dimecres, 14 de novembre de 2007

Coser i cantar

Gent, ja el tinc. Ha sortit amb dos dies de retard del que s'havia dit, però un altre aficionat em va comentar que finalment sortiria avui, i cap a l'FNAC tu, que el volia tenir ben aviat a les meves mans. Ara mateix està sonant de fons, i què puc dir? Sona diferent. Les nostres cançons de sempre, però amb una altra cara, i ja us dic jo que a partir d'ara algunes d'elles, en cantar-les, ens sortirà la melodia de la nova versió. Estem sense concerts, almenys que hi puguem anar, però almenys ens regalen aquest caramelet, per anar fent boca per la temporada vinent, que ja se sap, que quan arriba el fred, és temps de pocs concerts i els recopil·latoris floreixen. Us convido a escoltar-lo, s'ha de tenir, fins i tot pot ser una bona carta de presentació per la gent que encara no és aficionada al grup. Si us hi pareu a pensar, no n'hi ha tants de recopil·latoris de grups que cantin en català. Aquí baix us deixo una foto que m'he fet amb el disc, per fer-vos dentetes, a què espereu?



5 comentaris:

  1. Doncs a mi amb la portada ja m'han convençut! :)

    ResponElimina
  2. Avui mateix aniré al FNAC si es pot!!

    ResponElimina
  3. Col·lega!! te m'has avançat!! és que això de viure a la capital té els seus avantatges...

    Hem de quedar per escoltar-lo!!

    ResponElimina
  4. Et dic en veu baixa que no els conec...però mira, me'ls escoltaré! La portada... :)

    ResponElimina
  5. Mireu, em sap greu entrar amb la destral, però us he de dir que no m'agrada i que no me'l posaré al meu mp3.

    He de dir per avançat que:
    1. Em considero molt obert pel que fa als estils i projectes musicals.
    2. Sóc conscient que treballar amb una orquestra simfònica és molt atrevit, difícil i car.
    3. Hi ha algun tema que m'ha agradat molt (batiskafo, per exemple).

    No obstant, crec que:
    1. Han desaprofitat el potencial de tenir un grup de desenes de músics darrera seu. Hi ha coses xules, però a la que has escoltat altres coses d'orquestra simfònica te n'adones que per poc que facis, sempre sona xulo (collons! Hi ha desenes de violins, cellos, contrabaixos, flautes, oboès... sempre sonarà ric!)

    2. Sembla que s'avergonyeixin dels músics. En les mescles de tots els àlbums, el volum dels quatre músics estava al nivell de la veu. Aquí hi ha desenes de músics i se senten arraconats i de lluny. L'orquestra simfònica et pot envoltar, et pot fer vibrar i la pots notar per tots els sentits com si estigués sonant dins teu, i en canvi aquesta... Bé, allà està.

    3. L'acompanyament no acompanya a en Pau. Hi ha molts temes en que el cantant va fent "pujar" el tema i l'orquestra es queda allí, on estava al començar la canço. Mireu, trobo que, en general els temes perden força (i en podrien tenir molta).

    Bé, em sap greu ser tan destructiu i haver-me enrollat tant, però Terra: T'aconsello afectuosament que et baixis "A Rússia", "Batiskafo" o algun dels altres abans d'escoltar aquest.

    Ah! Això sí: La portada és encantadora!! Res a dir.

    ResponElimina