"La vida té unes confluències ben estranyes. L'Esme no gosa dir casualitats: detesta aquesta paraula. A vegades, però, està convençuda que hi intervé algun factor: algun impuls, alguna topada de forces, algun caprici de la cronologia"
Casualitats, sincronies, causalitat, coincidència... tant hi fa. A mi em criden molt l'atenció. Deu ser la meva vessant analítica intentant trobar explicacions a allò desconegut.
Però què em dirieu si us passés el que em passa a mi. Avui, sense anar més lluny, m'ha vingut al cap la cançó "La Felicidad", aquella que diu...
Antes nunca estuve así enamorado
No sentí jamás esta sensación
La genta en las calles parece más buena
Todo es diferente, gracias al amor
La felicidad, ¡ja, ja, ja, ja!
De sentir amo-o-o-o-or
Hoy hace canta-a-a-a-ar
A mi corazó-o-o-o-ón
Segur que us sona.
Al cap d'una estona, m'he fet un te, i la meva bossesta duia un missatge
Doncs això. Estimeu, sigueu feliços, i la vida us abraçarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada