dissabte, 17 de novembre de 2007

Rohan a la Costa Brava

Innauguro l'apartat de política d'aquest blog. Arrel de la història del rei Venezuela s'ha fet molt popular en els temes de conversa.

T'he de dir que sí, estimat company, que tothom aquí es pensa que Chávez és un dictador i que té els seus petrodòlars ben amagadets. I quan surt a la conversa que s'han dut a terme projectes com el de portar metges i professors als poblets, es critica diguent que és populista: "així és com es guanya als votants"... t'ho pots creure? És indignant!

Pel que fa al tema del rei, pots imaginar-te que a Catalunya les declaracions de Chávez no han estat del tot mal rebudes (és de bon catalanet criticar a l'Aznar, i més utilitzant aquests adjectius!), però ha obert la veda als mitjans a que es torni a parlar de "lo malo que es Chávez" i de tot el això pot arribar a representar per les empreses catalanes que hi ha a Venezuela.

Arrel d'això hi he estat pensant, i és evident que Chávez ha de tenir molts detractors, perquè el canvi que està promoguent el seu govern no és moc de gall d'inidi. Com ho faríeu per recuperar el control de les empreses del vostre país si aquestes fóssin totes estrangeres?

Imaginem que una de les principals fonts d'ingressos de Catalunya estigués explotada per empreses de Rohan (per posar un país imaginari): Lloret de Mar estaria ple d'hotels d'aquesta gent. Imaginem, a més a més, que fruit d'anteriors governs corruptes, les platges d'aquesta zona fóssin privades. D'aquesta manera, els beneficis del turisme fugirien de Catalunya, deixant els sous dels treballadors (positiu) i la degradació de la Costa Brava (negatiu). En aquest escenari apreix un govern que decideix 1. aturar o limitar la fuga monetaria i 2. protegir la riquesa (en aquest cas, paisatgística). Evidentment, les empreses de Rohan estaríen putejadíssimes, però el país com a tal se'n veuria de ben segur beneficiat. No només les arques locals, sinó les empreses locals que vulguéssin explotar aquest recurs.

La riquesa crea riquesa, però no si es transporta en forma de dòlars lliures d'impostos a altres països.

Torno a formular la pregunta: Com ho faríeu si fóssiu el govern electe?

7 comentaris:

  1. L'únic que sé és que tot s'ha de mirar amb perspectiva, i que el que per aquí sembli una animalada, segur que li funciona a Venezuela, i el que no es pot negar, és que l'home s'ho treballa pel seu país. A banda d'això, no estic massa al cas de la política darrerament, i no sé pas que faria amb un cas com el que expliques. Que sóc bioquímic, joder!

    ResponElimina
  2. Entenc perfectament que el Chávez vulgui recuperar el control de les empreses de Venezuela, és de pura lògica. Però no crec que estigui optant per la millor opció a l'hora de fer-ho. S'han de tenir en compte molts factors, no se pas com ho faria si fos el govern electe, perquè ho te molt complicat.
    I tot s'ha de dir, tant el rei com el Chávez van fer el ridícul.

    ResponElimina
  3. M'ha encantat el text, però jo afegiria més variables i més preguntes:

    -Quin pais de la OPEP ha engegat campanyes d'alfabetització per a la població de les zoner rurals?
    -Quin pais que tingui com a principal font d'ingressos l'exportació de petroli ha prioritzat l'accés a la sanitat de la seva població, sigui quin sigui el poder adquisitiu d'aquesta?
    -Quants governs actuals poden fardar d'haver estat reescollits amb un setanta per cent de participació en les eleccions i sense que els observadors internacionals hagin detectat cap irregularitat ni pressió?

    El petroli mou molts calers i allisa el terreny a la corrupció. És cert que l'estil de Chávez tampoc no és amb el que em sento més identificat. Però al meu entendre, el govern de Venezuela té dues opcions, que grosso modo són:

    1. Fer com l'anterior govern: Fer el joc als EEUU, embutxacar-se forces calers a nivell particular i de classes benestants, però -això sí!- sense fer gaire soroll mediàtic (Us ben asseguro que l'anterior govern CORRUPTE no era tema de cap tertúlia radiofònica).

    2. Pretendre un canvi que posi fi a aquesta situació, però amb el que una part de la població haurà d'estar necessàriament descontenta. No es poden fer canvis valents i de debò i pretendre tenir contenta a l'oposició (i si no, mireu les patranyades vergonyants que ha fet el PSOE amb el conflicte basc).

    ResponElimina
  4. Estic d'acord amb què el senyor Chávez estarà fent canviar moltísism el seu país, i que pot ser cal canvis radicals com els que està fent. Estic d'acord en què es beneficiin els veneçolans i els seus béns, en contra de les empreses extrangeres (moltes espanyoles), les quals estan a Sudamèrica per a expoliar el seu mercat fàcilment. De totes maneres, no crec que les coses s'hagin de fer a la manera d'un dictador comunista, que és el que és aquest senyor. A més, no tothom estaria d'acord amb això de què les votacions es van fer lícitament allà (tinc una amiga veneçolana, i el meu jefe també és d'aquelles contrades caribenyes, per no dir que és una mica egòlatra el fet d'assegurar-se la`reelecció de per vida... En fi, que crec que pot ser alguns dels seus obkectius són bons, però que les vies per a arribar-hi no són els correctes.

    ResponElimina
  5. Us demanaria una mica de revisió de fonts. Ja que:
    1. Si parles amb algú que va fotre el camp del seu pais en un determinat moment et donarà versions molt diferents d'algú que hi ha anat perquè simpatitza amb el projecte.
    2. Sobre el tema de la transparència en les eleccions, cap observador internacional va poder demostrar irregularitats en el procés (cosa que sí que va succeir als EEUU i ningú dubta en dir que són un pais democràtic).
    3. Sobre el tema de la reelecció (amb la que jo no estic d'acord) s'ha fet moltíssima demagògia, i no em sembla bé que cada cop que Chavez es tira un pet tothom es posi les mans al cap. De pets se'n tira tothom i ni a España ni a Catalunya MAI s'ha vist amb gaires mals ulls que un president pugui estar reescollit de per vida.

    No m'agraden algunes coses de l'estil militar de Chavez, però si us plau no frivolitzem a l'hora d'utilitzar paraules com "dictador" i siguem coherents i consequents a l'hora de criticar i fer judicis de valor. Nosaltres també reelegim presidents, clausurem mitjans de comunicació, il·legalitzem partits i apliquem la llei antiterrorista. El que passa és que ens acabem fixant amb el que volen que ens fixem.

    A més, ja us vaig dir que a Llatinoamèrica hi han hagut presidents corruptes i perversos, que governaven en forma de pseudodictadura o oligarquia de la gent amb pasta, però dels que no se'n parlava ni gota perquè no qüestionaven les regles del joc internacional i eren amiguets dels EEUU.

    ResponElimina
  6. Hola a tothom!

    gràcies pels comentaris. No vull contestar cap dels comentaris, perquè entraríem en un debat sense sentit (si més no per escrit) i pel que veig, en Gerhart ja ha contestat per mi (la qual cosa t'agraeixo).

    En parlem un dia amb una birra, vale?

    (o no)

    ResponElimina
  7. Sempre és positiu que aquest blog incorpori una nova secció! Que duri! Ja he vist els disc dels Antònia! Ahir van anar a La Nit al Dia, que grans!

    ResponElimina