dijous, 9 de febrer de 2017

10 anys en el món dels blogs

El post d'aquesta setmana s'avança a dijous, i és que avui fa 10 anys que aquest blog va veure la llum, entrem en els dos dígits d'edat. Recordo molt bé el dia, havíem estat parlant de la possibilitat d'obrir un blog comunitari amb els amics, fins i tot havia servit d'esquer per anunciar un embaràs, el primer (si no m'he descomptat, ja es poden comptar 8 descendents entre els signants d'aquest blog), però ningú es decidia a fer el pas. Fins que un bon dia vam rebre un mail d'invitació de la Txaro, jo estava dins d'un laboratori de bioseguretat 3, i va ser allà, mentre esperava que el meu company m'acabés d'aïllar les cèl·lules mononuclears d'una bossa de sang (allò que fas un dia qualsevol al matí), que vaig obrir el mail i vaig acceptar la invitació. Havia nascut la Comunitat del Fosfat, i amb ella una colleta de gent va caure en el món dels blogs, un món virtual que, a la llarga, ha esdevingut molt important per mi.

En aquells moments no en sabia res, només que aquell format de 'pàgina web' era molt fàcil de fer servir i que ordenava els continguts de forma cronològica, el que m'havia explicat en Gerhart, vaja. Però de seguida hi vaig agafar molta afició, sobretot quan vaig descobrir gent desconeguda amb qui et podies relacionar, que hi havia tot un món a l'altre cantó de la pantalla. Tant em vaig enganxar que el Bona Nit no va trigar a arribar, però aquesta és una altra història.

Durant aquests anys la Comunitat ha anat caient en desús, els seus propis autors, a banda de mi, no es van enganxar als blogs i es van obrir poc a altres cases. També van deixar d'escriure aquí, per les obligacions i per tantes altres coses, els mateixos motius que m'han fet veure desaparèixer molts blogs. Però jo no em rendeixo i l'any passat el vaig reactivar. Encara que només hi escrigui jo, la Comunitat segueix viva, i dir això 10 anys després no és poca cosa. Però el que realment importa és que alguns dels seus autors ens continuem veient, i fent coses junts. Aquest dissabte farem una trobada de les nostres, i no serà per celebrar els 10 anys de blog, però perquè no? Jo crec que és una cosa important per recordar.

Per molts anys de Comunitat, i llarga vida als blogs! I com sempre, moltes gràcies a aquells que hi passeu de tant en tant i hi dieu la vostra, sou més que benvinguts!

4 comentaris:

  1. Doncs això mateix: Per molts anys de Comunitat, i llarga vida als blogs!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que sigui llarga, la vida dels blogs. Aquí seguim resistint!

      Elimina
  2. Es curiós com decisions que semblen trivials i sense importància com ara obrir un blog t’acaben canviant la vida. Fins hi tot hi ha dies que em sembla més real la meva vida com a blogger que la meva vida personal mateixa, anant a l’extrem hi ha dies que dius “què he fet avui de bo a part d’escriure aquest post tan genial?” Que un blog et canviï la vida no es només pel fet d’escriure el blog sinó el fet d’entrar en relació amb tota l’altre gent (els quatre arreplegats que queden) que té un blog.

    Tu vas ser modest i vas començar primer en un blog comunitari, en canvi jo directament vaig fer el salt al mon dels blogs tot sol, ja es notava qui apuntava maneres... Tot i que també vaig tenir una breu etapa en la qual vaig compartir un altre blog altre gent, però per sort va ser poc temps i aquell blog ja va ser convenientment esborrat de la faç de la terra i no en queda ni rastre ni tan sols per la cache de google.

    No pateixis, mentre parlis de coses interessants, com ara sèries, jo seguiré passant per aquí, de fet segons de quina sèrie parlis encara serà més interessant que el propi Bona nit que a vegades es una mica irregular. De totes maneres si jo falto sembla que en McAbeu et seguirà vagis on vagis fins a la fi del mon, no se què coi li dones perquè sigui tan fidel, no arriba al nivell ahse però poc li falta.

    Ah, si, felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comparar el gran McAbeu amb AhSe ha de ser, almenys inconstitucional. Ell és un amic, i li agraeixo molt la fidelitat, sempre és un plaer que passi.

      Ja veus, jo abans vaig provar el producte, i com que em va agradar, em vaig fer el meu propi compte. Normal, no? Tu ets massa valent, això de tirar-te a la piscina t'hauria pogut sortir malament. En el que sí que estic d'acord és que els blogs m'han canviat molt la vida també. Ara potser me'ls agafo de manera més relaxada, sense oblidar-los cap dia, però hi havia èpoques que eren una autèntica obsessió. El món virtual era tan important com ho era el real, de vegades molt més i tot. I ha estat per culpa dels blogs que m'hagi enganxat tant a la xarxa. I ves, m'agraden, i em seguiran agradant. Tenen alguna cosa que els fa diferents. Tot el que hem viscut per aquí no ens ho prendrà ningú. Gràcies Pons.

      Elimina