Aquest matí m'he assabentat de la mort de Pepe Rubianes a causa d'un càncer de pulmó, a l'edat de 61 anys. Tot i saber que estava malalt i apartat dels escenaris, la notícia m'ha agafat per sorpresa, i no m'ha deixat indiferent. A hores d'ara, tots els mitjans de comunicació del país ja se n'han fet ressò, però no vull deixar de retre homenatge a un home molt estimat a la nostra terra, que es va fer un lloc en el cor de tots per la seva peculiar personalitat i manera de fer. Sentir-lo era riure segur, però era molt més que això, un home polifacètic i que va deixar empremta per arreu on passava. Personalment, se'm fa difícil pensar que ja no hi és, i no perquè hi tingués cap mena de relació, però s'ha de reconèixer que es feia estimar.
Adéu Pepe. No t'oblidarem. Com podríem?
5 comentaris:
Ostres!! M'he quedat de pedra jo també! És veritat que mai serà oblidat el Pepe Rubianes, un gran humorista i millor persona.
Gràcies Xexu! Quins reflexos!
Jo també m'he quedat de quadros quan ho he vist a les notícies. Com bé dius, no és que no m'ho esperés, però al veure-ho n'he notat la pèrdua.
Ara ens queda aprendre del mestre posant humor a la vida i, sobretot, tolerant-lo amb el somriure que mereix.
Salut!
Un dels grans. I és que "siempresevanlormejores".
http://sinalefam.blogspot.com/2009/03/requiem-pel-rubianes.html
"Joder, que puta mierda de cáncer de pulmón... me suda la polla por delante y por detrás, que se metan el puto cáncer de los cojones por el culo a ver si les explota y se les quedan los cojones colgando de un campanario... que se vayan a cagar a la playa..."
Siaaaaaau...
Només puc dir que estic molt consternada per aquesta gran pèrdua. No hagués pensat mai que aquest càncer el mataria...
És una gran pèrdua.
En el cel hi haurà una nova estrella. Nosaltres perdem un mestre de l'humor.
raquel
Publica un comentari