Sort en teniu de que siguin tan monos

 Avui els meus veïns potser m'heu aplaudit. Feia temps que havia d'escombrar el pati, ho sé, i ara, després d'haver-ho fet, no és que llueixi molt, però es veu més aconduit. M'agradaria destacar que una de les tasques amb la que més m'he entretingut ha estat treure les caquetes dels vostres gats. Si fins fa poc pel meu pati s'hi passejava un gat, ara se n'hi passegen quatre. Jo en tenia dos, abans, i d'entre totes les seves virtuts, la que més em passava desaparcebuda és que mantenien a ratlla els vostres gats. Ara el meu pati sembla una plaça pública. La finestra del meu despatx dóna al pati, i m'encanta observar-los. Què ens passa, amb els gats? Només de mirar-los ja em fan sentir una escalforeta al cor difícil de plasmar en paraules. Només us diré una cosa: sort en teniu de que siguin tan monos. 

Un record pel Tòkio i en Panxito <3