diumenge, 26 de juny de 2011

AF a Banyoles, més lamparetes

Banyoles era un marc incomparable per un gran concert. Hi havia dos inconvenients inicials: que era de pagament, i com arribar-hi. Cap dels dos no va suposar cap problema. Un cop allà, pintava molt bé la cosa: a l'aire lliure, al costat de l'Estany, una nit força agradable. Però quan vam entrar, una petita decepció, davant l'escenari, cadires de plàstic. I jo que ja m'imaginava un concert com aquells del principi...


De manera incomprensible, vam poder seure a la segona fila. Després de l'Uao, uao, uao, uao... inicial, vam sentir el Lamparetes sencer, sense canvis, sense variacions, i amb les cançons que ja seria hora que aparquessin per donar lloc a alguns clàssics oblidats. Conclusió: paciència.


Després d'això, en Pau va anunciar que farien una barreja de cançons dels altres discos, amb la seva dicció característica. Aquí la cosa va començar a anar bé, però el públic no estava massa animat. Em preguntava quan es començaria a aixecar la gent, i va ser amb Alegria, aquí el personal va abandonar les cadires i ens vam anar acostant a l'escenari mica en mica. La barreja va ser l'habitual, però era un concert curt i es va trobar a faltar Tots els motors (imperdonable) i alguna més. Segueixen sense tocar res del primer disc. Un únic bis amb Astronauta Rimador i Calgary 88, no hi havia temps per més.


No va ser el millor concert, però és impossible no gaudir-ne, és clar. Faltàveu vosaltres, però vaig mirar de seguir els rituals. Els bons costums no s'han de perdre.

3 comentaris:

  1. És una llàstima que es dediquin tant al Lamparetes i de la manera que ho fan. No negaré que és un disc molt bo, però tampoc cal abusar-ne. És impossible no gaudir-ne, d'acord, però la broma ja cansa...

    Gràcies per la trucada de rigor, vaig cantar amb tu Armando Rampas (fluixet, per no molestar als veïns!) i es va acostar molt a estar al concert. Que gran que és aquesta cançó... i que gran que ets tu...

    30? Encara no... no?

    ResponElimina
  2. No deixis mai de seguir els rituals; els concerts tenen un altre gust (fins i tot pels que no hi anem) si els fas nostres...

    D'altra banda no sé quina mania tenen de:
    1. Presentar el lamparetes com si fos una obligació i no un plaer.
    2. Pretendre que la gent s'escolti el concert asseguda, i no de peu amb una cervesa a la mà.

    ResponElimina
  3. ens agrada la teva manera crítica de tractar el futbol. Precisament aquestes coses són les que ens animen a tenir el millor bloc esportiu de tots els temps on la teva opinió i concurs podria ser decisiva.

    Imagina un futbol ple d'agents secrets, gendarmes, revolucionaris, cantants, gent de bar, actors i actrius, veterans, jovent, gatzara, follia, espetec, amor i rituals paranormals....

    Som la teva penya i t'esperem (a tú i a tota la teva enorme audiència).

    Digues la teva i enganxat a una vida bogardiana i noble!

    ResponElimina