dissabte, 20 d’octubre de 2007

Gemütlich

Després d'estudiar alemany durant tres anys, i ara portant-ne uns quants sense mirar-m'ho, poques coses em queden d'aquest idioma que tant m'agrada, però que tan difícil és de fer anar. Em sap greu, mai havia d'haver deixat perdre el poc que sabia. Però bé, hi ha una paraula que mai oblidaré: gemütlich. Per les explicacions que em van fer, és més un concepte que una paraula, i per més que ens hi esforcem, no tenim una paraula per saber-ne la traducció, ens en calen moltes. Gemütlich és la idea de llar, de sentir-se bé, còmode, d'un moment agradable, entranyable, íntim. Gemütlich és benestar, tranquil·litat, felicitat. I jo em sento una mica així, tot i que gemütlich no és una cosa que es pugui sentir, és una sensació, una manera d'estar. M'és igual que es pugui aplicar o no, jo em sento gemütlich i això és el que compta. Per anys que passin, aquesta parauleta no em marxa del cap.

Això havia de ser el post número 100 de la Comunitat, però en Frigo se m'ha avançat. Felicitats a tots, i que poguem seguir aquí per molts i molts posts.

6 comentaris:

  1. Doncs... Gemütlich per molt de temps! I felicitats! Me n'acabo d'adonar que jo també n'he fet 100! Ui, i quantes coses a dir ens queden...

    ResponElimina
  2. Jo encara diria més... (com diria el segon dels germans Dupond i Dupont): Les paraules en alemany no només són conceptes sinó que es poden matisar de mil maneres amb l'ajuda dels prefixos.

    L'alemany és la millor llengua del món.

    He dit.

    Ens felicito!!! ;)

    ResponElimina
  3. Hòstia! Ni me n'havia enterat de que en feiem cent. Qui ho havia de dir, eh?

    Ens felicito a tots i totes, i també et felicito a tu perquè jo fa alguns dies que he iniciat una creuada en busca del meu Gemütlich. A veure què en trec...

    Felicitats!

    ResponElimina
  4. Doncs felicitats pel post o posts número 100. Gemütlich, quin concepte més maco. Com es pronuncia?

    ResponElimina
  5. És una llàstima perdre el coneixement d'altres llengües, però sovint és el que passa quan no les fem servir perquè no ens calen... Amb tot, l'aprenentatge d'altres maneres de parlar ens fa regals com el d'aquesta paraula que ens has presentat. Cada llengua és un món!

    ResponElimina
  6. Gràcies macos i maques pels vostres comentaris.

    I tant Laieta, ja som centenaris els dos blogs, és per celebrar-ho!

    Txarito, l'alemany és l'hòstia, m'encantaria que ens vingués de sèrie, però llavors no li donaríem tanta importància. Per què és tan difícil aprendre'l, collons!

    Gerhart, sort e la teva recerca del gemütlich, però mira, nosaltres ho havíem de dir que arribaríem als 100, i tant, i per molts anys!

    Boira, moltes gràcies per la felicitació, i gràcies per visitar-me al meu piset compartit. Benvinguda! Jo et podria explicar com es pronuncia la parauleta, però aquí la que en sap més és la Txaro, a veure si ens ensenya a dir-ho bé.

    Lingu, creu-me, l'alemany és un món, i dels grossos. Tens raó, llàstima de no necessitar-lo i que es vagi perdent, però espero l'oportunitat de reprendre'l algun dia, mai se sap.

    ResponElimina