Una altra que ens deixa

La Berta és a punt de deixar-nos per tenir una vida millor. Abans de començar a rebre trucades de preocupació, deixar clar que la nostra doctora és a punt d'iniciar l'aventura americana, que esperem que li reportarà certa fama científica, i una mica més de poder econòmic. Sé que ella no ho explicarà, i per això me n'encarrego jo. Una més ens deixa, se'n va a un lloc on es prenen més seriosament la investigació (sigui amb la finalitat que sigui, no ho discutirem ara), però a part de poder-se dedicar a temes que li interessen molt, que se'n vagi cap allà també té truc, ja que allà l'espera amb els braços oberts el seu home, que li porta un parell de passos d'avantatge.

Tot ha sortit rodó, crec que no pot demanar més, i ara només falta que allà tot sigui tant genial com pinta mirant-ho des d'aquí. No ho dubto, i encara dubto menys que ella s'ho mereix. Sempre que faig comentaris així dic que la persona s'ho mereix, però no és una manera de parlar, és que dels que no s'ho mereixen senzillament no parlo. I d'ella no ho hagués pensat quan feia aquelles campanes a primer, però veient la seva trajectòria, no puc fer altra cosa que felicitar-la i mostrar els meus respectes.

Ahir la vam visitar a Taradell, i vam passar un gran dia al seu costat. Vam poder veure per fi el seu poble, retrobar els seus pares i jugar una estona amb la seva nebodeta (que mona que és!). També vam visitar Vic, teníem una gran guia amb nosaltres. Hem tingut sort de poder passar aquest dia allà, i espero que encara tindrem oportunitat de veure-la un cop més, tot i que està enfeinada amb els preparatius, però hauríem de fer un esforç. Després d'això, dos anys a USA. Suposo que hi haurà temps de veure'ns en les tornades que pugui fer per vacances, però el que és segur és que no ens podrem trobar sempre que voldrem. Berta, et desitjo molta sort, i espero que ens mantindràs informats de com et va en aquest país que ja saps que m'agrada tant...