divendres, 9 de febrer de 2007

En quina mena de país vivim?

Sé que no és un article massa encertat per inciciar el tan esperat blog de la Comunitat del Fosfat, però he d'admetre que és la indignació el que m'empeny a escriure.

Avui al matí quasi em cauen les llàgrimes escoltant la ràdio. Tant el passat com el present són un desastre, espero que el futur sigui millor. No, no parlo de la vida personal (en això em considero afortunada!). Parlo del país, del món!

Les juventuts basques tractades com a terroristes, l'estatut aprovat per tot quisqui ara resulta que no val, en Carod cagant-la una vegada darrera s'altra (no té assessors? si en té, que els acomiadi!), l'Aznar diguent que per descomptat no hi havia armes a l'Iraq (3 anys després de jurar-ho i així justificar una guerra contra la qual s'hi oposava el 90% de la població, EL 90%!!. A aquest tio no se'l pot jutjar per mentider?), kelme treu l'esponsorització a un futbolista perquè es pronuncia sobre un cas judicial (o perquè defensa a un assassí que no només és assassí sinó que a més terrorrista, la COPE me confunde...), ...

I davant d'això, què hi podem fer?? Què vam poder fer sortint al carrer i diguent que no volíem anar a Iraq? Hom recordeu? erem un munt!! I ni així.

Reivindico el dret a queixar-me per tot això, a no intentar buscar-li cap explicació perquè en realitat no justificarà el desastre en el que ens hem convertit.

Una paia anunciant pasta com a substituta de la verdura, sabeu que molts pacients amb VIH es prenen Actimel per pujar es defenses?? I estem a la societat de la informació? El tema de l'alimentació és preocupant... i Estats Units... això sí, que és preocupant. Ei, que a NY City es parla de prohibir d'anar amb iPot pel carrer! Sort que el meu reproductor és Philips...

I així podria continuar tot lo dia. Però no ho faré, perquè he de fer feina.

Petonets i a veure si ens animem tots a escriure!!

Txari

2 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Sort en tenim que les paraules escrites no tenen so! Si no hauriem hagut de baixar el volum de l'ordinador per llegir aquest post...

    En fi, et felicito per haver materialitzat -per fí- la iniciativa i comparteixo (què t'he de dir?!) la teva indignació pel divorci social amb el sentit comú.

    ResponElimina