Antoniafònics

Per fi un de nosaltres ha tingut pebrots per iniciar el que tots junts no trobàvem el moment de fer. T'agraeixo, Txaro, que hagis estat la valenta i ens regalis així una plataforma on expressar les nostres cabòries i exposar totes aquelles coses que ens uneixen. Aquest és el meu primer 'post' i en tenia moltes ganes, és un món totalment nou per mi, espero que en vinguin molts més, i no només meus, sinó de tots plegats.



Per desmarcar-me una mica del tràgic inici que ha tingut aquest blog, tot i que comparteixo totalment les opinions de la Txaro, vull parlar d'una cosa molt més alegre, una cosa que de vegades ens fa oblidar el món pervers en que vivim. Parlo del nostre grup preferit, els mallorquins Antònia Font. No tots els sectaris de la comunitat compartim aquest gust musical, ja ho sé, però una bona part de nosaltres disfrutem amb el grup i ens transportem a altres planetes amb la seva subrealista música. També dir que és el nostre grup favorit és una mica exagerat, però com disfrutem, eh nois? Aneu-vos preparant perquè tornen els concerts, els tres primers dies de març en tenim tres per triar, i continuar amb la nostra petita competició de veure qui va a més concerts. És una competició adulterada, és clar, si no hi anem junts no té la mateixa gràcia, i així no hi ha manera de competir...

Bé, només volia introduir el tema, perquè espero que anem deixant aquí cròniques dels concerts, o simples reflexions sobre el grup o alguna de les seves cançons, que ens han aportat hores i hores de converses, sempre amb un Martini a la mà, és clar. Espero compartir molts més concerts tant grans com el de Torroella (Plutó no és un planeta, per si no quedava clar), o el de Mundo Canibal (tu padre es un pokemon...). A veure si hi ha sort.

Per avui no m'allargo més. Alegria a la vida, i ja ho sabeu, resolem tots els problemes dient tanmateix.


XeXu