dimecres, 25 d’abril de 2007

El meu comentari

Sempre he sigut del parer (entoma aquesta!) que quan jutgem el que fan les altres persones ens fixem especialment en allò en el que a nosaltes ens costa més de fer. Posem pel cas que a mi em costa ser puntual, cantar o pintar i recordar les coses. Aleshores, donaré valor a les persones puntuals, que canten o pinten bé i que tenen memòria. Per què? doncs perquè com he dit, a mi són coses que (posem pel cas) em costen de fer. La meva contradicció vé quan, per donar valor a aquestes persones, desvaloro a les impuntuals (com jo), les que no saben cantar ni pintar (com jo) i les que tenen poca memòria (com jo).

De manera que, a banda de sentir-me com una piltrafilla desvalorada per mi mateixa (cosa que no té més transcendència, perquè es tracta d'un "posem pel cas"), és quan penso que estic desvalorant a algú que potser s'assembla a mi, o jo a ell/ella.

4 comentaris:

  1. Cert que -posem per cas- potser ets impuntual, et costa recordar les coses i no tinc ni idea si saps pintar o no, però m'encanta com cantes 'temes' d'AF!
    Estic molt d'acord amb tu, jo també valoro molt la gent que té les coses que a mi em manquen, però sempre m'agrada també mirar-ho de l'altre cantó, a tu no t'agraden coses de tu que valores en altres, però els altres valorem de tu moltes coses que tu potser ni ets concient que tens o aportes.

    ResponElimina
  2. Molt em temo -Xexu- que no has pillat la idea del post, tot i que a hores d'ara ja t'ho deuen haver aclarit.

    La meva opinió és que això succeeix en aquesta mateixa direcció, però en un sentit invers. Si bé és cert que les nostres mancances són especialment susceptibles de ser identificades en els demés, no tot el que identifiquem en els altres ha de tenir el seu origen en una mancança nostra. En fi, se m'acudeixien mil exemples, però m'agrada fer "els meus comentaris" a l'apartat que toca, que -d'altra banda- no em permet allargar-me molt.

    ResponElimina
  3. Bé, ja veig que sóc l'únic gamarús que no agafa les indirectes. Però bé, crec que el tema dóna per més del que l'hem tractat. Ja ho siscutirem, si cal, amb uns martinis. Però Gerhart, que jo sàpiga no hi ha límit de llargada als comentaris, i sempre són benvinguts.

    ResponElimina
  4. Xexu, no et preocupis que ja en som 2!!!

    ResponElimina