dimecres, 13 de març de 2013

Felicitat Bruta Nacional

En la societat occidental el model socioeconòmic que impera actualment està basat profundament en un culte al materialisme i al consumisme com a major font de benestar i progrés. Segons aquests principis, se suposa que la majoria de ciutadans d'aquelles comunitats o països amb una economia sòlida i benestant haurien de sentir-se més feliços i plens, i tenir major qualutat de vida. Però, evidentment, sabem que això no és així, que una butxaca més plena i la possessió de béns materials (iPad, cotxe, casa,...) no impliquen directament un major sentiment de satisfacció personal.  Es va crear un paràmetre, el producte interior brut (PIB), que mesurava el nivell econòmic de cada país, intentant correlacionar-ho amb els nivells de felicitats dels seus habitants. Un dels països amb el PIB més alt són els Estats Units d'Amèrica, però s'ha pogut veure que no hi havia una bona correlació, ja que, tot i comptar amb els aventatges d'una economia benestant, una part molt important de la població no se sentia feliç. 

A l'altra cara de la moneda estava el Bhutan, un dels països més pobres del món, amb un PIB baixíssim. Tot i això, aquest petit regne de l'Himàlaia és considerat el país més feliç d'Àsia, i un dels més feliços del món. Des dels anys 1970-1980s el govern ha impulsat una política socioeconòmica no només moguda pel progrés econòmic i material, sinó basada en la idea que és fonamental per a un bon funcionament del país que els ciutadans siguin feliços i tinguin una bona qualitat de vida, tenint en compte les relacions interpersonals i amb el medi ambient. I així es va crear el terme "Felicitat Bruta Nacional" (FBN), que des de llavors ha estat un dels leitmotiv d'aquest petit país asiàtic. Els models econòmics convencionals prevalents a les societats occidentals tenen com a objectiu principal el creixement econòmic, evaluat mitjançant el PIB. En canvi, els principis d'aquesta ideologia es basen en què el veritable objectiu ha de ser tenir un bon equilibri entre el desenvolupament material i l'espiritual. Els pilars bàsics del FBN són la promoció del desenvolupament socioeconòmic sostenible i igualitari, la preservació i promoció dels valors culturals, la conservació del medi ambient i l'establiment d'un bon govern. Un exemple pràctic: si al Bhutan talar boscos per a fer alguna activitat agrícola o urbana fa sentir menys feliços als habitants de la zona, aquest paràmetre de felicitat associada a la connexió amb la natura i l'entorn pesa més que no pas els possibles aventatges de dita activitat, i els boscos en qüestió no es toquen. De fet, en aquest país fins i tot existeix la figura de "Ministre de Felicitat", que vetlla pel benestar i qualitat de vida dels seus habitants. 

Aquest sorprenent fet que he descobert fa poc arran de la lectura d'un llibre m'ha semblat extraordinàriament excepcional i únic, i pot ser un bon exemple a seguir en les nostres societats desgastades per valors massa materialistes i amb poc respecte mutu i per l'entorn. És cert que segurament aquest sistema funciona al Bhutan per la seva particular idiosincràsia lligada sobretot a la cultura, filosofia i religió budista, i també a què és un país molt petit. Crec però, que tot i que la seva aplicació en països occidentals no seria gens fàcil, pot ser un bon punt de partida per a iniciar un canvi de direcció i encaminar-nos cap a un futur millor i un món més sostenible.

A mode de resum i il·lustració audiovisual, adjunto un video que ilustra breument les característiques de la Felicitat Bruta Nacional.

Don't worry, be happy!




4 comentaris:

  1. Moltes gràcies pel descobriment, GG! Magnífic post-resum.

    Bé, suposo que no cal que et digui que sempre he simpatitzat amb una idea similar. Mai havia pensat amb aquest FBN ni amb un ministre de la felicitat, però sempre he cregut que era absurd jutjar si un país va bé o no en funció del seu PIB. De fet, si una part important de la teva població està malalta (en tractament amb antidepressius, per exemple), però pot continuar treballant, el PIB puja, com també ho fa si el país està en guerra... És pervers. Perquè no un indicador com ara el grau d'analfabetisme, l'accés de la població a la sanitat o els índex de suïcidi?

    En fi, com sempre, suposo que això ens passa per permetre que uns altres decideixin per nosaltres...

    ResponElimina
  2. Si, gràcies pel descobriment i per fer-lo arribar a tots. Jo tampoc no en tenia ni idea de que en algun lloc podia existir un ministre de la felicitat. Ens podriem mudar a viure allà, ho deixo caure.
    Gràcies!

    ResponElimina
  3. Molt interessant aquest tema, que m'era totalment desconegut també. He de dir, com pots imaginar, que jo no hi crec gens ni mica en que aquest model sigui aplicable a altres llocs del món, més que res perquè sempre has de retre comptes a algú altre, i aquest altre no deixarà que juguis a fer feliç a la teva gent, sinó que voldrà que paguis els diners que deus, costi el que costi a la teva gent.

    No obstant, és una idea molt interessant i digne d'estudi. En un món ideal aquest seria el sistema socioeconòmic global, sens dubte. Però a Bhutan deuen creure en Buda o ves a saber què. Aquí, encara que acaben de triar papa, en realitat només hi ha un sol déu: els diners.

    ResponElimina
  4. Ostres que interessant això de la Felicitat Bruta Nacional. Fins ara sabia que Buthan era un lloc preciós per visitar i li afegim un al·licient: veure la gent més feliç del món!

    (fins avui no havia pogut veure el vídeo!)

    ResponElimina