dilluns, 28 de desembre de 2009

2009

Aquest ha estat un any de nous doctors, ha estat un any de nous allotjaments i noves vides. S'ha anat a Japó, a Amsterdam, a Portugal, a Irlanda, a Suïssa... i segur que me'n deixo molts, però sobretot a Edinburgh. S'han fet sorpreses per dos aniversaris, al meu entendre, sonades les dues. S'han estrenat feines i ha canviat algun estatus, de ser considerat no res a ser l'únic a tenir en compte. S'ha venut un Yaris i s'ha renovat un gat. Uns pares s'han separat i a Washington només hi treballa una persona, la mateixa de sempre. No hi ha hagut concerts d'Antònia Font i m'heu ratllat amb Manel. S'han renovat lavabos i no ha estat un hivern massa dur, només 20ºC sota zero. L'amor s'ha imposat i s'ha materialitzat. Ens hem vist poc, però quan ha passat, ha estat intens. Ha estat un any de poc martini, però és que ens fem grans.

I quantes coses em deixo... però el millor és que, encara que me les deixi, les he viscut al vostre costat.

dimarts, 22 de desembre de 2009

Felicitats Dr. Frodo!

This extra weight is killing me... I can't manage it, Sam. It is such a weight to carry, such a weight...

Segurament no va utilitzar aquestes paraules, però una setmana abans de la obligada escena del patíbul, l'aleshores aspirant a doctor em va transmetre en una postdata com de pesada se li estava fent aquesta recta final. Però tot acaba arribant, i tal i com estava escrit, la tarda del divendres va arribar a l'Aula de Graus, al mateix temps que el matí del divendres ho feia a Rochester (Minesota), on els membres del seu equip entraven impacients a una aula de vídeoconferència per ser també testimonis del gran moment. Càmara giratòria, gran ample de banda i acció! Però allí, en aquell equip de videoconferències, es va quedar tota la sofisticació de l'acte, que va continuar amb una presentació neta, clara i desprovista de sofisticacions i efectes Power Point que desviessin l'atenció del que era realment important: Els resultats de part de la recerca feta al llarg dels últims anys. Un fil argumental i una exposició tan neta i clara com la presentació, que fins i tot van fer canviar de parer a la Txari, que tot haver expressat la seva necessitat de marxar més d'hora, va voler quedar-se a sentir el final de la història.

Ben entomats els cops del tribunal (especialment els d'aquell membre que va suggerir, fins i tot, una esmena a la totalitat del treball), els tres membres van deliberar i el president va llegir l'acta, posant fi a aquella història gestada probablement uns metres més enllà, a l'aula 9 d'aquell mateix edifici:

...O my precious!' And with that, even as his eyes were lifted up to gloat on his prize, he stepped too far, toppled, wavered for a moment on the brink, and then with a shriek he fell. Out of the dephts came his las wail Precious, and he was gone.

There was a roar and a great confusion of noise. Fires leaped up and licked the roof. The throbbing grew to a great tumult, and the Mountain shook.

diumenge, 20 de desembre de 2009

Nadala

Esperant altres posts que han de venir, són dates assenyalades per posar una nadala. Jo de vosaltres miraria el vídeo, em sembla que us agradarà.


dimecres, 16 de desembre de 2009

Garrepes

De tots és sabut que els catalans tenim fama de garrepes. Avui un company asturià, que no em cau malament, però que confirma el que ja pensava dels asturians, m'ha preguntat que com era que no anava al sopar de nadal de l'empresa, si era gratis, i als catalans ja se sap, les coses gratis...

Lluny d'ofendre'm, que ja hi estic més que acostumat, he decidit contestar-li amb un mínim d'enginy, fent-li una reflexió que vaig fer l'altre dia. El diumenge passat es va fer un any més la Marató de TV3. L'última actualització de marcador que vaig veure pujava a més de 5 milions d'euros, però ara ho he consultat per internet i ja està per sobre dels 6, i les donacions encara es poden fer fins el gener. Si es segueix la línia dels darrers anys, tot i la crisi, s'arribarà prop dels 7 milions. Però recordem que 6 milions d'euros són 1000 milions de les antigues pessetes.

Això passa a Catalunya. És important entendre que són fons recollits per potenciar la investigació de malalties, amb objectius molt clars i visibles, aquests diners van a investigació i tots ho sabem. A més, la feina de difusió que es fa és molt important, la població coneix i respecta molt més les malalties que els altres pateixen.

A les telvisions estatals de vegades fan maratons d'aquest tipus, però no han tingut continuitat. La darrera de que tinc notícia és d'Antena 3, i no en sé les finalitats, però sempre són pels nens i la pobresa. Temes molt genèrics, trobo. Es van obtenir 2.5 milions d'euros, a nivell estatal. Hem de descomptar Catalunya perquè ja posa diners per la seva pròpia marató, tot i que no és descartable que alguns també hi participin.

Qui és el garrepa aquí?

dilluns, 14 de desembre de 2009

Cotxe Net

Avui he anat a rentar el cotxe. Habitualment vaig a un centre d'autorentat, on hi ha aspiradors i mangueres que treuen aigua. He anat cap allà, però... tu saps el fred que feia? Ja, ja sé que hi ha gent que viu a llocs tan freds com Edimburgh o Rochester, Minesota, però és que heu d'entendre que jo no hi estic abasada.

He decidit pagar i que ho féssin per mi. Un complert, per dins i per fora, eren 15€. Ho he trobat car, però he pensat que fa un any i mig que no li faig un rentat decent al cotxe i que ja s'ho mereixia (i a més, quedava amortitzat...). Ja us avanço que n'he sortit molt contenta.

No tenia diners i no cobràven amb targeta. L'amo m'ha dit que igualment me'l rentava "Bé tornaràs, no?". Mentre m'esperava he pensat que aquest senyor havia fet molt bon negoci, perquè quan jo he arribat, no hi havia cap cotxe i els operaris estaven parats. És a dir, que la mà d'obra, que segurament és el més car del servei, ja s'estava perdent. En el pitjor dels casos, el que perdia aquest senyor eren els materials (fungibles), doncs. I en el millor dels casos (que és el que s'ha donat), jo li pagava la mà d'obra, els materials i ell guanyava una clienta. Així és com he vist que aquest senyor sabia el que es feia i m'ha caigut bé.

Per la vostra informació, el cotxe ha quedat impecable. Quan me l'han tornat, fins i tot han encès el CD. Ho he trobat un detall maco. I els operaris han estat super-simpàtics.

dimecres, 2 de desembre de 2009

Bufff, quant de temps sense escriure... No es que no tingui temps, pero em tiro mes al Facebook ultimament. Es molt menys elaborat, i puc posar qualsevol pensament curt (trigo segons, comparat amb molts minuts cada cop que faig un post al blog).

Ara mateix hauria d'estar fent el powerpoint de la tesi, pero es que no em posa. Ja hem arribat a aquell punt que m'es tot ben igual, que s'acabi i punt.

A lo que anavem, la defensa de la meva tesi sera el dia 18 de Desembre a les 5 de la tarda a l'aula de graus. Despres pica pica, i qui vulgui, despres de marxa (penseu-vos que he perdut els meus superpoders per sortir, i fijo que gripo el motor pels volts de la 1 o les 2...).

Farem alguna activitat conjunta aquest Nadal? Si es aixi, digue-m'ho i m'ho planejare per esser-hi.

--xf

PS. Ho se, no ha sigut un post gaire elaborat...