dimarts, 3 d’abril de 2012

La comunió

Avui en dia -i que segueixi així!- no està mal vist no batejar als nens. La comunió, però, veig que és un altre tema. Avui a l'hora de dinar en parlàvem. La meva companya de feina ens explicava el seu cas. Fa poc es va trobar que les amiguetes de la nena feien la comunió, i ella semblava que la volia fer. Ella (la mare) li va dir que anés a catequesi i que si li agradava i volia, doncs podria fer la comunió. Una decisió arriscada, penso. No sé si hi va anar o no, però la qüestió és que al final no la va fer. "No la vaig influir" diu ella. "Un dia em va preguntar si creia en Déu, i jo li vaig contestar que no,... perquè és la veritat". "Però no la vaig influir perquè no fes la comunió". Ho diu com excusant-se, com si hagués fet mal fet. Com si no deixar fer la comunió fos alguna cosa dolenta. És que els que bategen i fan fer la comunió no influeixen als nens? Jo en el moment he tingut clar que no deixaria fer la comunió a la nena, per molt que ella m'ho demanés. I quan he expressat la meva opinió, m'han criticat. No pretenc no influir-la, és evident que ho faré. Crec que tan bé està educar-la en el sí d'una religió com fora. És més, crec que si fos creient (això és molt creure!), el més conseqüent seria no batejar-la per tal que fos ella qui de gran decidís si vol creure en el mateix Déu que jo o no. Una personeta de 8 anys potser és encara petita per decidir segons quines coses, no?

3 comentaris:

  1. Mira, un tema que m'agrada. A mi no em van batejar, i ma mare no em va deixar fer la comunió amb 8 anys, perquè va pensar que la volia fer "perquè ho fa tothom" (i pels regals, i per la festa, etc). Suposo que raó no li faltava. El cas és que em va fer esperar un curs i llavors em va dir que si encara en tenia ganes podia fer el que volgués. I sí, sí, un any més tard que els meus companys de curs, vaig fer la catequesi, em vaig batejar i vaig fer la comunió. Festa i regals discretets i au. De totes maneres, una decisió presa amb 9 anys no té perquè mantenir-se tota la vida. I no s'ha mantingut..!

    ResponElimina
  2. Aquí un batejat (perquè llavors sí que estava mal vist no fer-ho), però que no va fer la comunió perquè, parlant malament, els regals li suaven molt la... Molt bons han de ser els regals per convèncer-me a mi de fer una cosa que no vulgui, i sincerament, no em posaré mai amb algú que cregui, és del tot respectable i sempre defenso que s'ha de creure en alguna cosa, però d'aquí a l'església hi va un tros. Mai he fet religió a l'escola, ni a l'institut, ni enlloc, no es podia esperar que em posés a fer catequesi per tenir regals...

    Bé, influir en la canalla sempre es fa, no hi ha manera de no fer-ho, i jo estaria més a prop de la teva postura que de la de deixar triar al fill, ja triarà més tard si vol. Però tots sabem que triarà la mateixa opció que els pares, és molt difícil que trobi la fe tenint uns pares... agnòstica i ateu? M'equivoco de gaire?

    ResponElimina
  3. Doncs crec que en la major part dels casos no t'equivoques. Si burxem una mica, estic segur que trobarem autèntiques vocacions que s'han criat en famílies prosoviètiques, però això són excepcions. La nostra influència és enorme en aquest aspecte, però potser es tracta d'això, no? Si no podem transmetre una escala de valors amb la que afrontar la vida, només ens queda alimentar-los. Això sí, trobo que és sa que la certesa de que aquests valors no són únics, ni eterns, ni infalibles estigui inclòs en aquesta escala.

    ResponElimina