dilluns, 30 d’abril de 2012

The indescribable moments of your life

Aprecio molt treballar amb gent agradable i divertida, això fa els dies de feina més lleugers i passables. A més valoro molt el treball en equip, però el de veritat, no el de paraula només. No obstant,  de tant en tant ja m'agrada quedar-me sol com si tot l'edifici estigués buit i per mi només. Un cas com el d'avui, en que tothom feia pont, i tenia per mi sol l'espai que normalment comparteixo amb tres persones, i ocasionalment amb més gent. Bata ben cordada, guants, ulleres... i música ben alta, més del que la solem posar. I llavors ha sonat això:

Just My Imagination by The Cranberries on Grooveshark

I més tard això altre:

Country House by Blur on Grooveshark

M'he vist lliure, cantant amb passió aquestes cançons antigues i m'he adonat que és agradable de tant en tant tenir aquests moments d'intimitat amb un mateix, fins i tot a la feina. Però la ràdio continuava sonant, les han seguit:

Maria by Blondie on Grooveshark
Just Feel Better by Carlos Santana Ft. Steven Tyler on Grooveshark
Over My Shoulder by Mike + The Mechanics on Grooveshark

Ja amb la feina manual acabada, però encara embolcallat per la música, a la tarda no he deixat que l'atzar triés per mi i m'he envoltat dels meus pesos pesats per seguir sentint aquesta llibertat i aquesta soledat avui totalment volguda.

Spaceman by The Killers on Grooveshark
Can't Stop by Red Hot Chili Peppers on Grooveshark
Infra-Red by Placebo on Grooveshark
Tonight by Smashing on Grooveshark

Ningú no m'ha molestat. Un dia musical de principi a fi.


dilluns, 16 d’abril de 2012

Dogs and cats, cats and dogs...


No ho he trobat amb més resolució, em sap greu!

dilluns, 9 d’abril de 2012

Els meus "amics"

A casa se n'enfoten de mi. Però a mi no m'importa, perquè em va molt bé i no penso deixar de fer-ho. Jo ho pregunto tot als meus "amics". I quan dic tot, vull dir tot: com treure taques de cola de la fusta, com fer que a la petita li agradi el bany, quin hotel em recomanen a Pisa, què pot ser aquesta molèstia... Normalment trobo respostes. S'han de saber llegir, perquè de material a la web n'hi ha molt i de molt cafre, però també de molt interessant.

Els meus amics sou vosaltres, els que feu que internet valgui la pena. Des d'aquí, un agraïment molt sincer per ajudar-me a fer que la vida sigui més fàcil :)

dimarts, 3 d’abril de 2012

La comunió

Avui en dia -i que segueixi així!- no està mal vist no batejar als nens. La comunió, però, veig que és un altre tema. Avui a l'hora de dinar en parlàvem. La meva companya de feina ens explicava el seu cas. Fa poc es va trobar que les amiguetes de la nena feien la comunió, i ella semblava que la volia fer. Ella (la mare) li va dir que anés a catequesi i que si li agradava i volia, doncs podria fer la comunió. Una decisió arriscada, penso. No sé si hi va anar o no, però la qüestió és que al final no la va fer. "No la vaig influir" diu ella. "Un dia em va preguntar si creia en Déu, i jo li vaig contestar que no,... perquè és la veritat". "Però no la vaig influir perquè no fes la comunió". Ho diu com excusant-se, com si hagués fet mal fet. Com si no deixar fer la comunió fos alguna cosa dolenta. És que els que bategen i fan fer la comunió no influeixen als nens? Jo en el moment he tingut clar que no deixaria fer la comunió a la nena, per molt que ella m'ho demanés. I quan he expressat la meva opinió, m'han criticat. No pretenc no influir-la, és evident que ho faré. Crec que tan bé està educar-la en el sí d'una religió com fora. És més, crec que si fos creient (això és molt creure!), el més conseqüent seria no batejar-la per tal que fos ella qui de gran decidís si vol creure en el mateix Déu que jo o no. Una personeta de 8 anys potser és encara petita per decidir segons quines coses, no?