dissabte, 17 de febrer de 2007

De becaris i invasors

Diria que entre vosaltres no hi ha ningú a qui no hagi fotut la xapa sobre les meves precàries condicions de recerca. D'entre totes les activitats rutinàries que no puc fer al meu laboratori, està la famosa tinció amb nitrat de plata, per la qual he d'omplir una cistella vermella d'artilugis, tampons i gels, i pujar de la planta -1 a la planta +5 del prestigiós edifici del CSIC.


Però no hay mal que para bien no venga. La justificada mandra que em fot baixar i tornar a pujar em convida a quedar-me a la plata +5 durant les diverses incubacions que indica religiosament el protocol. Així que aprofito aquests moments que podrien ser perduts per llegir tot tipus de curiositats a la vora de l'agitador. No cal que us digui que la meva cultura general està creixent inversament proporcional a l'èxit dels meus experiments.


Bé, el cas és que avui m'ha caigut a les mans un tal “Proteins and proteomics” i d'entre moltes altres coses inútils que hi he llegit, m'ha despertat especial curiositat l'origen etimològic de la encara més famosa tinció de coomassie. Segons el llibre, aquest colorant -originàriament utilitzat per tenyir jerseis de llana- formava part de tota una colla de tints que els anglesos havien saquejat arreu del món durant l'època colonial. Tant era l'orgull que sentien pel seu fanatisme invasor, que amb aquest colorant van decidir commemorar l'ocupació el 1896 de les terres dominades fins aleshores per la tranquil·la tribu Ashanti (a la panxa oest del continent africà). La capital d'aquesta tribu, Kumasie (o Coomassie... Ves a saber com s'escriu en suahili!) està actualment integrada a l'estat de Ghana. Pel que es veu ser un feixista-colonitzador fastigós estava força de moda, i un nom com aquest revaloritzava el prestigi del colorant.


Però bé, anem a l'aspecte bioquímic de la qüestió. El colorant no seria utilitzat per tenyir proteïnes fins el 1963. Com en tantes altres històries de ciència, darrere el descobriment hi trobem un pringat estudiant de doctorat fent més hores que un rellotge en ves a saber quin laboratori del món. El nostre camarada es deia Robert Webster, i la seva fascinant tesi consistia en trobar un mètode per detectar proteïnes del virus influenza en una electroforesi en tira de cel·lulosa (us recordeu quin conyàs a LabI?!). Bé doncs, el xaval anava provant com un boig tots els colorants que li arribaven de la Commonwealth (el mercat que els britànics van inventar per comercialitzar amb les seves pròpies colònies i obtenir-ne -a més de recursos naturals gratuïts- compradors que tanquessin el cercle viciós del mercat liberal). Per sort per a ell, no va trigar a topar-se de morros amb el ja popular coomassie, del que va quedar fascinat per la seva sensibilitat per les proteïnes. Tan és així que va deixar els altres colorants de banda per jurar lleialtat al màgic blau. Però no tot són flors i violes (Què us he de dir?), i de seguida va adonar-se que tenia una estranya variabilitat en les tincions d'un dia per l'altre. Diu que va ser una nit a ca seva (no vull saber què devia estar fent) quan se li va encendre la llumeta: Calia fixar les proteïnes abans de tenyir-les! Va tornar al lab (con un par) i es va fotre a fixar les proteïnes de la tira de cel·lulosa amb àcid sulfosalicílic (actualment ens agrada més l'acètic... Serà per l'olor?). Aquella descoberta fou publicada -com no podria ser d'altra manera- amb el seu jefe com autor principal (Fazekas de St. Groth et al. 1963) en ves a saber quin journal del III a.PM. (any tres abans de PubMed).


Si algun dia publico una descoberta important (en algun article que no vagi al meu nom, per descomptat), també explicaré que estava el vespre a casa i vaig tenir la sang freda d'anar cap al laboratori a provar la solució que se m'acabava d'acudir mentre feia la pixadeta d'abans d'anar a dormir. I bona nit.

3 comentaris:

  1. Molt bo el teu comentari sobre el Commassie, m'ha agradat molt, però penso que si mai tens una idea brillant a casa, te'n guardaràs prou d'anar corrent cap el laboratori. Jo ho podria fer, en GG fins i tot ho ha fet ja, però des de Sant Celoni...

    ResponElimina
  2. Sant Celoni no és el cul del món, i també es podria fer una cosa similar, què us penseu?

    Una història molt interessant, són el tipus de batalletes que explicaras als teus nets? ;)

    ResponElimina
  3. Això em recorda aquella vegada que estava parlant amb en Linus Pauling i amb en Hans Krebbs i li vaig dir:
    - Hans (perque jo m'hi dirigeixo per Hans i no Sir Krebbs com tots els altres llepaculs). Hans, lo que has de fer es investigar el cicle de l'acid citric...

    No, calla, que aixo era algu altre...

    ResponElimina