dijous, 10 de setembre de 2009

Desmemoriat

Doncs sí amics, hom no es pot fer gran, o en el seu defecte, no pot sentir-se massa a gust, perquè després les coses s'obliden.

Ahir a la nit vaig tenir una animada conversa amb la Txaro i en Gerhart. Normalment, és amb la Txaro amb qui em passo hores i hores al telèfon, i això que no m'agrada (el telèfon!), però mira. Però ahir s'hi va afegir en Gerhart des del telèfon de l'estudi, i va ser molt entretingut parlar a tres bandes.

Acabada la conversa, m'assec a l'ordinador i la Rachel m'obre finestreta del xat. Quina gràcia, fa dies que no parlem. Ens posem una mica al dia, i resulta que en GG és a Madrid a fer una entrevista per una beca, però mentre nosaltres parlem escriu algun sms i ella li explica que parla amb mi.

Quina nit més maca, estenem les nostres xarxes comunicatives, seguim en comunió... ai, quina alegria.

I tot seria molt més maco si no fos que just abans de parlar per telèfon amb la Txaro i el Gerhart havia posat una olla amb aigua i sal a bullir al foc... així que després de dues hores, quan vaig anar a la cuina de casualitat, a beure aigua després de tanta xerrera, em vaig trobar que allò era una sauna i que el foc seguia escalfant una olla buida amb la sal incrustada al fons... Per sort no va passar res. No em vaig atrevir ni a tocar-la. Vaig parar el foc i allà es va quedar...

4 comentaris:

  1. quin post més senzill i maco, Xexu! En lloc d'un post sembla un mail personal, com els que ens enviem tan freqüentment explicant-nos el dia a dia... Si és que aquesta xarxa wi-fi és la millor del món!(Gg koala et al,comunitat del fosfat,1 setembre 09)

    Ostres, tu amb l'olla preprarant el tupper per demà i jo amb la rentadora, em va costar molt obrir-la!!

    petons

    raquel

    ResponElimina
  2. Sí senyor, això és comunicació i lo demés són tonteries jeje!! Per cert Xexu, jo també en tinc d'experiència en recalcitrar una olla bullint amb aigua...quin peligru!

    ResponElimina
  3. Magnífic post! encara no l'havia llegit i ara entenc que en algun moment em vas comentar això de l'olla...

    La meva experiència és més aviat orgànica: qui no ha oblidat una paella amb oli al foc? Qui no ha quasi cremat la cuina? Per sort, en el meu cas, van ser només els filtres de l'estractor...

    Rach, m'encanta que segueixis fidel a una de les nostres màximes... "cita tus fuentes"...

    Molt bonic, sí senyor!

    ResponElimina
  4. Ara ho entenc!! L'altre dia vaig pensar, què collons diu el Xexu de l'olla al foc?

    Pos no se t'envà anar l'olla si se't va evaporar tota l'aigua... En fi, estic content que no passés d'aquí, però vigila, perquè arriba a ser oli com li va passar a la nostra contertuliana, i quan tornes ja no tens cuina...

    Per cert, Rach, molt bona la cita!

    ResponElimina