dimarts, 8 de juny de 2010

El vent i el temps

Ahir a l’Ofici de viure van fer dues metàfores que em van semblar molt encertades per descriure què és el maneig de les emocions i com tractar l’estat d’ànim d’un mateix.

Us heu d’imaginar que nosaltres som un vaixell de vela i les emocions són el vent. Nosaltres no podem controlar el vent, però sí que podem controlar la vela i aprofitar les emocions per anar cap on volem.

En el cas de l’estat d’ànim, ens hem d’imaginar que tenim vacances i volem anar a la platja, per tant, anem a una zona de costa. Quan estem allà, però, no fa sol. Plou. Plou i no podem anar a la platja. No ens estarem a l’apartament compadint-nos per no poder anar a la platja. Acceptarem que amb el temps que fa (l’estat d’ànim que tenim) no hi podem anar, i buscarem una altra activitat per entretenir-nos i aprofitar els dies de vacances.

En tots dos casos és vital saber veure cap on bufa el vent i quin temps fa. Si no som capaços de veure aquestes coses (i.e. ser conscient de les emocions i de l’estat d’ànim) ens serà més difícil aplicar les metàfores.

Què us sembla, tot plegat?

7 comentaris:

  1. Em sembla que és molt fàcil fer metàfores d'aquest tipus i molt difícil controlar-les.

    Des de quan ens aprofitem de les emocions per anar cap on volem? No, no ho veig així. El vent seria la circumstància, el vaixell les emocions, perquè les circumstàncies ens fan anar on volen, i nosaltres seríem nosaltres, els que portem el vaixell. Si som prou hàbils o prou forts dominarem la vela, farem anar el vaixell on volem, malgrat les circumstàncies. Si no ho som, naufragi (emocional).

    La segona és una mica millor. El primer dia que plou i no vas a la platja gairebé te n'alegres. Per fi tens temps de posar a lloc les coses que tens desordenades de fa temps, llegir, descansar, fer la teva. Tocaria anar a la platja i ens ve de gust, però què caram, un dia a casa és fantàstic!
    El segon dia ja remuguem, encara que probablement trobarem alguna cosa a fer, truquem algú i anem al cinema sota el paraigua, anem a prendre una xocolata calenta a algun lloc aixoplugat. Però el tercer dia que plou ens caguem en la mare que va parir el temps i la nostra puta mala sort. La conclusió és la mateixa: naufragi.

    La diferència entre el Gaspar Hernàndez i jo és que ell és optimista i jo pessimista. I en ulls d'un pessimista, evidentment, l'optimista no s'ho creu ni ell.

    Metàfores maques, eh? Però també eren maques les idees de Plató i el tio era un flipat de la vida.

    ResponElimina
  2. Sí, sóc un aixafaguitarres. Si us plau, busqueu altres maneres de ser feliços.

    ResponElimina
  3. Ai, home de Déu, si et penses que m'aixafaràs la guitarra vas ben equivocat. Tens raó, que les circumstàncies no estan incloses a la metàfora del vaixell de vela. Les circumstàncies crec que serien el mar (per això es diu "un mar de circumstàncies"!!) i aquestes te les poden fer passar putes, però tu, aprofitant el teu conscient (la vela) i les teves emocions (el vent) te'n pots sortir. Això és el que és més important. No es tracta tant d'aprofitar les emocions (aquí potser m'he passat) sino d'entendre que estan allà i que si en passem, si les tapem, no anirem enlloc. Es tracta de no deixar-nos endur per un vent que no ens interessa, però tampoc pretendre no fer-n'hi cas.

    No estic d'acord amb tu en que nosaltres puguem guiar les nostres emocions (el vaixell, en la teva metàfora). Les emocions vénen i van.

    En quant al segon exemple, també et dono la raó, ningú ha dit que sigui fàcil aguantar setmanes, mesos i anys de pluja, aquí és on entra el canvi d'actitud, el moure's de lloc. Si un no està bé en la foscor de la Lapònia, s'ha de moure i moure's significa sortir de l'espiral i sortir de l'espiral vol dir ser conscient de que el teu cos està bé a l'espiral (són molts anys) i que et jugarà males passades perquè no en surtis.

    Pels que en tingueu dubtes, en el fons, sóc una persona molt optimista. Sí.

    ResponElimina
  4. Joder, com està el tema! Avui venint amb el tren he fet un post i, mira que és poc probable trobar-ne un de nou, però toca't els ous!

    La veritat és que em costa dir si m'agrada o no la metàfora (la del vaixell vull dir, l'altra no té gràcia, que sembla que hi ha consens...). D'entrada jo sóc dels que lluito contra les emocions, i que faig anar el vaixell malgrat les emocions i no pas aprofitant les emocions. Però la vida m'ha ensenyat que no ser tancat de mires i experimentar noves estratègies et pot fer descobrir paradigmes alternatius i interessants. Això sí, s'ha d'experimentar. Aquest tipus de metàfores tenen per mi una finalitat utilitària. Et fan servei o no te'n fan, però no comparteixo l'actitut de sentenciar-les sense haver-les experimentat. Ah, i a veure si afluixem una mica; quanta filosofia has llegit per dir que "Plató era un flipat de la vida"?

    ResponElimina
  5. He llegit prou filosofia (i l'estic llegint ara) per saber que Plató era un flipat. De fet era un poeta que es va fotre on no el manaven. Si Sócrates hagués deixat alguna cosa escrita altre gall cantaria amb Plató, perquè ell va posar en boca del primer tota la seva obra. S'hauria de veure què és cert i què és de qui. Sort que va venir Aristòtil a posar ordre i a dir-li a Plató que deixés estar la seva caverna i les seves idees immutables i eternes, i sobretot, les seves ànimes que vivien allà abans d'anar al cos. Un flipat total

    Les metàfores fan servei si te les creus. No he estat just amb la primera perquè no era la meva metàfora, era una que ja estava feta i jo m'havia de cenyir a valorar-la, no reinventar-la. De totes maneres em costa molt fer servir la metàfora del programa perquè no em quadra gens, i ara ja m'he fet la meva. A més, són les dotze de la nit, i ara només estic per comentar blogs i poca cosa més.

    I jo, què voleu que us digui, me'n vaig a viure a Reykjavík, i ja pot ploure i nevar si vol. Almenys no hauré d'aguantar el sol. 6 mesos a l'any segur que no. Ja veieu com en sóc jo d'optimista.

    ResponElimina
  6. Vigila amb la combinació de pessimisme + absència de sol, JASP; les estadístiques són molt contundents al respecte. Això sí, si te'n vas a viure a Reykjavík et vindrem a veure, faltaria més! Respecto la teva valoració de Plató si dius que t'has empapat prou com per fer-la. Veig que no només t'alimentes del que apareix al llibres, i punt!...

    Encara no he tret una sentència personal pel que fa a la metàfora. Com us vaig dir, jo també m'he fet la meva (que té més a veure amb el rafting que amb la vela, per cert), però estic segur que es pot millorar força (en el sentit de cansar-se una mica menys; remar és molt maco i esportiu, però aprendre a utilitzar la força del vent per arribar on vols no estaria gens malament).

    Nois, m'està encantant aquest post i el diàleg que s'ha generat. De debò, punyalades a banda, m'està resultant realment enriquidor.

    He programat el meu post perquè aparegui el divendres, a veure si fem créixer una mica més el debat.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Veuràs que el proper post al Llibres i punt!, o un dels propers, anirà d'això, allà hi ressenyaré tot el que llegeixi, m'agradi o no. Estic llegint ara mateix 'El món de Sofia', que pot ser per canalla, però explica els conceptes bàsics, i a mi m'està refrescant la memòria. És per això que vaig citar Plató, quan el vaig estudiar em va semblar lamentable i ara ho he reafirmat. Però és clar, se li ha de tenir en compte el marc històric i que nosaltres ara veiem molt clares algunes coses que abans eren impensables.

    Alguna cosa em diu que a Reykjavíc no m'hi sentiria pas malament, almenys una temporada. Sempre i quan tingués internet, és clar.

    ResponElimina