El diumenge al vespre vaig veure aquesta pel·lícula: "El viatge de l'Emperador". Us la recomano a tots, és dolça, tendra i a la vegada dura. És impressionant veure com inexplicablement tots els pingüins es reuneixen al mateix lloc, el mateix dia, ballen i s'aparellen. Setmanes més tard, quan la pingüina mare ha tingut el pingüinet petit, el deixa a càrrec del pare, que el cuida durant 2 mesos, mentre ella va a buscar menjar (2 mesos d'hivern sense menjar! acurrucat per protegir l'ou). El dia del naixement, la mare està allà (és força puntual), amb el pap ple per alimentar al seu petit, guardar-lo del fred i ensenyar-li tot el que necessita per sobreviure.
La història continua, però prefereixo que la veieu. Us aviso que és durilla.
Sempre m'han agradat els pingüins, tenen aquesta expressió tan reflexiva, semblen unes criatures tan intel·ligents...
Doncs si, els pingüins són molt espavilats, però pel que expliques, més impressionant és la vida familiar que porten, que es deixen la pell pel nou pingüinet, ja estaria bé que molts pares s'ho curressin tant pels seus fills. Molt interessant això, Txari.
ResponEliminaCorroboro el sentiment que ha inspirat el títol. Veient el reportatge tens la sensació que la nostra vida està tan lluny d'ells, com la seva de nosaltres. De vegades ens pensem que som el melic del món, però allà dalt la vida continua "malgrat" la nostra.
ResponEliminaM'ha encantat.