dimecres, 11 d’abril de 2007

No ens entendrem mai



Aqui us ofereixo un petit documental, que jo rebatejaria com a "Toca'm els ous" o algo així. Es sobre la situació del Castella a Catalunya. Basicament està en perill d'extinció i completament oprés i représ. L'ultima vegada vaig necessiar Déu i ajuda per fer-me entendre, i total demanava una ensaimada de cabell d'àngel (en una fleca, no pas al CAP).

Interessant també que presenten a Joel Joan, Miquel Calçada, Albert Boadella i molts altres com a l'anticrist...
A veure quants minuts aguanteu. Jo no he pogut passar de 6:29.

De totes maneres crec que es molt interessant veure com ens veuen. No ens entendrem mai, vamos.

9 comentaris:

  1. Doncs jo l'he vist sencer, sóc una mica masoca quant a atacs a la nostra terra i cultura es refereix. El que fa més gràcia és que, com tot tipus de manifestació que fa el PP, oblida que el que ells denuncien ara és precisament el que han fet en altres èpoques. Ho trobo vergonyós, perquè això és titllar a la població de curts de gambals, potser es pensen que en plena era de la informació, no ens adonarem de la manipulació a la que ens sotmeten. Bé, tots sabem que a altres territoris els funciona això, i no cal dir que el poble en general té molt poca memòria, però no ens deixem enganyar, senyors. Defensem la nostra llengua com es mereix, perquè no són ells els que s'han de preocupar per la seva. El català està en perill des de fa molt temps, però no estem disposats a deixar-lo morir com ells voldrien.

    ResponElimina
  2. Només per ampliar la informació...

    1. aquest documental el va emetre per Telemadrid en primetime i amb el beneplàcit de la Sra. Esperanza Aguirre.

    2. a Telemadrid van acomiadar a un peridoista 4 dies després de fer una entrevista "incòmoda" a la mateixa Esperanza Aguirre...

    El que necessitem és que des de Madrid mateix surtin veus en contra d'aquest documental. No farem res si ni ells mateixos no se n'adonen.

    ResponElimina
  3. És una tergiversació de la realitat pura i dura. Que si els nens no aprenen Cervantes (mentida) que si només estudien los "poetas de su barrio" (tipus Espriu, Maragall i Plà), que si no coneixen de la existencia del "diccionario español", que si "la profesora me dice que hable en catalan...".

    El problema es que a vosaltres no us haig de convencer que no es veritat. Pero la gent a Madrid que vegi el video dira "lo ves!?, ya te lo decia yo!".

    M'agrada el comentari de'n Joel Joan que tots els catalans saben l'espanyol "hasta los malos malos como yo"

    ResponElimina
  4. La veritat és que trobo terrible la tragiversació de la realitat que fan certs medis manipulats políticament, és un escàndol. El que voldria apuntar també, és que l'únic que busquen és la crispació social, mitjançant el sensacionalisme, però hem de tenir en compte que això no té perquè significar l'opinió general a Espanya ni a Madrid, és només un cas més de la voluntat clara del PP de trencar el país per així intentar aconseguir algun guany electoral (aquí ja se'n poden anar oblidant, la veritat). Així doncs, no per l'existència d'aquest tipus de gent i informació falsejada hem de pensar que no ens podem entendre, ja que crec realment en la inteligència a la resta de l'estat espanyol.

    ResponElimina
  5. Quin escàndol!!!!!!!!
    Bé, en tot cas em consola que el tema ja estigui portant cua. Especialment perquè aquest reportatge només és la punta de l'iceberg. Imagino que tothom haruà sentit a RAC1 el que ha explicat la txaro sobre el comiat o una carta que s'ha filtrat en que el productor deia al director "... ha quedado ideologicamente bien").

    D'altra banda, tampoc m'agradaria que catalunya respongués amb el típic joc de boicots que s'ha produït en altres ocasions (quan nosaltres erem a l'altre costat).

    ResponElimina
  6. Gerard, Txari, a quin programa de RAC1? Em baixaré el podcast per poder sentir-ho.

    No crec que sigui exclusivament el PP. Hi ha molta gent fora de Catalunya que no pot entendre el que nosaltres sentim. Simplement no pot. Quan es va produir lo de Juana de Chaos nosaltres catalans erem dels pocs que massivament creiem que s'han de fer concessions i totes aquestes coses. Fora del païs molta gent creu que res de concessions, i així (com tots sabem) no anem enlloc.

    ResponElimina
  7. L'acabo de veure tot. És brutal! Que són apestats? Hòstia! Ja m'agradaria a mi que a tot arreu on anés m'atenguéssin en català!

    Ah! i pel tema de l'educació, si tan malament estan, la solució és ben senzilla.

    ResponElimina
  8. Som diferents, no sé per què els costa tant d'acceptar. Aquesta gent no diu res d'Andorra, oi? Tothom accepta que és un altre païs i ningú no se'l vol apropiar, s'hi esquia molt bé... Però a Catalunya encara ens retenen, no ens volen deixar escapar, però per molt que vulguin, no podem ser com ells. Tot el que heu deixat escrit en el dia d'avui demostra el nostre fet diferencial, ens dol ser maltractats d'aquesta manera i a sobre, cornuts i pagar el beure. Algun dia els espanyols s'adonaran de com els han estat manipulant, i que aquí Catalunya només defensem el que és nostre, que el nostre objectiu a la vida no és fer-los la punyeta a ells, altra feina tenim.

    ResponElimina
  9. Hòstia... Avui l'he vist sencer.

    Si no tingués un amor fetitxista pels llibres immaculats, agafaria un boli, obriria el Pompeu Fabra (que molt orgullosament vaig regalar a na Txaro un Sant Jordi d'ara fa tres anys) i escriuria el link del reportatge al costat de la paraula 'demagògia'.

    N'hi ha de tan grans, que fins i tot algú que mai ha trepitjat Catalunya s'escandalitzaria.

    caspa periodística punto com.

    Bona nit.

    ResponElimina