dissabte, 5 de setembre de 2009

Barcelona-Japan papallona connection

No sé si vam anar més ràpid per les escales, però com a mínim les fonts de Montjuic i la vista de Barcelona ens va entretenir l'estona. Hi havia molta gent i com formiguetes anàvem entrant a l'Estadi. La pista era enorme i ja estava bastant plena. Quina emoció!! Ens havíem perdut els teloners per culpa del retard en el transport, però ens era igual.

Van començar amb una part de Life in Technicolor (mai sé ben bé quan comença i acaba aquesta cançó) i per mi van engegar amb Violet Hill, amb llums liles de fons. Van continuar, potser per matar els clàssics d'entrada, amb Clocks, In my place i després Yellow. A partir d'aquí... ja no me'n recordo. Vull treure de la meva ment que se sentia malament i recordar com van sorprendre amb Viva la vida. Així, com sense avisar de que venia va transmetre bon rotllo a tots els que estavem allà.

Després d'una petita pausa, van fer un entreteniment entranyable amb un parell de cançons i Billy Jean, i des d'allà Chris Martin va organitzar una onada amb les llums de mòbils dels que estaven a la graderia. Se'n va sortir a la tercera, i des de baix es veia preciós.

Altre cop a l'escenari central, del que jo veia ben poca cosa, van continuar amb la brutal Politik. Llàstima que quasi no sentia la guitarra... I el gran moment va arribar amb Lovers in Japan: haikus, cirerers florits, nens fent caligrafia i soldats japonesos acompanyaven la cançó que van saber embolicar amb milions de papallones de paper volant per l'estadi. Va ser preciós i molt íntim: el millor moment del concert.

En una sorpresa semblant a quan Milers d'habitants va sonar al Liceu, van tocar The Scientist i la sortida va ser amb Life in Technicolor.

Tot plegat per guardar a la ment la sensació de ser a la pista, impressionats per l'espectacle de llum i color i emocionats de sentir les cançons que tant ens agraden en directe. No em van decepcionar gens, però llàstima del so.

4 comentaris:

  1. Ei molt bé!! Llàstima del so, però segur que deu haver estat genial el concert. M'haguès agradat ser-hi amb vosaltres, may be somewhere else!

    ResponElimina
  2. Ei, me´n alegro que disfrutessis! gràcies per la crònica. M´ha sorprés que toquessin The scientist!
    petonets
    raquel

    ResponElimina
  3. Mira que et vaig dir que tenia el setlist, i no em feies cas que començaven amb Life in Technicolor... Una gran crònica, plena de sensacions, i deixant de banda els problemes. Però ens en queda pendent un altre, eh, un de gran, ja decidirem, però hi anirem.

    Clocks... no cal dir res més. I The Scientist no havia de ser cap sorpresa, ja et vaig dir que venia al bis, i és una cançó mítica, l'havien de cantar. Qui dels tres científics no ha tingut aquesta cançó com a especial en algun moment?

    ResponElimina
  4. A mi tb m'hagués agradat que hi siguéssim tots!!

    Respecte Scientist, ja sabia que la tocarien, però és que abans del bis, en Gerhart va dir "Els ha faltat The Scientist" i jo li vaig fer la conya que li fem quan ell demana "Milers d'habitants" en un concert d'AF. Uns segons més tard, començava la cançó. Va ser graciós.

    ResponElimina