dilluns, 13 de febrer del 2023

La dona i la nena en la ciència

Valorant enormement la tasca que es fa des de les institucions per visualitzar referents el dia de la dona i la nena en la ciència, avui aterro amb una reflexió menys optimista:


"Ens fan creure que podem ser científiques, i després ens trobem soterrades pel sistema."


No sé què en penseu de la presència de dones en la ciència. En les carreres de ciències hi ha moltes dones, però la presència va disminuint a mesura que avancen els anys de la carrera científica. Estem infrarepresentades al pensament científic. Si fos un estudi en persones, diria que el reclutament és bo, però hem de millorar la retenció. 

Creieu que és (només) qüestió de temps?

4 comentaris:

  1. De temps i de canvi de mentalitat de la societat. El biaix no és únic, sol passar en molts àmbits, però en el camp de les ciències de la vida és molt aparent perquè en els estudis hi ha una gran majoria de dones que no es tradueix després a catedràtiques o a directives d'empreses. Hi ha molts factors que influeixen, però el d'haver-se d'encarregar del pes de les cases i la criança hi juga un paper fonamental. Fins que no s'accepti que les cures són cosa dels dos membres de la parella per igual, sigui quina sigui la parella, no es podrà començar a treballar per revertir les tendències de la pinça.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest sentit, la baixa de paternitat és un gran avenç.

      Pel que respecta a les cures, també s'haurien de donar en l'àmbit laboral per permetre conciliar millor, tant a mascles com a femelles després de tenir criatures, perquè cada cop es valora més conciliar, i treballar al 200%, viatjar, fer estades sempre serà incompatible amb criar. Si aconseguíssim tenir estabilitat abans, el pic de la carrera arribaria en un moment menys intens de conciliació. #HoVolemTot i no pot ser?

      Elimina
  2. Escalar posicions, per tenir més responsabilitat, sou, poder, etc està sobrevalorat, les dones, que són més llestes i ja ho han descobert.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que no és que siguem més llestes, sinó que tenim impregnat a l'adn que hem de cuidar, i això ens posa en conflicte a les que se'ns ha venut la moto de que podem avançar igual que els hòmens.

      Elimina