dijous, 16 d’agost de 2007

Semblava que no, però...

I quan va sortir el sol, després de quatre dies...
Així comencen els concerts d'Antònia Font aquesta temporada, i així faig jo aquesta crònica. Dissabte passat va haver-hi un nou concert, Badalona, un que no ens podíem perdre pel vincle que ens uneix a aquesta població, de caràcter laboral, aquest cop. Per una vegada, ens desplaçàvem al lloc del concert en metro, vam deixar el cotxe aparcadet, i ens vam fer els ecologistes per una estona. No vam poder escoltar música de camí, vam haver de caminar una bona estona, però carai, ens vam sentir sostenibles!

La cita era a la platja d'en Botifarreta. Un nom curiós per una platja, certament, però compte, a Badalona, quan diuen que el concert és a la platja, és que és a la platja, sobre la sorra, i aquí en teniu la prova:


Aquesta és la pila que vam fer amb les nostres sabates. Feia gràcia, però no era una bona notícia, ja que sobre la sorra no és massa fàcil ballar i saltar. He de reconèixer que la idea no em va agradar, i això juntament amb que semblava que el concert havia de durar només una hora, i que a més actuaven Facto Delafé, no augurava res de bo.

Però les coses van canviar. AF no tocaven a les 22h com pensàvem, abans va passar Facto, i això va permetre que alguns de nosaltrs sopéssim, perquè com sempre, aquests concerts i l'alimentació no van massa lligats. De tornada a la platja, el concert va començar com sempre, però en sentir les notes d'Amazones en sa Lluna (he dit Lluna??) vam començar a pensar que el concert seria dels bons. I no per la cançó en si, que per mi no té res, sinó perquè darrerament havia caigut del setlist, i això feia que pogués ser un concert llarg, amb totes les cançons que toquen. I així va ser, amb permís d'A Rússia, que no sabem què ha passat amb ella.

Mica en mica, l'escenari passava de ser tediós a convertir-se en un marc original i incomparable per un grandíssim concert, gran, tant gran, que en acabar vam equiparar perfectament amb Torroella. Hi havia molta gent, força incondicionals, i ells estàven força animats, ja que la resposta del públic era bona. Fins i tot es va donar un cas d'aquells graciosos, un grup del públic els va fer arribar una pancarta que ningú no entenia, i ells la sostenien perquè tothom la llegís, però ni ells ni nosaltres no vam saber què volien dir aquells galifardeus. Ah, i no ho oblidem, jo no ho vaig veure, però els companys em van dir que algú va llançar uns sostenidors a l'escenari, que en Pau va recollir. Jo només vaig sentir la frase d'incredulitat del cantant en veure-ho, encara que ara no em veig amb cor de reproduir-la, si algú la recorda que no dubti en deixar-la per aquí per la posteritat.

En definitiva, un concert magnífic que per més sorpresa, no va acabar amb el típic Viure Sense Tu, sinó que aquesta impresionant cançó (fantàstica pel final, em permetré dir) es va veure continuada sense pausa per un Patxanga totalment improvisat que es van treure de la màniga. En Pau no deia ni una frase a l'hora, però ens ho vam passar de conya, perquè un regal així no el tenim cada dia. Un concert que hauria estat genial del tot si no fos perquè alguns grups del públic anaven una mica més beguts del compte, i perquè ens faltaven els vietnamites. Això si, comptàvem amb la presència de dues noies inèdites que se'ns van apuntar a darrera hora, completant la cinquena que sol ser el número habitual entre nosaltres.

6 comentaris:

  1. Uaaaaala!! no pot ser com torroella!! O si que pot ser... quina envejeta... jo també vull treure'm les sabates a la platja per escoltar Antònia Font!! què hi farem... un altre dia serà.

    PD: He de dir que jo por aquel entonces m'estava descalçant a la platja de Mui Ne, a la costa sud del Vietnam:

    www.muinebeach.net/albums/beaches/
    big/img_2690.jpg

    elis elis putxinelis!!

    ResponElimina
  2. Va ser un concert genial, personalment el millor al que jo he assistit, a la platja, amb els amics, amb sa lluna (o Rubia)... Llàstima que no vam tocar en s'estiu!

    ResponElimina
  3. Quina enveja!!!! La descripció de com va anar el concert m'ha recordat molt al que van fer a Vic aquest juliol... simplement magnífic! ;-)

    ResponElimina
  4. Ei lingüista, benvinguda al nostre blog! Si vas passant per aquí aniràs veient cròniques de tots els concerts als que podem assistir, cada dia en primera persona però amb visions diferents. I a veure si ens trobem en algun concert!

    ResponElimina
  5. Per l'amor de Déu, que algú m'envii un CD d'Antonia Font (com a mínim em dieu quines cançons m'hauria de baixar...)

    ResponElimina
  6. Fantàstic! Doncs sí, a veure si ens hi trobem!

    ResponElimina