dimarts, 22 de desembre de 2009

Felicitats Dr. Frodo!

This extra weight is killing me... I can't manage it, Sam. It is such a weight to carry, such a weight...

Segurament no va utilitzar aquestes paraules, però una setmana abans de la obligada escena del patíbul, l'aleshores aspirant a doctor em va transmetre en una postdata com de pesada se li estava fent aquesta recta final. Però tot acaba arribant, i tal i com estava escrit, la tarda del divendres va arribar a l'Aula de Graus, al mateix temps que el matí del divendres ho feia a Rochester (Minesota), on els membres del seu equip entraven impacients a una aula de vídeoconferència per ser també testimonis del gran moment. Càmara giratòria, gran ample de banda i acció! Però allí, en aquell equip de videoconferències, es va quedar tota la sofisticació de l'acte, que va continuar amb una presentació neta, clara i desprovista de sofisticacions i efectes Power Point que desviessin l'atenció del que era realment important: Els resultats de part de la recerca feta al llarg dels últims anys. Un fil argumental i una exposició tan neta i clara com la presentació, que fins i tot van fer canviar de parer a la Txari, que tot haver expressat la seva necessitat de marxar més d'hora, va voler quedar-se a sentir el final de la història.

Ben entomats els cops del tribunal (especialment els d'aquell membre que va suggerir, fins i tot, una esmena a la totalitat del treball), els tres membres van deliberar i el president va llegir l'acta, posant fi a aquella història gestada probablement uns metres més enllà, a l'aula 9 d'aquell mateix edifici:

...O my precious!' And with that, even as his eyes were lifted up to gloat on his prize, he stepped too far, toppled, wavered for a moment on the brink, and then with a shriek he fell. Out of the dephts came his las wail Precious, and he was gone.

There was a roar and a great confusion of noise. Fires leaped up and licked the roof. The throbbing grew to a great tumult, and the Mountain shook.

4 comentaris:

  1. Doncs sí, ja n'hi ha un altre al sac, i amb això ja són majoria de Doctors a la Comunitat. No diran que això no és un blog d'intel·lectuals, hehehe. Felicitats a en Frigo perquè ho va fer molt bé, tant sobrat com sempre, ell. És just que sigui homenatjat com pertoca, recordant aquelles hores de biblioteca, aquelles classes a l'aula 9, aquelles braves al Versailles... un cop dutxat i planxat...

    Collons, com passa el temps. El menut de la casa ja és doctor. Qui ho havia de dir...

    ResponElimina
  2. Doncs sí, jo vaig disfrutar molt i sí, volia sentir les preguntes.

    Em va agradar per un moment recuperar la sensació d'estar tots a classe, veient com un dels companys feia un seminari de micro industrial. :)

    Gerard, un post molt bonic. Gràcies per la crònica!

    ResponElimina
  3. El menut de la casa ja es doctor, teniu rao! I ha costat (punyetero anell, si que pesava si).

    Moltes gracies Gerard pel post. Va ésser un moment molt especial per moltes circumstancies.

    Ha estat un any difícil, molt difícil fins i tot, pero ha acabat, i be.

    Tot i que encara espero que la doctoracio em porti superpoders, em surtin ales i coses per l'estil, i de moment res de res.

    ResponElimina
  4. Sí nano, moltes felicitats Dr. Frigo!! Llàstima que no vaig poder ser-hi, però d'haver sabut que es feia per videoconferència ho hauria buscat per internée jeje! Apali, molta sort i que vagi bé Mister, una abraçada!

    ResponElimina