonisme. Bàsicament perquè en Holden li foti la xapa i perquè surti algun nu de tant en tant. La resta estan molt ben trobats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Valoració</b>: bona sèrie, esperant que la segona temporada mantingui el nivell i ens resolgui moltes incògnites!</div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-3142164834887872392018-01-16T23:51:00.002+01:002018-01-16T23:51:32.399+01:00Black Mirror, Temporada 4<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIMPjLQQKrnA4J-DUCuly_IA0Cn8ifPy8SCe0wqfktlO-YPgRiT3zfmrW9sA1rIXFq9FRUeiqv8eb0jnsaox5fHYQgr2XG2prCExK93lfJ0GYqRCYbTpBUiIRL1S1Udhdh4rae4lE6gg/s1600/of1bw.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIMPjLQQKrnA4J-DUCuly_IA0Cn8ifPy8SCe0wqfktlO-YPgRiT3zfmrW9sA1rIXFq9FRUeiqv8eb0jnsaox5fHYQgr2XG2prCExK93lfJ0GYqRCYbTpBUiIRL1S1Udhdh4rae4lE6gg/s320/of1bw.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La tripulació de l'USS Callister. D'<a href="https://www.hobbyconsolas.com/reportajes/todo-que-necesitas-saber-black-mirror-su-temporada-4-178420">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
La quarta temporada de Black Mirror ha despertat l'interès dels molts fans de la sèrie, tot i que tots intuíem que no seria tan bona com alguna de les anteriors, ni que sigui perquè el factor sorpresa no és fàcil de mantenir. És agraït poder parlar d'aquesta sèrie perquè cada capítol és completament independent, tant en temàtica com en personatges i els actors i actrius són diferents, per tant es poden mirar en l'ordre que es vulgui, no hi ha perill d'spoilers argumentals. El fil conductor és la tecnologia portada a l'extrem, recordem que el 'mirall negre' al que fa referència el títol no deixa de ser qualsevol pantalla un cop s'ha apagat la imatge. També trobarem alguns elements auto-referents cada temporada que són la delícia dels aficionats, una cançó que es repeteix, la interfície d'una aplicació, coses que als fans ens agraden. La quarta temporada compta amb 6 capítols d'una hora o menys.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sense voler revelar massa què passa en cada capítol, explico la motivació de cadascun d'ells:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDH8pYVgScZs4k7RwmjYJCL8B3U09chZpCaFPjc-4HlKSQS8yvMW1oIKNPZ-qdW5-8zU1ThM-tz9B7524wpoa1n39kqbbqA0Xe8DKRiVSljGlT2wmlWM-cqC5fgFNIUiAtNwRx-EphAw/s1600/21-black-mirror-arkangel.w710.h473.2x.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="947" data-original-width="1420" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDH8pYVgScZs4k7RwmjYJCL8B3U09chZpCaFPjc-4HlKSQS8yvMW1oIKNPZ-qdW5-8zU1ThM-tz9B7524wpoa1n39kqbbqA0Xe8DKRiVSljGlT2wmlWM-cqC5fgFNIUiAtNwRx-EphAw/s320/21-black-mirror-arkangel.w710.h473.2x.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Control parental bèstia. D'<a href="http://www.nme.com/news/tv/watch-new-trailer-second-episode-black-mirror-season-4-2165357">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
1. <b>USS Callister</b>: Parla dels jocs de simulació amb avatars, en aquest cas, auto-conscients.</div>
<div style="text-align: justify;">
2. <b>Arkangel</b>: Control parental, portat fins a l'obsessió.</div>
<div style="text-align: justify;">
3. <b>Crocodile</b>: Tecnologia per recuperar els records aplicada al món de les assegurances.</div>
<div style="text-align: justify;">
4. <b>Hang the DJ</b>: Porta a l'extrem de la professionalització les aplicacions per lligar tipus Tinder.</div>
<div style="text-align: justify;">
5. <b>Metalhead</b>: Què estaríem disposats a fer pels nostres en un escenari post-apocalíptic. </div>
<div style="text-align: justify;">
6. <b>Black museum</b>: La possibilitat de transferir la consciència humana a altres formats després de la mort.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquesta sèrie solem veure poques cares conegudes, i en aquesta temporada només hi he reconegut en <a href="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/M/MV5BMTQzOTgyODk1Ml5BMl5BanBnXkFtZTgwODQyOTQwNTE@._V1_.jpg">Gavin Orsay</a> de House of Cards.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWWMReLXADJ_dT_2wxtmxcHfb1J0S73KWerubTkUOXRstuSRPGss679AxiZfugOV43jf2Px7oZuAmOQF9cihpdw417QG_FfGHZtCH7l-GnaznL_S0v_zQGlQjhgRHrKGX58XdyyQ9V1Q/s1600/Schermata-2018-01-02-alle-20.48.56.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="725" data-original-width="1600" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWWMReLXADJ_dT_2wxtmxcHfb1J0S73KWerubTkUOXRstuSRPGss679AxiZfugOV43jf2Px7oZuAmOQF9cihpdw417QG_FfGHZtCH7l-GnaznL_S0v_zQGlQjhgRHrKGX58XdyyQ9V1Q/s320/Schermata-2018-01-02-alle-20.48.56.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Quin monet més simpàtic, oi? #NO. D'<a href="http://www.serialfreaks.it/black-mirror/4x06-black-museum/">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
Penso que la sèrie manté força el nivell i els seus atractius, encara que comencem a veure repetició de temes perquè també la imaginació en tecnologia ha d'anar flaquejant. Per exemple, el primer capítol 'USS Calister' conté elements de l'especial de nadal 'White Christmas', de 'Playtest' i de l'aclamat 'San Junipero'. O 'Crocodile' incideix en el tema de recuperar els records que ja va explorar un gran capítol com és 'The Entire History of You'. I parlant de 'San Junipero', 'Black Museum' és una mena d'antecedent d'aquell capítol quan la transmissió de consciències humanes estava en fase experimental. És el capítol més auto-referent dels 19 que porten fins ara. A banda d'això, Black Mirror segueix fent bo de veure i ens segueix fent pensar en les nostres vides i el futur proper que ens espera. En molts casos és només qüestió de temps. Si he de triar, per mi els millors són 'Arkangel', i 'Hang the DJ'. 'Black Museum' déu n'hi do també, encara que té moments força esgarrifosos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Valoració</b>: Encara res em fa apagar el mòbil, ho sento.</div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-41578242600032246212018-01-07T10:43:00.000+01:002018-01-07T10:43:00.692+01:00Figuras ocultas<div style="text-align: justify;">
Si una pel·lícula dels darrers temps em cridava l'atenció aquesta era 'Figuras ocultas' (<a href="http://www.imdb.com/title/tt4846340/">Hidden Figures</a>, Theodore Melfi, 2016), i finalment la vaig poder veure. És una pel·lícula que denuncia els estereotips de gènere i de raça en la pell de tres dones que parteixen amb tots els desavantatges possibles i que s'acaben imposant per pura capacitat, en un món tan elitista com ho pot ser una agència aeroespacial en l'època dels primers viatges tripulats. És una història basada en fets reals.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRWq8G-Wgshbze3rtGpFDGPHBCe7AwYU_hrlsbnJdBlliNeNutW-15-6Qj17LAUQTzzfS9pXXVDvl5q2p2KtFUwxNhKCDOauAic4AfS9jqeDEUCyZvNKE_mPMvToTOEhXhear5XaywxQ/s1600/FigurasOcultas1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="730" data-original-width="1300" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRWq8G-Wgshbze3rtGpFDGPHBCe7AwYU_hrlsbnJdBlliNeNutW-15-6Qj17LAUQTzzfS9pXXVDvl5q2p2KtFUwxNhKCDOauAic4AfS9jqeDEUCyZvNKE_mPMvToTOEhXhear5XaywxQ/s400/FigurasOcultas1.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les tres protagonistes indiscutibles, la Mary, la Katherine i la Dorothy. D'<a href="http://www.alternateending.com/2016/12/hidden-figures-2016.html">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
A la NASA, el paper de les dones era irrisori, i el de les dones negres ja no diguem. Eren simples calculadores que es dedicaven a fer la feina bruta, i a més tenien les seves pròpies dependències, no es podien barrejar amb la resta de treballadors blancs. Però la Katherine, la Dorothy i la Mary no estaven disposades a conformar-se. La primera, matemàtica, va participar en els càlculs per enviar la primera càpsula tripulada dels EUA, i les seves dues col·legues i amigues també van ser pioneres en els seus camps, donant una bona lliçó al món, i canviant la percepció de les dones afroamericanes i els clixés que les acompanyaven.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh788sTPrKC1aHdDR86ynL0w8KLhs9pb2HI6SkIA1Yde-jGVEmwY-pT6AZWmzQGfDmfQlLi2JHTs5bf-wbaEdsA-gPNOBEJswTxX7Dk_clcCWSslZjqzBqNMrUCZanXZDCKmVfgW3O26Q/s1600/FigurasOcultas2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="367" data-original-width="654" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh788sTPrKC1aHdDR86ynL0w8KLhs9pb2HI6SkIA1Yde-jGVEmwY-pT6AZWmzQGfDmfQlLi2JHTs5bf-wbaEdsA-gPNOBEJswTxX7Dk_clcCWSslZjqzBqNMrUCZanXZDCKmVfgW3O26Q/s400/FigurasOcultas2.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'entorn laboral de la Katherine no és gaire engrescador... D'<a href="https://www.elconfidencial.com/cultura/cine/2017-01-20/figuras-ocultas-nasa-discriminacion_1318781/">aquí</a>. </td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Les tres protagonistes no m'eren conegudes, però en el repartiment hi
apareixen unes quantes cares de l'star system, com en Kevin Costner, la
Kirsten Dunst, en Jim Parsons (aka <a href="https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/M/MV5BZjg4MGNlZDgtMmM5OC00ZmMxLTg3Y2EtZmZjOGJlNDU4NGNhXkEyXkFqcGdeQXVyMTgxOTIzNzk@._V1_.jpg">Sheldon Cooper</a>) o en Mahershala Ali, més conegut com a <a href="https://www.thegate.ca/wp-content/uploads/2015/04/hoc_ps3_032_h.jpg">Remy Danton</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTX6UNeTYQYrHPwKg20vyJaAXftmPGqC52Wbt1IvKIvyxe9VGYLa7NYAVr7ZqlbRu4uWmjHgTj3s1M1twukWltQdfuLPnsOW024wKWMQDI28V2hGDnPd9e4TQqtEYqLGS_Zdkct7zr3Q/s1600/FigurasOcultas3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTX6UNeTYQYrHPwKg20vyJaAXftmPGqC52Wbt1IvKIvyxe9VGYLa7NYAVr7ZqlbRu4uWmjHgTj3s1M1twukWltQdfuLPnsOW024wKWMQDI28V2hGDnPd9e4TQqtEYqLGS_Zdkct7zr3Q/s400/FigurasOcultas3.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Però acaba sent la mà dreta d'en Kevin. D'<a href="http://bolsilandia.blogspot.com.es/2017/06/figuras-ocultas-hidden-figures.html">aquí</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
La pel·lícula és notable i explica bé una realitat molt dura i que encara no ha acabat actualment: les dones han de ser realment excepcionals per tenir una oportunitat. I si a sobre són negres, els esforços s'han de redoblar. Les tres protagonistes, especialment la Katherine, que és qui té més quota de pantalla, eren unes fora de sèrie, i fins i tot així la història no els fa justícia, perquè fins que una pel·lícula ha explicat les seves vivències eren unes desconegudes. Malgrat mostrar el menyspreu i el menysteniment que pateixen, segurament endolceix una mica la trama per fer-la més cinematogràfica, i dóna també importància a una història d'amor, que vull creure que també és fidedigne a la història, perquè si no no treu cap a res.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Valoració</b>: El conjunt és força satisfactori, una pel·li prou interessant i reivindicativa que fa bo de veure.</div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.com2