diumenge, 26 de març de 2017

Community, Season 2

Darrerament s'estan fent sèries amb capítols molt llargs, gairebé pel·lícules, i amb una trama única que cal seguir en l'ordre que toca. Community és tot el contrari. Aquesta esbojarrada sitcom s'entrega en capítols de 20 minuts d'aquells que comencen i s'acaben, i sense gaires històries que es mantinguin al llarg del temps, tot i que té la graciosa peculiaritat que, per estrafolària que sigui la trama d'un capítol, per inversemblant i irreal, els protagonistes no l'obliden, i de tant en tant s'hi fa referència.

A l'episodi de Halloween la cosa s'embolica molt i molt... D'aquí.

Els set integrants del grup d'estudi més heterogeni de la universitat comunitària de Greendale no canvien ni una mica les seves esbojarrades històries en aquesta segona temporada. La primera sí que acabava amb un cliffhanger especial, però que es resol fàcilment en aquesta. Ara la classe que comparteixen és antropologia, que cap d'ells no sap què és, però l'agafen per seguir anant junts. En aquesta temporada augmenten els capítols temàtics, que solen ser els més graciosos. Destaquen l'episodi de Halloween, on es tornen tots zombis, el de nadal en el que són ninos de plastilina en stop motion, i com no, la guerra de paintball final de temporada. 

L'Abed en stop motion. D'aquí.
A banda dels recurrents habituals que ja ens són coneguts, com el degà, en Chang i el professor Duncan interpretat per en John Oliver, en aquesta temporada trobarem de professora d'antropologia una de 'las chicas de oro', la Betty White, la cantant Hillary Duff fent de noia dolenta, o un dels eterns secundaris de Hollywood Stephen Tobolowsky.

Community és una sèrie boja i sense cap realisme, i per això t'ho passes de conya mirant les animalades que fan. No és una sèrie d'adolescents, ja que els protagonistes són de totes les edats, però que tots ells són uns immadurs, això està clar. Una bona alenada d'aire fresc per passar l'estona sense pensar massa, i rient de valent si et fa gràcia l'humor ximple i fàcil. Encara que de vegades els espectacles que munten no tenen res de simple!

Valoració: quines ganes de jugar al paintball...

2 comentaris:

  1. Està estudiat que la durada òptima d’una sèrie de comèdia es vint i pocs minuts, encara que hi ha excepcions com Criando Malvas, però es que aquesta es una sèrie molt excepcional. Però tornem a Community, tal com deia en el CT2142 que hauràs repassat coincideixo amb tu que els millors capítols són els temàtics Armagedon, zombis, Abed Jesús, Nadal, Dracs i masmorres i per sobre de tot una vegada més el paintball. Gràcies a que els personatges son increïbles i tan exagerats que son parodies de si mateixos els guionistes tenen via lliure per crear les trames mes inversemblants que la seva imaginació els permet, com ara un tòpic capítol recopilatori però de coses que NO hem vist en la sèrie.

    No m’havia fixat que apareixia Hillary Duff, en canvi Betty White no la conec pas, deu ser de la teva generació...

    M’alegro que t’agradi Community, però no es d’estranyar, tothom que conec que l’ha vist li agrada, també es cert que conec poca gent que l’ha vist xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, no recordava el recopilatori de d'escenes que no havien passat a la sèrie, és molt bo aquell! És una sèrie de paròdia de les pròpies sèries, i se'n riu del mort i de qui el vetlla. Efectivament, és una sèrie que pot contenir qualsevol bogeria, que no semblarà estranya.

      La tal Betty White passa de la norantena, així que ben bé de la meva generació no és...

      He de dir que és una ximpleria de sèrie, però jo m'ho passo bé. En alguns capítols més que altres, és clar, però m'agrada anar-la mirant. I la recomano. Tot mèrit teu, és clar.

      Elimina