dilluns, 28 de desembre de 2009

2009

Aquest ha estat un any de nous doctors, ha estat un any de nous allotjaments i noves vides. S'ha anat a Japó, a Amsterdam, a Portugal, a Irlanda, a Suïssa... i segur que me'n deixo molts, però sobretot a Edinburgh. S'han fet sorpreses per dos aniversaris, al meu entendre, sonades les dues. S'han estrenat feines i ha canviat algun estatus, de ser considerat no res a ser l'únic a tenir en compte. S'ha venut un Yaris i s'ha renovat un gat. Uns pares s'han separat i a Washington només hi treballa una persona, la mateixa de sempre. No hi ha hagut concerts d'Antònia Font i m'heu ratllat amb Manel. S'han renovat lavabos i no ha estat un hivern massa dur, només 20ºC sota zero. L'amor s'ha imposat i s'ha materialitzat. Ens hem vist poc, però quan ha passat, ha estat intens. Ha estat un any de poc martini, però és que ens fem grans.

I quantes coses em deixo... però el millor és que, encara que me les deixi, les he viscut al vostre costat.

3 comentaris:

  1. Quin 2009, senyores i senyors. Cada cop es fa més difícil, però jo crec que ens en sortim.

    Xexu, gràcies pel post. Ets un CRAC!

    ResponElimina
  2. Ets un crack. Gràcies.

    Sempre em fa por fer el balanç de l'any i, mira per on, aquest any no només no m'ha fet falta, sinó que m'ha fet acabar el 2009 amb la satisfacció d'haver-lo volgut viure.

    Una abraçada molt forta a tots i totes.

    ResponElimina
  3. Molt bé Xexu, un post magnífic que ens ha fet emocionar d'allò més. La veritat és que tela amb el 2009, però és cert que ens hem anat sortint i hem pogut gaudir també de moments inoblidables i genials, i això és el que compta. I ara, a pel 2010!! Una abraçada macos!!

    ResponElimina