diumenge, 15 d’abril de 2007

Nous aires

Tinc bones notícies que vull compartir amb tots vosaltres. Ja sabeu que des de fa un temps em vaig quedar sol al pis, i que després d'uns mesos de viure sol (sol però content), començava a tenir problemes econòmics. Viure a Barcelona és fantàstic, però no és cap regal si t'has d'espavilar solet. Doncs bé, em plau comunicar-vos que per fi he pogut solventar aquest problema. Les meves exigències respecte la persona que havia d'entrar al pis m'han portat a refusar algunes possibles opcions i ha fet que la recerca es perllongui força més del que esperava, però com sol passar sovint, la solució era davant dels morros i no la veia. Finalment, serem tres al pis, a partir de maig vindrà una parella d'amics, als quals els sembla perfecte compartir habitació, és clar. A alguns de vosaltres, els que els coneixeu, ja us n'he fet cinc cèntims, i la resta de ben segur que els acabareu coneixent. Això em dóna molta tranquil·litat, ja que mai vaig perdre l'esperança de poder seguir vivint amb algú de confiança, i sembla ser que així serà. Sol es viu bé, però no està malament tenir nous aires a la vida d'un.

6 comentaris:

  1. Ostres, Xexu, ja m'ho podries haver dit ahir!! Suposo que no tinc l'honor de coneixe'ls... però no em pots deixar amb aquesta intriga, ja que t'ha costat tant de decidir-te! Qui seran?

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats!!!!!!!!!!!!!!me n'alegro moltíiiiissssim per tu i també per ells, és clar.
    vinga, ja ho celebrarem

    ResponElimina
  3. Doncs s'ha fet esperar el meu recanvi, però al final te n'has sortit, moltes felicitats!!! Ja farem una bona celebració amb un "sopar-inauguració" del pis, no? jeje, vinga, ens veiem!!!

    ResponElimina
  4. Mira què et dic, que jo duré postres!!

    Me n'alegro molt, moltíssssssim! però em pregunto... hauré de començar a buscar-me una pensió? o què?

    ResponElimina
  5. Gràcies a tots, amics, jo també estic molt content. Algun soparet si que farem, no? I tranquils, que a casa sempre hi ha un raconet per vosaltres, sobretot per tu, Txaro, que saps on estan les coses de casa meva millor que jo...

    ResponElimina