dimecres, 11 de març de 2009

Scubs no només fa riure

Com que sé que alguns de vosaltres sou fans de la sèrie Scrubs, he de declarar que darrerament estic fent un intensiu de la sèrie. He vist molts capítols seguits, i a banda de que la seva estructura és sempre similar, he de dir que tot i ser una sèrie d'humor delirant (perquè no t'esperaries això dels metges que es juguen la teva salut), també s'hi mostren moltes coses tristes, o es reflexiona sobre molts dubtes, problemes i neures que tenen els joves de la nostra edat. Però el que marca tota la sèrie és la relació que tenen els dos amics protagonistes, fins el punt que les seves dones han d'assumir que entre ells existeix una relació que supera la de parella.

El que faig per distreure'm i perquè la sèrie m'agrada, malauradament em fa pensar en la meva, les nostres vides. Suposo que és inevitable identificar unes situacions i uns personatges amb la gent del teu entorn, però això fa que m'adoni del que tenia, del que tinc i del que tindré. Miro amb nostàlgia algunes escenes, em sento identificat amb alguns sentiments, i sort que m'enganxa la sèrie, sinó gairebé seria millor deixar de veure-la.

Tinc la impressió que començo a tenir abstraccions, aixeco el cap mirant a l'infinit, sento sorolls... potser m'he empassat massa capítols. M'agradaria pensar que hi ha coses que no canvien, que encara que ens fem grans, o que estiguem lluny, les coses no tenen per què canviar. Però se'm menja l'evidència, i normalment no em preocupa fer-me gran, però ara sí.

2 comentaris:

  1. Doncs he de dir que a mi també em passava, i sovint el descollonar-me de riure venia acompanyat d'un "ostresssss" bé, no sé com dir-ho, una mica melangiós. Mirant aquesta serie tens molt la sensació de fer-te gran, suposo que perquè moltes de les coses que fan són infantils. Infantils amb aquell punt adult, no sé com dir-ho. Una mica com de l'època de la universitat. Bé, que sí, Xexu, que és normal que tinguis aquest sentiment. Ens fem grans i les coses canvien i no volem que canviïn, però canvien. Tu ja m'entens...

    Gràcies pel post. Scrubs és una Gran Sèrie!

    ResponElimina
  2. Déu n'hi dó... Doncs sí que és una mica així, que tens la sensació que determinades cabòries dels personatges ja han passat pel teu cap uns anys enrere, la qual cosa deu significar que ja no et pots sentir tan identificat amb els personatges, al menys en present...

    De fet, en aquesta línia us diré que em fa molta por tornar a veure friends. Quan la mirava tenia la sensació de no haver entrat encara en aquella franja d'edat, i em fa por tornar-la a mirar i descobrir que ja l'he passada.

    En fi... Que ja en sabem una mica més, i no és maco això?

    ResponElimina