dilluns, 27 de novembre del 2017

Como defender a un asesino, Temporada 1

Època de sèries d'advocats a casa, perquè després de veure la primera temporada de 'The good wife', ens vam decantar per una altra del ram: 'How to get away with a murder', traduïda a l'espanyol com a 'Como defender a un asesino'. Però si bé la primera, a banda de la trama que relaciona la protagonista, ens explica de manera realista el dia dia d'un bufet d'advocats, 'Como defender...' és qualsevol cosa menys realista. I és moltes coses més enllà d'una sèrie d'advocats. Aquesta primera temporada consta de 15 capítols d'uns 42 minuts més o menys.

Els personatges principals de la sèrie, amb l'Annalise en primer pla, i d'esquerra a dreta: 
Asher, Rebecca, Wes, Laurel, Michaela, Connor, Nate Bonnie i Frank. D'aquí.

La professora Annalise Keating té fama de ser un os, i els alumnes que cursen la seva assignatura han d'estar més que preparats. Als jutjats, l'Annalise es dedica a defensar casos en els que els seus clients són culpables, o almenys ho semblen molt. I se'n surt, perquè no escatima cap recurs, legal o no, per aconseguir guanyar un cas. Això intenta transmetre als seus alumnes. Cada any en tria quatre o cinc perquè l'ajudin en el seu particular bufet i competeixin entre ells per ser l'alumne més avantatjat, el que guanyarà el trofeu. A la promoció d'enguany reclutarà cinc prometedors alumnes que de seguida s'integren en els seus casos, juntament amb els altres dos únics treballadors del bufet, l'advocada Bonnie Winterbottom, i l'enigmàtic Frank Delfino, que ningú sap quina és la seva titulació, però que és del tot eficient. Al principi els estudiants ajuden a l'Annalise amb els casos que van obtenint, però tot es complicarà quan ells mateixos passen a ser 'el cas', i l'Annalise farà tot el que calgui per protegir-los. Els cinc estudiants són en Wes Gibbins (l'endollat), la Michaela Pratt (l'estrella fugaç), en Connor Walsh, la Laurel Castillo (l'espavilada) i l'Asher Millston (el caracul). 

L'equip en acció. A saber què els demana l'Annalise... D'aquí.

La sèrie trenca esquemes pel que fa a continuïtat. En aquesta primera temporada hi ha un cas recurrent que esquitxa a tots els protagonistes: l'assassinat de Lila Stangard, que va agafant importància al llarg dels capítols, a mesura que anem sabent més coses i tenim més informació. De fet, com que funciona a base de flashbacks, o millor dit flashforwards, sabrem què passarà, però no com s'hi arriba, i ens falten mil i una peces per completar el puzle. Perquè el que veiem en el futur és molt sorprenent, i llavors ens porten al temps present, cada cop més proper als fets dels quals ens van donant només petits tasts, i mica en mica anem entenent el que passa. A més, també van apareixent casos particulars que l'equip ha de resoldre, però no tenen per què ajustar-se a un capítol només. I el que és pitjor, de vegades els casos particulars es barregen amb el recurrent

La Bonnie i en Connor us ensenyen el trofeu pel qual competeixen els 5 estudiants. D'aquí.

Els personatges són molt extrems, i cadascun té una personalitat molt marcada. L'Annalise ho domina tot i és capaç de tot, però també té la seva vessant torturada. La Bonnie i en Frank li són completament fidels, així que els pot demanar qualsevol cosa, i ells ho fan. I els estudiants són molt diferents entre ells i es complementen bé. D'ells, quatre queden ben embolicats en el cas principal per motius que no es poden dir, i l'Asher queda fora però acabarà tenint protagonisme per altres bandes. L'Asher, per cert, és molt odiós. Dels altres és molt fàcil agafar afecte a en Wes, per com es mostra amb una protagonista inesperada de la pel·lícula: la Rebecca Sutter, la seva veïna. En Connor, un gai esbojarrat, però amb molt de coratge, també agrada, però tots tenen alguna cosa. I en Frank és tan inquietant... Ah, l'apartat d'espontanis il·lustres és pobre, només trobarem l'histriònic advocat Richard Fish d'Ally McBeal i la senadora Doris Jones de House of Cards.

En Wes i la Rebecca comparteixen alguna cosa més que replà. D'aquí.

'Como defender a un asesino' és d'aquestes sèries que vas de sorpresa en sorpresa, amb girs constants de guió que t'ho capgiren tot, i que t'atrapen encara més, és clar. Està ben muntada perquè vagis sabent les coses mica en mica, al ritme que ells volen, però pots parar boig amb un avançar dels esdeveniment tan frenètic. És una bona sèrie per mantenir-te enganxat a la cadira i per veure un capítol rere un altre. Inversemblant? Sí, molt. Però és ficció, i només esperes que et sorprengui capítol rere capítol. I això ho fa sobradament. Va de menys a més, i acabes tan enganxat que corre risc d'acabar morint de tanta espectacularitat. Però de moment ja tenim ben avançada la segona temporada.

2 comentaris:

  1. Què fas veient una sèrie que jo no he vist? Com goses! O sigui que es una sèrie que sacrifica la versemblança per aconseguir espectacle, vaja... Temporades de 15 capítols, que estrany, no arriba les clàssiques de vint i pocs ni als 10-12 que es porten actualment. Tinc massa sèries pendents com per molestar-me a mentir-te dient que la posaré a la llista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no és gens mala sèrie, la veritat. Enganxa força, i l'espectacle està garantit. Més girs no trobaràs en una sèrie, ho porten gairebé al límit de la resistència humana. A casa ja anem per la tercera temporada...

      Elimina