"Una cigala es posa a xerricar damunt nostre. La Fujiko n'imita el cant:
- Xiii, xiii, xiii...
- De quins espècie és?
- Abura-zemi!
- Quants anys viu sota terra?
- Sis
- Als Estats Units, hi ha larves de cigala que viuen soterrades disset anys.
- Disset anys sota terra i només un mes a l'exterior? Quina pena!
(...)
- Si vostè fos una cigala a Nova York i jo una abura-zemi, ens tornaríem a trobar al cap de cent dos anys.
- Per què cent dos anys?
- Disset vegades sis.
Reflexiono i exclamo:
- Ah! parla del mínim comú múltiple!"
Extret del llibre "Lluna plena", d'Aki Shimazaki.
... i així va ser com, als meus 43 anys, vaig entendre el concepte.
I no és l'únic aprenentatge que es pot treure d'aquest llibre, tot i que he de dir que no em va impressionar ni tocar tant com a altra gent que el llegia quan va sortir.
ResponEliminaHi passen poques coses... aquest llibre és com un passeig agradable en tren, observant el paisatge.
Elimina