dimecres, 28 de febrer de 2007

Nòmades afortunats

La veritat és que les meves paraules han trigat en ser escrites en aquest blog, però m'haureu de disculpar la meva manca d'activitat literària, no hi estic acostumat. Voldria fer un comentari en nom també de la Raquel, ja que, tot i que l'anonimat ha estat mantingut en el post de'n Gerhard, forma part essencial d'aquesta història, la nostra història. En efecte, en la recent convocatòria de sorteig d'habitatges de protecció oficial de l'Ajuntament de Barcelona, tots dos ens hi vam apuntar, a totes les promocions possibles i per haver (lloguer, lloguer per a joves, compra). La veritat és que era la meva primera vegada, i ho vaig(vam) fer per "mira, provem a veure què...". Quan el divendres 17 de Febrer estant a P3, per variar, vaig consultar les llistes dels escollits en dit sorteig de vivendes i vaig veure el meu nom allà...va ser impressionant la veritat. Em vaig emocionar, però en aquell just moment encara no prou, ja que al cap tenia mesclades coses del laboratori (merda, ja toca el rentat de l'ELISA!!) amb tot allò, i encara no ho havia assimilat del tot. Posteriorment a buscar i rebuscar per entre la llista on havia vist "Senserrich Velasco, Jordi" (la de compra) i entre les altres llistes, em vaig adonar que efectivament, ens havia tocat a Barcelona un pis de protecció oficial de compra!!. Una reacció també de sorpresa i alegria va ser la que, 10 minuts més tard, va tenir la Raquel en saber la bona nova. El significat del terme "tocat" no és ben bé el mateix que tindria en una loteria d'apostes, perquè evidentment l'hem de pagar trinco trinco, però avui en dia és com si ens hagués tocat la loteria, ja que serà un pis a un preu molt raonable, o com a mínim raonable, que escapa de miracle de la bombolla inflacionista que ens envolta per tot arreu. Ens gastarem una pasta brutal? Sí; no tindrem ni per pipes durant no sé quan? És possible. Però tot i aquestes preguntes i respostes, he de dir en nom dels dos que, sense cap mena de dubte, valdrà la pena, i que me'n mor de ganes, que carai!!
Així doncs, si no ho sabieu tots, ara ja esteu a la "darrera" dels moviments immobiliaris d'un servidor i de na Rachel. De moment encara no sabem res més, nio on ni quan ni quant, però ens han de trucar, així que ja us mantindrem informats de novetats. Per cert Gerard, molt maco el teu post.






Apali, estem connectats!
Fins ara!!

7 comentaris:

  1. Quin gran dia avui. La Rubia es registra, en GG fa el seu primer post... genial. Ja només falta que en Xavier es canvii el nom a Frigo i ja serà l'hòstia.

    GG, Rach... enhorabona pel post, però sobretot enhorabona pel pis aconseguit. A veure si el deixeu tant maco com el que teniu ara, i si cal pujar un armari... ja sabeu.

    ResponElimina
  2. Si cal, posaré en perill la meva posició per ajudar-vos a pagar algun concert d'Antònia Font.

    Ah, per cert: Gràcies Frigo.

    ResponElimina
  3. No em malentengueu, es magnific i me n'alegro molt per lo del vostre pis.

    De totes maneres es tristissim que 2 carreres, un master alguns, i un doctorat mes tard alguns altres, estiguem celebrant que t'ha "tocat" la possibilitat de comprar un pis de 30 m2 per ¿30-40 kilos? en lloc dels desorbitats 60-100 kilos que paguen l'altre gent. Tant malament esta tot? Per això lluitem?

    ResponElimina
  4. A veure Frigo, la cosa és aquesta:

    Un pis d'uns 70 m2 a Barna avui en dia et costaria aproximadament uns 70 kilos, i al preu de protecció oficial pels mateixos metres i també a Bcn city, només uns 30 kilos. Jo crec que la diferència és clara. La situació sí que està muy malita, i n'hi ha per hipotecar-te algunes generacions, així que una oportunitat així no és la meva fita final de la vida, però crec que val la pena celebrar-la.

    ResponElimina
  5. Si jo me n'alegro molt per tu!!

    Nomes dic que la cosa en general esta molt malament...

    Perdona si no m'he expressat correctament.

    ResponElimina