dijous, 29 de novembre de 2007

Només som micos

Fa uns dies vaig fer aquest post a Bona nit. Els temes de medi ambient m'interessen, com a la majoria de gent que que té dos dits de front, però la lectura d'aquest llibre, Estat de por del Michael Crichton, m'ha canviat una mica la visió que tenia sobre la responsabilitat de l'home en tots els canvis que sembla que està patint el nostre planeta. El llibre és recomanable, més que per la història que explica, que tampoc no està malament, per la col·lecció de dades que dóna en contra del que ens han venut com a canvi climàtic i escalfament grlobal. Això ja ho vaig discutir a l'altre post. Avui el que m'agradaria és posar-vos un fragment del llibre, que no té res a veure amb la història, però que exemplifica el que deia més amunt. A mi m'ha impactat molt tot el que diu, i reafirma les meves idees. És una mica llarg, però al meu entendre, val la pena que es tinguin en compte aquestes coses.

"Hem de pensar on vivim. Vivim al tercer planeta d'un sol de mida mitjana; un planeta de cinc mil milions anys d'edat, que ha estat canviant constantment durant tot aquest temps. La Terra està ara a la seva tercera atmosfera.
>>La primera era d'heli i d'hidrogen. Es va dissipar aviat, a causa de les altes temperatures del planeta. Aleshores, a mesura que el planeta es va anar refredant, les erupcions volcàniques van produir una segona atmosfera, una de vapor i de diòxid de carboni. L'aigua, amb el temps, es va condensar i va formar els oceans que cobreixen la majoria del planeta.

>>Fa uns tres milions d'anys, uns bacteris es van acostumar a consumir diòxid de carboni, i a segregar un gas altament tòxic, l'oxigen. D'altres bacteris deixaven anar nitrogen. La concentració atmosfèrica d'aquests gasos va anar augmentant, i els organismes que no s'hi van poder adaptar es van extingir.

>>Mentrestant, les masses de terra del planeta, que flotaven sobre plaques tectòniques enormes, van acabar juntes, en una configuració que entorpia la circulació dels corrents oceànics. Va començar a fer fred per primer cop i, fa dos milions d'anys, van aparèixer els primers gels.

>>Durant els últims set-cents mil anys, el nostre planeta ha estat en una edat de gel glacial. Ningú no n'està segur, de les causes, però ara, cada cent mil anys, el gel cobreix el planeta. Amb avenços més petits cada vint mil, si fa no fa. L'últim avenç fou fa vint mil anys, o sigui que d'aquí poc temps ens en toca un altre.

>>Tot i així, encara avui, després de cinc mil milions d'anys, el planeta es manté increïblement actiu. Hi tenim cinc-cents volcans, amb una erupció cada dues setmanes. Tenim terratrèmols contínuament: un milió i mig l'any, un de moderat de 5 a l'escala de Richter cada sis hores i un de gran cada deu dies. Els tsunamis travessen l'oceà Pacífic cada tres mesos.

>>Tenim una atmosfera tan violenta com la terra que hi ha sota. En qualsevol moment hi ha mil cinc-centes tempestes elèctriques escampades pel planeta. Onze raigs colpegen la Terra cada segon. Un tornado aixeca la superfície terrestre i la fa volar cada sis hores, i cada quatre dies un cicló gegant de centenars de quilòmetres de diàmetre gira sobre l'oceà i fa estralls a terra.

>>I aquests micos impertinents que es fan dir humans, l'únic que poden fer és córrer a amagar-se. Que aquests mateixos micos es pensin que poden estabilitzar l'atmosfera és d'una arrogància insuportable, perquè no poden controlar el clima. Veuen una tempesta i corren."

2 comentaris:

  1. La reflexió m'ha semblat molt interessant.

    Sí, només som micos i sí, no hauríem de ser tant egocèmtrics de pensar que tot el que passa en aquest planeta està relacionat amb nosaltres (véase el documental "El viatge de l'Emperador" para más señas). Però (perquè sempre tinc un però... m'encanta!) amb la història del canvi climàtic hem d'anar amb compte.

    Fa temps pensava que no era tant poc natural que una espècie canviés la composició de l'atmosfera del planeta. "Ens passarà com als bacteris" pensava "quan l'atmosfera estigui plena de CO2, haurem d'amagar-nos per poder viure". Però no és ben bé el mateix, perquè nosaltres ho fem més ràpidament (ergo la resta d'espècies no tenen temps d'aclimatar-se). A més a més, si haguéssin sigut micos (i no microorganismes) i s'haguéssin adonat que s'estaven carregat el seu propi nínxol, hauríen buscat la manera de dur a terme la seva activitat sense condemnar-se.

    El canvi climàtic existeix a Barcelona: a l'estiu hi fa més calor tant pel CO2 com per la pròpia calor que desprenen els aires condicionats. Si voleu n'hi diem canvi microclimàtic, però existeix.

    ResponElimina
  2. Les dades són realment espectaculars, tot i que intueixo que alguna d'elles una mica inflada (accepto que cada quatre dies es formi un cicló de centenars de quilòmetres sobre l'oceà, però que faci estralls a terra...).

    Bé, en qualsevol cas no tinc cap dubte de la influència humana en el canvi climàtic. He anat a xerrades d'un grup veí nostre que treballa en això, he fullegat articles del Nature i Science que parlen d'aquest tema amb molt rigor i les conclusions em semblen força aplastants.

    En tot cas també us aconsello "Les edats de Gaia" del company James Lovelock. No està gaire ben vist entre els ecologiestes per les seves tesis a favor de l'energia nuclear, però és un gran historiador del clima i -sobretot- de l'atmosfera. Entre d'altres coses postula que, donat que estem en una època en que tocaria refredament, la supervivència de l'ésser humà està condicionada a un augment de l'efecte hivernacle (per increment de CO2, per exemple). No obstant, segons ell (i es pot apreciar força bé en les gràfiques dels articles que us comentava), aquest increment s'està produïnt d'una manera massa brusca, que portarà conseqüències negatives no per Gaia (ella se'n riu de tot això), sinó per nosaltres mateixos: Les generacions humanes del futur.

    ResponElimina